Necrosi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Necrosi del teixit com a conseqüència d'una mossegada de serp a l'Equador que ha estat tractat només amb antibiòtics.

La necrosi (del grec: Νεκρός. Pronunciació aproximada: nekrós. Significat:mort) és la mort patològica d'una o diverses cèl·lules o de qualsevol teixit de l'organisme,[1][2] provocada per un agent nociu que ha provocat una lesió tan greu que no es pot reparar o curar. En són exemples l'aportació insuficient de sang al teixit o isquèmia, un traumatisme o l'exposició a la radiació ionitzant per l'acció de substàncies químiques o tòxiques, per una infecció o pel desenvolupament d'una malaltia autoimmunitària. Un cop s'ha produït i desenvolupat la necrosis, és irreversible.

Lesió cel·lular[modifica | modifica el codi]

La cèl·lula té una capacitat extraordinària adaptació. Quan un agent extern o intern altera en gran part la seva fisionomia sobrepassa el límits de dita adaptabilitat, sorgeix la lesió cel·lular que pot ser reversible o irreversible.

Causes de lesions[modifica | modifica el codi]

Adaptació cel·lular[modifica | modifica el codi]

Davant diversos estímuls la cèl·lula experimenta uns canvis que li serveixen per adequar-se a la situació. Aquests canvis són:

  • Atròfia: Disminució de la mida de l'òrgan per una deficient estimulació (és el que li passa per exemple a un múscul d'alguna extremitat que ha estat enguixat durant un temps.)
  • Hipertròfia: Situació contraria a l'atròfia on l'òrgan augmenta la seva mida per una sobreestimulació, aquesta hipertròfia deriva d'un augment de la mida de les cèl·lules que formen el teixit i no d'un augment del nombre de cèl·lules. La hipertròfia pot ser fisiològica (músculs d'un atleta) o patològica.
  • Hiperplàsia: En aquest cas si que augmenta el número de les cèl·lules en un òrgan, fent que augmenti així la seva mida, també pot ser el resultat d'un procés fisiològic (augment de la mida dels pits durant la lactància) o un procés patològic (augment de l'endometri per estimulació hormonal excessiu derivat de lexistència d'un tumor ovàric)
  • Metaplàsia: És el canvi d'un teixit per un altre. És el resultat generat per una agressió, s'ha de destacar la metaplàsia epitelial respiratòria per un altre tipus malpignat en les persones fumadores. El teixit epitelial canvia per adaptar-se a l'agressió que suposa el fum. El risc de la metaplàsia en què aquest teixit es fa molt més susceptible de malignació.

Mort cel·lular[modifica | modifica el codi]

Quan tots els mecanisme d'adaptació i de resistència s'han esgotat sobrevé la mort cel·lular. La cèl·lula pot morir de dos formes diferents:

  • Necrosi: Es produeix per lesió aguda de la cèl·lula en condicions patològiques, és a dir, deriva d'alguna situació no fisiològica que produeix la mort cel·lular. La necrosi es caracteritza per la seva violència, la cèl·lula es trenca alliberant a l'exterior substàncies que són perjudicials pel teixit en què es troba. Els canvis típics d'una cèl·lula necròtica són: la picnosi, la cariorrexi i la cariolisi. Depenent del mecanisme lesional existeixen diversos tipus de necrosis:
    • Necrosi coagulativa: Es produeix a causa de la isquèmia tissular que genera una coagulació de les proteïnes intracel·lulars fent que sigui inviable (com per exemple l'Infart agut de miocardi). la zona de la necrosi és substituïda per un teixit fibrós.
    • Necrosi amb liqüefacció: En aquest cas es produeix una autòlisi ràpida que fa que la zona necrosa quedi liquada.
    • Necrosi grassa:
      • Traumàtica: No és habitual, es produeix per un traumatisme que sobrepassa les capacitats d'adaptació cel·lular.
      • Enzimàtica: Es produeix quan els enzims digestius (lipasa, peptidasa, etc.) són alliberat al medi sense control o s'activen en un lloc no apte. Es dóna per exemple en la pancreatitis.
    • Necrosi caseificant: És la necrosi produïda típicament en la tuberculosi pel bacil de Koch.

Quan els productors de la necrosi són colonitzats per gèrmens, generalment bacterises produix la putrefacció amb el despreniment d'olors desagradables característic de la descomposició de les proteïnes i els greixos.

  • Apoptosi: És la mort cel·lular programada. En aquest cap una sèrie d'esdeveniments fisiològics o patològics generen uns canvis bioquímics en la cèl·lula i aquesta "decideix" la seva pròpia mort, d'una forma ordenada, degradant en petites vesícules que seran fagocitades pels macròfags i sense major repercussió pel teixit en qüestió. (Es denomina suïcidi cel·lular)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Necrosi». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Necrosi». Diccionari Enciclopèdic de Medicina. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Necrosi