Hipertensió arterial

Hipertensió arterial Classificació i recursos externs
CIM-10	I10,I11,I12, I13,I15
CIM-9	401
OMIM	145500
DiseasesDB	6330
MedlinePlus	000468
eMedicine	med/1106 ped/1097 emerg/267

La hipertensió arterial (HTA) és una malaltia crònica consistent en una elevació persistent de la pressió arterial, per sobre de 140/90 mmHg.

La hipertensió es pot classificar com a essencial (primària) o secundària:

• La hipertensió essencial o primària vol dir que no es pot trobar cap causa mèdica que expliqui la pressió arterial elevada. Més del 95% de les hipertensions arterials són de tipus essencial.
• La hipertensió secundària indica que la pressió arterial alta és conseqüència d'una altra malaltia, com ara una malaltia renal o tumors (adenoma suprarenal o feocromocitoma).

La hipertensió persistent és un dels factors de risc de: accident vascular cerebral, infart de miocardi, insuficiència cardíaca i aneurisma arterial, i és la principal causa d'insuficiència renal crònica.

Classificació

La hipertensió arterial, per tant, és una pressió massa elevada de la sang a les artèries, i pot ser permanent o paroxística.

Classificació de la pressió arterial en els adults

Categoria	sistòlica, mmHg	diastòlica, mmHg
Normal	90 – 119	60 – 79
Normal-Alta	120 – 139	80 – 89
Hipertensió grau 1	140 – 159	90 – 99
Hipertensió grau 2	≥160	≥100
Hipertensió sistòlica aïllada	≥140	<90

Símptomes i signes

• La hipertensió essencial lleu a moderada sol ser asimptomàtica.
• La hipertensió accelerada s'associa amb mal de cap, somnolència, confusió, trastorns visuals, nàusees i vòmits (encefalopatia hipertensiva).
• En els nadons i lactants, alguns dels signes i símptomes són especialment importants com a retard del creixement, convulsions, irritabilitat o letargia, i dificultat respiratòria.
• En els nens pot causar mal de cap, fatiga, visió borrosa, epistaxi, i la paràlisi de Bell.

Les retines es veuen afectades, així el fons d'ull es veu una reducció del diàmetre de les artèries retinianes i, en la hipertensió accelerada, fins i tot: hemorràgies o edema de papil·la.

Diagnòstic

La hipertensió arterial es l'elevació de les xifres de pressió arterial sistòlica (PAS) ≥ 140 mmHg i/o pressió arterial diastòlica (PAD) ≥ 90 mmHg. La pressió arterial s'ha de mesurar dues vegades per cada visita en tres visites consecutives i s'ha de calcular la mitjana per visita.

Per poder diagnosticar hipertensió arterial, les xifres mitjanes de pressió arterial han de ser elevades en cadascuna de les tres visites. S'ha de calcular el terme mitjà de les mitjanes de les tres visites.

Conseqüències

El risc de patir un esdeveniment cardiovascular depèn no solament de les xifres de pressió arterial, sinó també de la presència o no d'altres factors de risc cardiovascular (FRC), de manifestació en òrgans diana (MOD) i de la presència o absència de malaltia cardiovascular clínica (MCC) i/o condicions clíniques associades.

• El cor treballa amb més força i pot conduir a:
  • Una arteriosclerosi de les coronàries (malaltia coronària).
  • Una insuficiència cardíaca.
• La pressió en el sistema arterial pot conduir a un aneurisma arterial.
• El ronyó funciona malament i agreuja el problema de la hipertensió, que pot conduir a una insuficiència renal.

Tractament

Modificacions en l'estil de vida

Seria aconsellable el següent:

• Descens de pes.
• Evitar hipertensors:
  • Disminuint del consum d'alcohol: menys de 30 g. al dia en homes i de 20 g. en dones.
  • Regalèssia.
• Reducció de la ingesta de sodi (menys de 6 g de sal comuna al dia).
• Exercici físic moderat aeròbic i isotònic (caminar, córrer, nedar, ballar, aeròbic, ciclisme ...) practicat de forma regular i gradual, durant 30-45 minuts al dia, la majoria dels dies de la setmana.
• Dieta rica en potassi i calci: consum elevat de fruites i vegetals, amb disminució de la ingesta total de greixos i de la proporció de greixos saturats; preferible peix a la carn.
• La supressió del consum de tabac és una mesura coadjuvant essencial per disminuir el risc cardiovascular global.

Fàrmacs

Antihipertensius classificats, aproximadament, per ordre decreixent d'ús:

• Diürètics.
• Inhibidors de l'enzim conversiu de l'angiotensina (IECA)
• Blocadors d'adrenoreceptors beta.
• Blocadors dels canals de calci.
• Antagonistes dels receptors d'angiotensina II (ARA-II).
• Blocadors d'adrenoreceptors alfa.
• Blocadors d'adrenoreceptors alfa i beta.
• Adrenèrgics d'acció central.
• Inhibidors selectius de la renina.
• Alguns vasodilatadors.

Vegeu també

• Efecte « bata blanca »