Blocador dels canals de calci
De Viquipèdia
Els blocador dels canals de calci són un grup de fàrmacs (i substàncies naturals) que alteren la conducció dels canals de calci. S'utilitzen principalment en el tractament de la hipertensió arterial.
Taula de continguts |
Tipus [modifica]
Fàrmacs comercialitzat al mercat espanyol[1]:
Dihidropiridínics [modifica]
En disminuir la resistència vascular perifèrica poden augmentar la freqüència cardíaca (taquicàrdia).
- Amlodipina (EFG, Astudal®, Norvas®, Zabart®)
- Barnidipina (Libradin®)
- Felodipina (EFG, Perfudal®, Plendil®)
- Lacidipina (Lacimen®, Lacipil®, Motens®)
- Lercanidipina (Coripren®, Lercadip®, Lerzam®, Zanidip®)
- Manidipina (Artedil®)
- Nicardipina (EFG, Lincil®, Nerdipina®, Vasonase®)
- Nifedipina (EFG, Adalat®), el primer a ser utilitzat.
- Nimodipina (EFG, Admon®, Brainal®, Modus®, Nimotop®)
- Nisoldipina (Sular®, Syscor®)
- Nitrendipina (EFG, Baypresol®, Gericin®, Tensogradal®)
Efectes adversos [modifica]
El més freqüent són edemes de turmell resistent a diürètics, cefalees, rubor facial, mareig.
No dihidropiridínics [modifica]
No redueixen (verapamil) o redueixen poc (diltiazem) la resistència vascular perifèrica, així no produeixen taquicàrdia.
Efectes adversos [modifica]
El més freqüent és el restrenyiment (sobretot verapamil).
Referències [modifica]
- ↑ AEMPS «sinaem4.agemed.es».[Enllaç no actiu]
Vegeu també [modifica]
  |
Açò és un esborrany sobre farmàcia. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
