Blocador dels canals de calci

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els blocador dels canals de calci són un grup de fàrmacs (i substàncies naturals) que alteren la conducció dels canals de calci. S'utilitzen principalment en el tractament de la hipertensió arterial.

Tipus[modifica | modifica el codi]

Fàrmacs comercialitzats al mercat espanyol:

Dihidropiridínics[modifica | modifica el codi]

En disminuir la resistència vascular perifèrica poden augmentar la freqüència cardíaca (taquicàrdia).

Efectes adversos[modifica | modifica el codi]

El més freqüent són edemes de turmell resistent a diürètics, cefalees, rubor facial, mareig.

No dihidropiridínics[modifica | modifica el codi]

No redueixen (verapamil) o redueixen poc (diltiazem) la resistència vascular perifèrica, així no produeixen taquicàrdia.

Efectes adversos[modifica | modifica el codi]

El més freqüent és el restrenyiment (sobretot verapamil).

Referències[modifica | modifica el codi]


Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Antihipertensius