Matriu extracel·lular

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La matriu extracel·lular és un producte de secreció de les cèl·lules que s'acumula més enllà de la membrana plasmàtica. Es troba entre el les cèl·lules de quasi tots els teixits animals (excepte el teixit epitelial) i actua com a nexe d'unió, omplint els espais intercel·lulars, i donant consistència als teixits i òrgans. La matriu extracel·lular és especialment abundant en els teixits connectius, com el conjuntiu i el cartilaginós; pot acumular dipòsits sals minerals (carbonat de calci i fosfat càlcic), com en el teixit ossi, quitina (exoesquelet dels artròpodes), o sílice (mesoglea de les esponges silícies.

Estructura[modifica | modifica el codi]

La matriu està composta per una xarxa de fibres proteiques immersa en una substància fonamental amorfa gelatinosa.

  • Fibres
    • Col·lagen. Proteïna fibrosa formada per tres cadenes enrotllades en espiral sobre si mateixes. Proporciona estructura, resistència a la ruptura i consistència a la matriu.
    • Elastina. Proteïna fibrosa que es comporta enfront de la tracció com una goma elàstica. Proporciona elasticitat a la matriu.
    • Fibronectina. Glicoproteïna que forma una trama fibrosa amb funció adherent. Facilita l'adhesió entre cèl·lules i entre elles i les fibres de col·lagen.
  • Substància fonamental amorfa

Funcions[modifica | modifica el codi]

  • Manté unides les cèl·lules que formen els teixits i els teixits que formen els òrgans.
  • Dóna als teixits consistència, elasticitat i resistència a la compressió i a la tracció.
  • Permet la difusió de substàncies, la migració de cèl·lules i influeix en la disposició en l'espai de les cèl·lules que engloba.