Infantesa

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Infantil)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Grup d'infants palestins a Jenín.

Un nen/a, nin/a, xiquet/a o boix/a[1] és, des del punt de vista del desenvolupament psicobiològic, tota criatura humana que no ha arribat a la pubertat. Com a sinònim d'infantil o pueril, el terme s'aplica a qui no és considerat un adult. També el terme s'aplica a qui prèvia a l'adolescència viu la seva infantesa.

En funció de la seva evolució psicoafectiva, psicomotriu i cognitiva, als nounats durant la primera etapa de la seva vida se'ls denomina comunament nadóns per a distingir-los dels que han arribat a una certa autonomia. En termes generals —o jurídics— un nen o nena és tota persona menor d'edat.

La Convenció sobre els drets de l’infant, en vigor des del 2 de setembre del 1991, assenyala que "s'entén per nen o nena tot ésser humà menor de divuit anys d'edat excepte que, en virtut de la llei que li sigui aplicable, hagi arribat abans a la majoria d'edat".[2] Les edats considerades fluctuen segons el context, tot i que el terme «infant» sol usar-se per designar als menors d'onze anys, i s'anomena preadolescents o adolescents als qui ja han superat aquesta edat.

El dia de l'infant es celebra anualment el 20 de novembre.

Taula de continguts

Definició legal d'infant [modifica]

Bandera d'UNICEF

La Convenció sobre els drets de l’infant, en vigor des del 2 de setembre del 1990, assenyala que "s'entén per nen o nena tot ésser humà menor de divuit anys de edat, tret que, en virtut de la llei que li sigui aplicable, hagi arribat abans la majoria d'edat"[3] Les edats considerades fluctuen segons el context, encara que el terme nen o nena sol emprar-se per a designar als menors d'entre 12 a 14 anys, anomenant-se joves o adolescents als quals han superat aquestes edats.

La idea d'infant com el concepte d'infància, varia considerablement al llarg de la història i en les diverses societats i cultures.

Història de la infància [modifica]

Nens en una escola elemental a París

La vida dels nens segueix certs patrons propis de la maduresa psico-biològica, però també es veu afectada pels models culturals predominants. Aquest fenomen ha donat peu a una considerable producció antropològica, historiogràfica i sociològica que estudia les variacions que s'observen en les diferents cultures i en les diferents èpoques. Margaret Mead fou una de les primeres autores en qüestionar la validesa de teories universals sobre les característiques de la transició entre la infància i l'edat adulta. Un dels temes més polèmics que ha envoltat aquesta producció acadèmica és la reconstrucció de la manera que la societat s'ha relacionat amb els nens i els valors predominants a cada època. Per Ariès, per exemple, la infància seria un "invent de la modernitat"; segons aquesta idea, l'època premoderna no hauria tingut una concepció de la infància, és a dir, un conjunt d'espais diferenciats, expectatives socials envers els nens i un estatus específic que els atorgués una distinció davant dels adults. Aquesta idea havia sigut esbossada per Norbert Elias en el seu estudi sobre el "procés civilitzador". El creixent control sobre l'educació dels nens hauria sigut el primer pas en la construcció del concepte d'infància.

Altres interpretacions sobre la història de la infància provenen de la psicohistòria, que ha intentat explicar fenòmens com l'infanticidi al llarg de la història.

Una demostració de les transformacions que ha experimentat l'experiència dels nens al llarg de la història i de les cultures queda en evidència si es comparen els canvis en l'estructura de la família, les formes de cria (com l'ús de nodrisses), la pràctica en l'ús de joguines, la literatura infantil, el desenvolupament de polítiques públiques i de la doctrina dels drets del nen. El segle XX és el que ha mostrat és canvis en aquest aspecte, cosa que anticipà Ellen Key en anunciar el 1900 que aquest segle es constituiria en "el segle dels nens".

Referències [modifica]

Vegeu també [modifica]

Enllaços externs [modifica]