Nen

De Viquipèdia

S'ha proposat fusionar aquest article amb «Infantesa». (Vegeu la discussió)

Un nen o xiquet és, des del punt de vista del desenvolupament psicobiològic, tota criatura humana que no ha arribat a la pubertat. Com sinònim d'infantil o pueril, el terme s'aplica a qui no és considerat adult. També el terme s'aplica a qui prèvia a l'adolescència viu la seva infantesa.

En funció de la seva evolució psicoafectiva, psicomotriu i cognitiva, als nounats i durant la primera etapa de la seva vida, els hi denomina comunament bebès per a distingir-los dels quals han arribat a una certa autonomia. En termes generals, o jurídics, nen és tota persona menor d'edat.

Taula de continguts 1 Definició legal de nen 2 Desenvolupament de la Infantesa 2.1 Etapes de Desenvolupament 2.1.1 Naixement i primers mesos 2.1.1.1 Estats de Nadó 2.1.1.2 El creixement Físic 2.1.1.3 El desenvolupament del cervell 2.1.2 Desenvolupament físic i psicomotor fins als dos anys 2.1.3 Desenvolupament físic i psicomotor dels dos als sis anys 2.1.4 El desenvolupament més enllà dels sis anys 3 El Creixement 3.1 La maduració òssia i muscular 3.1.1 Desenvolupament de la dentició 3.2 L’aparell cardiocirculatori 3.3 L’aparell respiratori 3.4 El sistema immunològic 3.5 L’aparell digestiu 3.6 El sistema renal i excretor 3.7 L’aparell genital 3.8 El sistema nerviós motor 4 La interacció amb l'entorn 4.1 El Llenguatge 5 Desenvolupament Cognitiu i Sensorial 6 Referències 7 Vegeu també 8 Enllaços externs

[edita] Definició legal de nen

La Convenció sobre els Drets del Nen, en vigor des del 2 de setembre del 1990, assenyala que "s'entén per nen tot ésser humà menor de divuit anys de edat, tret que, en virtut de la llei que li sigui aplicable, hagi arribat abans la majoria d'edat"^[1] Les edats considerades fluctuen segons el context, encara que el terme nen sol emprar-se per a designar als menors d'entre 12 a 14 anys, anomenant-se joves o adolescents als quals han superat aquestes edats.

La idea de nen com el concepte d'infància, varia considerablement al llarg de la història i en les diverses societats i cultures.

El "Dia Mundial del Nen" se celebra cada any el 20 de novembre.

[edita] Desenvolupament de la Infantesa

El desenvolupament de la infantesa és l'estudi dels processos i els mecanismes que acompanyen el desenvolupament físic i mental d'un infant mentre arriba a la seva maduresa.

La pediatria és la branca de la medicina referent a cura de nens de la infància i adolescència, i de vegades fins i tot d'adults joves (edats 0-21 anys).

Aquestes escales d'edats són aproximades, i poden diferenciar de cultura a cultura. La llista següent reflecteix el concepte del desenvolupament del nen en el segle XXI:

• Zigot, el punt del concepció, fertilització.
• Embrió, és l'última fase o preparació del naixement
• Nounat, és el primer mes fora de la matriu
• Infant (bebè) (edats 0 - 1.5)
• Nen (edats 1.5 - 4)
• Infantesa mitja - edat de l'escola primària (edats 5 - 10)
• Prepubertat, un subconjunt de l'anterior (edats 10 - 11, aproximadament)
• Preadolescència (edat d'escola mitja) - edats 11, aproximadament.
• Adolescència i pubertat (12-19)

[edita] Etapes de Desenvolupament

[edita] Naixement i primers mesos

Una vegada han passat nou mesos de gestació, i si l’embaràs ha resultat normal, l'embrió humà ja és prou desenvolupat com per a sobreviure per si sòl, en aquest moment es produeix el part i el naixement de la criatura. Un part normal es desenvolupa en tres etapes: el treball de part, amb una durada d'entre dues i divuit hores aproximadament; el part pròpiament dit, que dura d'entre quinze minuts a dues hores, i l’expulsió de les secundines (placenta), que té una durada d’uns vint minuts.

En aquest moment el nounat s'independitza de la seva mare i aquest ha de ser capaç de dur a terme una gran adaptació al nou entorn ràpidament. Les funcions que exercia la mare per a ell (Respiratòria, circulatòria, digestiva i de regulació de la temperatura) les ha de fer el nadó.

Als primers segons de néixer el nadó ja ha de respirar pel seu compte, fet que provoca un canvi fonamental en l’aparell circulatori : la sang ja no es desplaça cap a la placenta materna, sinó que ho fa cap als pulmons del nounat. Els nutrients a partir d’aquest moment arribaran a través de la llet, i l’aparell digestiu començarà a funcionar per primera vegada. El nadó ja no estarà sempre a una temperatura constant de trenta-sis graus i mig, sinó que haurà d’adaptar-se a l’ambient, per això serà necessari que el sistema de regulació de la temperatura es posi en marxa. Tots aquests canvis els realitza el nadó en els primers dies de vida.

[edita] Estats de Nadó

En els primers dies de vida el nadó sol restar en els següents 6 estats ^[2]

1. Son irregular: estat en el qual el nadó dorm, però no és un son profund, ja que a vegades té els ulls mig oberts.
2. Son regular, en aquest cas el nadó dorm profundament.
3. Estat de somnolència, en el qual el nin està mig despert, mig adormit.
4. Estat d’alerta inactiva: El nadó es absolutament despert, però resta molt quiet, sense cap tipus d’activitat.
5. Estat d’alerta activa: El nadó està despert i manté una intensa activitat física: moviment de braços, cames, ulls, etc.
6. Els plors: és sens dubte l'eina de comunicació del nadó amb l'entorn, aquest plora quan té algun problema o necessitat: té gana, s’ha fet pipí o caca, té algun tipus de mal, etc. Cadascuna d’aquestes situacions dóna lloc a un tipus de plor diferent, si bé que aquests solen ser difícils de distingir.

D’aquests estats, el més habitual és el de son, ja sigui regular o no, i el menys habitual és el de plors.

[edita] El creixement Físic

El creixement de l'embrió durant el tercer trimestre de gestació (quant es prepara per al naixement) s'accelera de forma molt notable. Aquest creixement continua a una gran velocitat durant els primers anys de vida, però especialment en el primer. Aquest creixement físic permetrà al nadó desenvolupar la motricitat, i per tant, l’exploració de l’ambient, la qual, per altra banda, és imprescindible per al desenvolupament cognitiu.

Aquest creixement físic està preprogramat genèticament i que en els gens d’una persona ja és present la informació que ens diu, aproximadament i dins uns marges, quines seran les característiques físiques de la persona com, per exemple, l’alçada d’aquesta. No obstant, si l’ambient (l’alimentació, la higiene, les condicions sanitàries, les malalties de causa externa, etc.) no és adient, el creixement físic es pot restringir, mentre que si aquest és molt bo, pot augmentar.

El creixement i el desenvolupament psicomotor dels nadons ve determinat per dues lleis fonamentals:

• Llei proximodistal, el creixement i el control del cos s’assolirà seguint un ordre que va des d’un eix central imaginari, que divideix el cos en dues meitats longitudinalment, cap a la perifèria. És a dir, el nin dominarà i controlarà abans les articulacions de l’espatlla que les del canell. (el creixement dins l'úter matern també ha seguit aquest ordre)
• Llei cefalocaudal, El domini psicomotor i del creixement té lloc des del cap cap als peus, de tal forma que el nin serà capaç de controlar i dominar el cap abans de poder mantenir el tronc adreçat o de poder manipular objectes amb les mans. Des del punt de vista del creixement, aquesta és la causa per la qual el cap del nadó és molt més gros que la resta del cos (proporcionalment).

[edita] El desenvolupament del cervell

El creixement del cervell està totalment relacionat amb l’evolució del nadó essent especialment ràpid i complex durant els dos primes anys de vida. En el moment de néixer el cervell té aproximadament un 25% de la mida i del pes del d’un adult, cap al primer any ja té, aproximadament, el 50 per cent, i als dos anys ja té el 75 per cent.

Temporalment la primera àrea del cervell que madura es l’àrea motriu, seguida per les sensorials (tot seguint el següent ordre): tacte, visió, oïda; posteriorment la maduració avança cap a àrees més específiques que permeten l’aparició de moltes funcions psicològiques més concretes, com per exemple, el llenguatge. La maduració del cervell s'inicia en les capes més internes anant-se expandint cap a les capes més externes (còrtex), durant els dos primers anys de vida, el còrtex es desenvolupa ràpidament, provocant que les conductes del nadó es comencin a tornar voluntàries a partir dels tres o quatre mesos de vida. Aquesta maduració i creixement permet que entre el primer i segon any de vida es comenci a dominar el llenguatge i les funcions simbòliques. Si bé, cal dir que tots aquest també estan relacionats amb l’experiència del nen.

a partir dels dos anys el desenvolupament cerebral continua tot centrant-se en l’establiment de connexions entre neurones i l’augment de la velocitat dels impulsos elèctrics, així com en integració de l’activitat cortical. Aquesta maduració permet que puguin aparèixer processos nous i conductes més complexes com, per exemple, l’atenció i un millor llenguatge i domini del cos. Tota aquesta maduració continua durant la infància i alguns aspectes fins a l’adolescència. ^[3]

[edita] Desenvolupament físic i psicomotor fins als dos anys

Després del naixement el creixement continua de forma ràpida durant els dos o tres primers anys de vida. Com a mitjana, un nadó fa uns 49 cm d'alçada (49 cm les nenes i 50 cm els nens, considerant-se dins la normalitat el rang comprés entre 45 cm i 53 cm ^[4]), a l’any ha passat a fer-ne uns 74 cm, als dos anys, 84 cm, i als tres, 93 cm. En relació amb el pes, el nadó fa una mitjana de 3,5 kg (3,5 en el cas dels nens i 3,250 kg les nenes, tot i que el grau d'oscil·lació d'aquest es força ampli, considerant-se dins la normalitat el rang comprés entre 2.500 g i 4.000 g. ^[4]), a l’any fa uns 9,4 kg, als dos anys fa 12 kg, i als tres anys, 13,7 kg. A partir d’aquest moment l’augment de pes i d’alçada és torna molt més lent.

La consecució del desenvolupament psicomotor permet el desenvolupament físic i psicològic posterior. Moltes de les fites del desenvolupament intel·lectual tenen lloc amb més dificultat, algunes fins i tot no s’assoleixen, si el nen no pot explorar l’ambient. Per poder dur a terme aquesta exploració és imprescindible el desenvolupament motor. Aquest desenvolupament segueix les lleis, anteriorment esmentades, cefalocaudal i proximodistal; i es pot dividir en dues categories generals: El domini dels grans moviments corporals (control sobre la locomoció i la postura. Implica el control sobre els moviments dels braços, cames, tronc i cap que ens permeten la locomoció. Però també ens permet el control sobre una sèrie de postures habituals a la nostra espècie, com, per exemple, estar drets, estar asseguts, etc.) i el domini dels moviments corporals més precisos (psicomotricitat fina), que suposa el control sobre les habilitats necessàries per utilitzar les mans com a instruments de precisió, i per tant, poder fer activitats com: menjar, escriure, retallar, etc.

Desenvolupament motor ^[5]

Edat	Acció	Edat	Acció
0 mesos	posició fetal (de bocaterrosa)	8 mesos	Es sosté dret amb ajuda
1 mesos	Aixeca la barbeta (de bocaterrosa)	9 mesos	s'aguanta recolzat
2 mesos	Aixeca el tòrax (de bocaterrosa)	10 mesos	Gateig
3 mesos	Intenta agafar objectes	11 mesos	Camina amb ajuda
4 mesos	S'asseu amb ajuda	12 mesos	Es manté dret agafat
5 mesos	Pot agafar objectes	13 mesos	S'enfila per l'escala
6 mesos	agafa objectes oscil·lants	14 mesos	Es manté dret sol
7 mesos	S'asseu sol	15 mesos	Camina

[edita] Desenvolupament físic i psicomotor dels dos als sis anys

En el nen major de dos anys el creixement del cos continua a una velocitat gran, continuant l'augment de pes i de mida, si bé que d'una manera menor que en l'etapa anterior. Com ja hem indicat anteriorment el desenvolupament del cervell en aquesta etapa es centra en l’establiment de connexions entre neurones i l’augment de la velocitat dels impulsos elèctrics i la integració de l’activitat cortical. Fent possible l'aparició conductes motrius més complexes. El nen domina cada vegada amb més facilitat el cos, i ho fa a través d’un autocontrol cada cop major. Tot i que la velocitat d'adquisició d'aquests nous aspectes del domini psicomotor és més lenta que en l'etapa anterior, però els canvis són molt importants. Els moviments del nen s’afinen cada cop mes, i les seves accions són molt més precises a causa de l’autocontrol que ha aparegut.

Seguint la llei cefalocaudal, el nen traspassa el bon domini que ja té dels braços a les cames, amb les quals cada vegada podrà fer moviments més precisos, especialment aquells grans moviments relacionats amb aspectes complexos de la marxa, per exemple, el nin serà capaç d’aprendre a córrer més coordinadament i amb més equilibri, accelerar, frenar, botar, pujar i baixar escales sense dificultat, etc.

Seguint la llei proximodistal, també millora d’una forma molt important en el nen el control sobre els moviments fins i precisos de la mà (canell i dits); per exemple, el nin comença a dominar els moviments necessaris per agafar un llapis i començar a dibuixar, i una mica més tard, a escriure, retallar paper amb estisores, etc.

En aquesta època té lloc també la lateralització de la mà, el peu, i l’ull. La majoria dels nens tindran una lateralització dretana, altres, una d’esquerrana, i finalment, alguns pocs la tindran mixta, i normalment els nins han d’estar plenament lateralitzats als cinc o sis anys.

Aquesta millora del domini psicomotor no té tan sols a veure amb el que és físic, sinó també amb el que és psicològic. És a partir dels dos o tres anys quan comença, gràcies a l’aparició de la funció simbòlica, a sorgir el domini de l’esquema corporal(la representació mental que tenim del nostre propi cos). El domini de l’esquema corporal és totalment necessari per poder realitzar moviments complexos. Aquesta representació mental del cos en moviment no es construeix i apareix de cop. Al contrari, és una construcció molt lenta que requereix, d’una forma molt important: l'aprenentatge mitjançant l'experiència amb el món físic i el món social.

El nen des de petit manipula constantment l’ambient i s’hi mou, aprenent el comportament físic del seu cos en situacions de moviment. Però, a més a més, aquesta representació requereix, per al seu desenvolupament, experiències socials. El nen, abans de poder observar com a propis els seus moviments a l’espai, és capaç d’observar els d’altres. A poc a poc aprendrà a reconèixer el seu cos com a propi i compararà els seus moviments amb els d’aquelles persones que fins ara havia observat.

Aquesta construcció del jo corporal està ja molt reeixida als cinc anys, quan el nin comença a entendre conceptes com dalt, baix, davant, darrera, dreta, esquerra, etc. Però, fins als dotze anys no culmina del tot el domini de l’esquema corporal.

Aquest conjunt de processos: autocontrol, lateralitat i aparició de l’esquema corporal permeten el que es denomina com «domini psicomotor», es produeixen de forma conjunta i continuada provocant el major control i precisió dels moviments del cos.

Un altre dels aspectes que cal destacar és l’aparició de la segmentació. El nen serà de cada cop més capaç de controlar per separat cada segment motor, mentre que els restants resten immòbils. Per això podrà fer moviments precisos en els quals és necessari que només es posin en marxa un nombre molt petit de músculs, per exemple, enfilar grans amb una mà mentre amb l’altra aguanta el fil. Aquest procés no funcionarà totalment fins als set anys.

Un altre procés important és el de coordinació, que és d’efecte contrari al de segmentació. El nen aprèn a coordinar una sèrie de grups musculars per fer moviments complexos. El to muscular serà controlat directament pel nen, de tal forma que aplicarà la força necessària per a cada moviment.

Per una altra banda, el nen aprèn a controlar la respiració, amb la qual cosa guanya en resistència. També desenvolupa, cada vegada més, un millor equilibri.

[edita] El desenvolupament més enllà dels sis anys

Totes aquestes capacitats psicomotores continuen desenvolupant-se i millorant-se fins després de l’adolescència, però les fites més cabdals ja s'han assolit. A partir d’ara les capacitats aniran millorant a poc a poc i més lentament. En aquesta etapa el desenvolupament es centra en la musculatura i de les articulacions, així com del nervis que els controlen. La maduració encefàlica és també un punt a tenir en compte. No obstant, tots aquests aspectes físics variaran de forma més important a l’adolescència que ara mateix.

[edita] El Creixement

[edita] La maduració òssia i muscular

La maduració òssia dels infants es basa en dos aspectes:

• L’enduriment dels ossos:

Els ossos del nounat sorgeixen després de la mineralització i enduriment del teixit cartilaginós iniciat durant la gestació, contínua en la infància i fins a arribar a l’adolescència. A mesura que l’infant va madurant, els ossos s’aniran endurint gràcies a l’aportació de minerals com el calci.

• el canvi que es produeix en la curvatura espinal:

El canvi de la curvatura espinal permetrà a l’infant adoptar una posició que li facilitarà poder mantenir-se erigit i caminar. Inicialment la curvatura espinal del nadó està adaptada posició fetal (no vàlida per a caminar).

El desenvolupament muscular durant el primer any segueix la llei proximodistal: Primer es desenvoluparà la musculatura del centre del cos i després la musculatura s’anirà desplaçant cap a les extremitats superiors i inferiors. El teixit muscular anirà substituint a poc a poc el teixit adipós.

[edita] Desenvolupament de la dentició

En el desenvolupament de la dentició és una de les primeres manifestacions externes que produeix la maduració òssia. El nounat quan neix no presenta cap dent. La dentadura de l’infant està composta per 20 peces que sortiran progressivament. Aquesta dentició anomenada de llet és temporal i amb el temps s’anirà substituint per les dents definitives.

• Primera dentició (dents de llet)^[6]
  • Entre els 6 a 12 mesos  : apareixen les 8 peces incisives (nºpeces total :8)
  • Entre els 12 a 18 mesos : apareixen les 4 primeres peces premolars ( nºpeces total: 12)
  • Entre els 24 a 30 mesos : apareixen les 4 peces canines ( nºpeces total:16)
  • Entre els 18 a 24 mesos : apareixen les 4 segones peces premolars ( nºpeces total:20)

Al voltant del sisè any de vida el nen anirà substituint aquesta primera dentició de llet, mitjançant la pèrdua gradual de les peces que la formen. Aquesta dentició serà substituïda per la Segona dentició (o definitiva) la qual es composada per 32 peces.

El desenvolupament de la dentició permet al nen ampliar la varietat dels aliments, ja que gracies a l'aparició d'aquesta l'infant es capaç de mastegar gairebé qualsevol aliment.

[edita] L’aparell cardiocirculatori

La freqüència cardíaca del nadó es troba al voltant de 140 a 150 pulsacions per minut. A mesura que l’infant vagi creixent aquesta freqüència cardíaca disminuirà progressivament: al final del primer any de vida tindrà al voltant de 120 pulsacions per minut, fins a unes 70 o 80 pulsacions per minut a l’arribar a l'edat adulta.^[7]

També apareixen modificacions a la sang. El nombre de glòbuls vermells disminueix en els primers mesos de vida. Inicialment és més elevat per la menor quantitat d’oxigen que hi ha dins l’úter matern. També s’aprecia una disminució en el nombre dels glòbuls blancs, disminuint-se aquest fins la meitat del valor que es té en el moment de néixer.

Un tret freqüent en el moment del naixement és que el nadó presenti un buf al cor, degut al fet que durant el període fetal alguns conductes i orificis no es van tancar correctament. Aquesta petita alteració normalment es resol espontàniament i no sol donar problemes al llarg de la vida de l’infant.

[edita] L’aparell respiratori

En un infant, la freqüència respiratòria és més elevada que la d’un adult, aquesta es situa entre unes 40 a 50 respiracions per minut. Dita freqüència va disminuint progressivament i cap a dos anys sol ser de 20 a 30 respiracions per minut ^[8]. En un principi la respiració és abdominal, atès que la part dels pulmons inicialment es troba més madura. A mesura que va madurant la resta de l’aparell respiratori la respiració es tornarà toràcico-abdominal. Els alvèols pulmonars quedaran formats aproximadament cap als tres mesos.

[edita] El sistema immunològic

El sistema immunològic del nadó, durant els cinc primers mesos, depèn fortament del de la mare, ja que encara no té la capacitat per si sol de fabricar anticossos i funciona amb els antígens que li ha transmès la mare. El sistema immunològic del nen no desenvolupa la capacitat de generar antígens fins al voltant dels 8 mesos de vida.

[edita] L’aparell digestiu

Inicialment l’aparell digestiu està preparat per a la ingestió de la llet.

L’estómac va creixent progressivament. En el naixement la capacitat d'aquest és inferior a 100 cc, però en finalitzar el primer any és quasi de 300 cc.^[8] La immaduresa funcional de l’aparell digestiu que presenta l’infant després de néixer li pot provocar durant els primers mesos de vida dolors i molèsties com per exemple els còlics, les regurgitacions, el singlot i les deposicions freqüents.

També durant el primer any de vida el fetge assolirà la seva funcionalitat.

[edita] El sistema renal i excretor

El sistema renal i excretor funciona des del moment de néixer, però no serà fins als dos anys que la seva funcionalitat plena. A mesura que l’infant va creixent i pren aliments més sòlids les deposicions es tornen més consistents i el nombre disminueix fins a arribar a una o dues diàries a l’any d’edat. A partir del segon any l’infant pot començar a tenir un control voluntari dels esfínters.

[edita] L’aparell genital

Durant la infància, els òrgans genitals estan formats però molt poc desenvolupats. Serà quan l’infant anirà creixent que aquests òrgans s’aniran desenvolupant. En el període de la pubertat serà quan els canvis seran més significatius.

[edita] El sistema nerviós motor

El desenvolupament motor està estretament lligat al desenvolupament del sistema nerviós i del sistema muscular. Inicialment els moviments són actes reflexos i involuntaris. Amb la maduració del sistema neuromotor els moviments es tornen intencionats i automàtics.

• Principals reflexos nerviosos del nadó:
  • El reflex respiratori: és produeix en el moment de néixer quan entra per primera vegada aire als pulmons i el que fa és activar el procés de respiració del nadó.
  • El reflex de succió: es produeix un moviment de succió si posem en contacte amb els llavis del nadó un objecte qualsevol. (desapareix entre els tres i quatre mesos donant pas a la capacitat motora de la masticació)
  • El reflex dels punts cardinals: si estimulem suaument els voltants dels llavisamb algun objecte, el nadó realitzarà un moviment amb el cap seguint la direcció del punt estimulat.
  • El reflex de Grasping o prensió palmar i plantar: si estimulem el palmell de la mà o del peu amb un dit o un objecte, la reacció que tindrà el nadó serà la de flexionar i prémer els peus o els dits.
  • El reflex de redreçament del cap: l’infant posat de bocaterrosa aixeca el cap, el manté recte un moment i després el deixa caure. (Aquest reflex desapareix cap als sis mesos quan té la capacitat d’aguantar el cap)
  • El reflex de redreçament estàtic: si apliquem una pressió a la planta dels peus el nadó respon estirant les extremitats inferiors.
  • El reflex de marxa automàtica: es produeix quan subjectem l’infant per sota els braços dret i inclinat cap endavant i recolzant-li els peus sobre una superfície plana, aleshores es produirà un moviment de les cames i dels peus semblant a l’acció de caminar.
  • El reflex de Babinski: és un moviment del peu cap a dins, obrint els dits, produït quan toquem la planta del peu del nadó.
  • El reflex de Moro: el nadó separarà bruscament els braços i els tornarà a col·locar en la posició que estava si es canvia bruscament la seva posició o sent un cop fort.
  • El reflex del badall: indica la fatiga del nadó provocant un badall. Aquest reflex no desapareix.

[edita] La interacció amb l'entorn

Durant el primer mes de vida, el nadó reacció a la parla de la mare tot mirant-la. Cap als dos mesos amplia el seu camp de visió i segueix el moviment de les persones que són a prop, Augmenta la seva interacció amb l'entorn tot somrient quan alguna persona se’l mira o li parla. Als sis mesos el nadó comença a diferenciar les persones que li són properes de les desconegudes. Cap als set mesos es capç d'identificar el seu nom quan li diuen. Als nou mesos la seva comprensió del llenguatge ha augmentat significativament, vora els 10 mesos l'infant ja es capaç d’imitar alguns gestos (fer adéu amb la mà, per exemple).

Al voltant del primer any el nen ja pot demostrar sentiments de por, afecte, còlera, gelosia i simpatia. Durant el segon any l'infant desenvolupa una gran curiositat per tot el que l’envolta, imita actes que veu fer a altres i reacciona tímidament davant persones estranyes. Entorn als tres anys es comença a rebel·lar quan hi ha alguna cosa que no li agrada i és egocèntric.

[edita] El Llenguatge

Durant el primer mes de vida el llenguatge que presenta el nadó és el plor,tot i que pot emetre algun so gutural. Posteriorment i fins als 4 mesos somriu i emet sons anomenats balboteig que no tenen en un principi cap significat i que són l'avantsala al llenguatge normal.

Al voltant dels set o vuit mesos comença a articular alguns sons, monosíl·labs que escolta del món que l’envolta, sense cap significat per a ell i que després anirà repetint (pa, ma... ). Cap a l’any, l’infant escolta amb més interès i repeteix les paraules que li diuen les persones més properes. A més, en aquesta edat les vocalitzacions augmenten i ja pot articular dues o tres paraules amb significat. A l’any i mig l'infant haurà generat la capacitat de lligar dos o tres paraules amb significat i tindrà la capacitat de comprendre, obeir i executar ordres senzilles.

Pel que fa al vocabulari, durant el segon any passa d’unes 5 o 6 paraules al començament a unes tres-centes a quatre-centes paraules al final d'aquest període.

Etapes del Llenguatge

• Balboteig
• Període holofràstic: en els últims mesos del primer any, l’infant utilitza frases d’una única paraula i utilitza onomatopeiesper referir-se a diferents elements del seu entorn.
• Etapa del "què és això?": Cap a l’any i mig entra en una etapa que es caracteritza per les preguntes sobre curiositats que fan referència al seu entorn, l’infant ha començat a unir dues paraules entra en una nova etapa del llenguatge expressiu (inicialment telegràfic). Cap al final dels dos anys l’infant ja utilitzarà frases de tres paraules.

El vocabulari de l’infant va augmentant progressivament i als tres anys arribarà a unes 1.000 paraules^[9]. La comprensió del llenguatge va augmentant Serà capaç d’entendre ordres amb diferents verbs, podrà comprendre els plurals, apareixeran els articles, els adverbis. Les frases seran curtes, però amb l’ús de nom més verb o adjectiu i podrà mantenir converses amb d’altres persones més o menys llargues.

[edita] Desenvolupament Cognitiu i Sensorial

Segons Jean Piaget, en el desenvolupament cognitiu trobem dues etapes: La primera comprèn el període de zero a dos anys es caracteritza per la intel·ligència sensoriomotriu i la segona etapa, dels dos als sis-set anys, es caracteritza per la intel·ligència preoperatòria.

• període sensoriomotriu

Comença amb el desenvolupament dels reflexos innats i va avançant cap a les conductes imitatives, passant per les conductes repetitives. La manipulació d’objectes permet al infant desenvolupar el sentit de causa-efecte. La solució dels problemes es dona,gairebé sempre, per assaig-error i al final d’aquesta etapa l’infant posseeix les primeres representacions mentals i s’adona de la permanència dels objectes.

• període de la intel·ligència preoperatòria

els nens utilitzen representacions mentals com les paraules, dibuixos, imatges mentals... El pensament és profundament egocentrista. La seva funció simbòlica està manifestada per les imatges mentals, el joc simbòlic, el dibuix i el llenguatge.

Els sentits es van desenvolupant a velocitats diferents. La vista està bastant desenvolupada en néixer,entre els 4 i 6 mesos el nadó ja té una visió binocular i, aproximadament cap a l’any d’edat, l’infant tindrà plena capacitat visual.

Després del naixement els òrgans auditius ja estan completament desenvolupats i l’agudesa auditiva és gairebé la d’un adult. Aquest fet permet al nadó reaccionar als estímuls sonors que l’envolten i diferenciar perfectament la veu de la seva mare respecte a la de les altres persones.

El sentit de l’olfacte no està gaire desenvolupat en néixer i fins als 4 o 5 anys l’infant no aconseguirà una bona maduresa olfactiva. En canvi, el gust i el tacte sí que són sentits que estan desenvolupats en néixer i l’infant sabrà diferenciar entre els sabors dolços i els àcids i també sabrà reaccionar davant del dolor, del fred o de la calor.

[edita] Referències

[edita] Vegeu també

• Adolescència
• Dia del Nen
• Drets del nen
• Família
• Fill
• Joc-Joguina
• Literatura infantil
• Poesia per a nens
• Mare
• Maternitat
• Nen prodigi
• Nen salvatge
• Nens del carrer
• Orfenat
• Pare
• Parvulari
• Pedagogia
• Pediatria
• Pubertat
• UNICEF

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nen

A Viquidites hi ha frases fetes, frases cèlebres i proverbis relatius a Nen

• Web oficial d'Unicef (anglès), (castellà), (francès), (àrab), (xinès)
• Creixement i desenvolupament dels infants de 0 a 6 anys
• Diferents Gràfiques de Corbes de Creixement (any 2009), Departament de Salut, Generalitat de catalunya:
  • Gràfica de la corba de creixement en nens (0-20 anys)
  • Gràfiques de la corba i velocitat de creixement en nens maduradors tardans
  • Gràfica de la corba de creixement en nenes (0-20 anys).
  • Gràfiques de la corba i velocitat de creixement en nenes maduradores tardanes.
  • Gràfiques longitud-pes en nounats: nens
  • Gràfiques longitud-pes en nounats: nenes
  • Gràfiques de l’índex de massa corporal en nens (0-18 anys).
  • Gràfiques de l´índex de massa corporal en nenes (0-18 anys).