Joc
De Viquipèdia
Un joc és una activitat estructurada o semiestructurada, normalment empresa per diversió però, de vegades, també amb fins educatius. També s'empra el terme joc per a referir-se a simulacions de diverses activitats per a entrenament, anàlisi o predicció, com ara en la teoria de jocs). El joc es diferencia del treball (el qual sol emprendre's a canvi d'una remuneració) i de l'art (el qual està més relacionat amb l'expressió d'idees). No obstant això, la distinció no és definitiva ja que molts jocs poden ser considerats com a treballs i/o com a art.
Un exemple de joc són els escacs, on cal usar el cervell per a jugar la partida i guanyar-la. Les parts clau d'un joc són els objectius, les regles, els reptes i l'interactivitat. Els jocs normalment generen estimulació física o mental i, sovint, ambdues; ajuden a adquirir habilitats pràctiques, serveixen com a exercici i desenvolupen un rol educacional i psicològic.
Els jocs són part universal de la cultura humana i se'n té constància de què es jugaven des de temps prehistòrics.
Taula de continguts |
[edita] Concepte de joc
El joc és una activitat inherent a l'ésser humà. Tots nosaltres hem après a relacionar-nos amb el nostre àmbit familiar, material, social i cultural a través del joc. Es tracta d'un concepte molt ric, ampli, versàtil i ambivalent que implica una difícil categorització. Etimològicament, els investigadors refereixen que la paraula joc procedeix de dos mots en llatí: iocum i ludus-lüder ambdós fan referència a broma, diversió, acudit, i se solen utilitzar indistintament juntament amb l'expressió activitat lúdica. 250px | thumb | Carreres. S'han enunciat innombrables definicions sobre el joc, així, el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans Entreteniment, exercici recreatiu, sotmès a regles, en el qual entren en competència l’habilitat i la sort dels participants.
Tanmateix la pròpia polisèmia d'aquest i la subjectivitat dels diferents autors impliquen que qualsevol definició no sigui més que un acostament parcial al fenomen lúdic. Es pot afirmar que el joc, com qualsevol realitat sociocultural, és impossible de definir en termes absoluts, i per això les definicions descriuen algunes de les seves característiques. Entre les conceptualitzacions més conegudes apuntem les següents:
- Huizinga (1987):El joc és una acció o ocupació lliure, que es desenvolupa dins d'uns límits temporals i espacials determinats, segons regles absolutament obligatòries, encara que lliurement acceptades, acció que té fi en si mateixa i va acompanyada d'un sentiment de tensió i alegria i de la consciència-ser d'altra manera-que a la vida corrent.
- Gutton, P (1982): És una forma privilegiada d'expressió infantil.
- Cagigal, JM (1996):Acció lliure, espontània, desinteressada i intranscendent que es fa en una limitació temporal i espacial de la vida habitual, d'acord amb determinades regles, establertes o improvisades i l'element informatiu és la tensió.
En conclusió, aquests i altres autors com Roger Callois, Moreno Palos, etc. inclouen en les seves definicions una sèrie de característiques comunes a totes les visions, de les quals algunes de les més representatives són:
- El joc és una activitat lliure: és un esdeveniment voluntari, ningú no està obligat a jugar.
- Es localitza en unes limitacions espacials i en uns imperatius temporals establerts per endavant o improvisats en el moment del joc.
- Té un caràcter incert. En ser una activitat creativa, espontània i original, el resultat final del joc fluctua constantment, la qual cosa motiva la presència d'una agradable incertesa que ens captiva a tots.
- És una manifestació que té finalitat en si mateixa, és gratuïta, desinteressada i intranscendent. Aquesta característica serà molt important en el joc infantil ja que no possibilita cap fracàs.
- El joc es desenvolupa en un món a part, fictici, és com un joc narrat amb accions, allunyat de la vida quotidiana, un continu missatge simbòlic.
- És una activitat convencional, ja que tot joc és el resultat d'un acord social establert pels jugadors, que dissenyen el joc i determinen el seu ordre intern, les seves limitacions i les seves regles. [1]
[edita] Diferència entre joc i esport
Ara, igual que amb la definició de joc, hi ha infinitat de concepcions d'esport segons l'autor que es prengui com a referència: Coubertain, Demeny, Cacigal, Parlebas, García Ferrando, etc. Realitzant també una altra síntesi d'aquests autors podríem definir esport i diferenciar-lo del simple joc de la següent manera:
El esport és un conjunt de situacions motrius i intel·lectuals que es diferencia del joc en què busca la competició amb els altres o amb ell mateix, que necessita unes regles concretes i en què està institucionalitzat.
[edita] Caràcter
El joc té caràcter universal, és a dir, que els nens de totes les cultures han jugat sempre. Molts jocs es repeteixen en la majoria de les societats.
Està present en la història de la humanitat tot i les dificultats en algunes èpoques per jugar, com en les primeres societats industrials.
Evoluciona segons l'edat dels jugadors i té unes característiques diferents en funció de la cultura a que s'estudiï.
[edita] Joc versus diversió
El joc és sinònim d'esbarjo, diversió, alegria, esbarjo, però el nen també juga per descobrir, conèixer-se, conèixer els altres i al seu entorn.
Els jocs preparen l'home i algunes espècies animals per a la vida. Alguns són importants per a la supervivència de l'espècie, per la qual cosa es poden considera com a jocs de tipus educatiu.
En el joc humà intervé la funció simbòlica: intervé en ells la capacitat de fer servir símbols i signes per crear contexts, anticipar situacions, planificar les accions futures o interpretar la realitat.
El joc afavoreix el procés d'enculturació i sorgeix de manera natural.
És indispensable per al desenvolupament psicomotor, intel·lectual, afectiu i social, ja que amb ell s'aprèn a respectar normes i a tenir metes i objectius.
El joc és un dret. Segons la declaració dels drets del nen, adoptada a l'assemblea general de la ONU, El nen ha de gaudir plenament de jocs i recreacions dels quals hauran d'estar orientats cap als fins perseguits per l'educació, la societat i les autoritats públiques s'esforçaran per promoure el gaudi d'aquest dret.
El joc no només és una forma de diversió sinó també la millor manera d'aprenentatge, a través d'ell, els nens aprenen a afrontar situacions diverses que han d'enfrontar al llarg de la seva vida.
[edita] Característiques comunes dels jocs
Segons Roger Caillois, tots els jocs comparteixen aquestes característiques:
- són lliures i tenen un caràcter lúdic, d'entreteniment
- se separen de la resta de la realitat en lespai i en el temps
- incerts, no es pot predir el resultat final
- improductius, a diferència del treball
- reglats (en la gran majoria)
- tenen un caràcter similar a la ficció, ja que creen un món apart
[edita] Conclusió
El joc és una activitat necessària per als éssers humans tenint summa importància en l'esfera social, ja que permet assajar certes conductes socials; al seu torn és eina útil per a adquirir i desenvolupar capacitats intel·lectuals, motores, o afectives i tot això s'ha de realitzar de forma gustosa, sense sentir obligació de cap tipus i com totes les activitats es requereix disposar de temps i espai per poder realitzar-lo.
[edita] Tipologia de jocs
Els jocs poden classificar-se segons diversos criteris, per exemple el nombre de participants (un solitari és per a un jugador, mentre que als escacs sempre cal la participació de dues persones) o el lloc on es juguen (jocs d'exterior o d'interior), que condiciona alhora el material necessari (estris, tauler, equipació...). També poden dividir-se en jocs competitius, on importa véncer l'adversari o jocs anagònics[2], on la recreació personal no implica guanyar o perdre (com el joc simbòlic infantil d'imitar un comerç). Els primers acostumen a tenir regles més o menys estrictes que clarifiquen les condicions de la victòria, mentre que els jocs no reglats o anòmics deixen llibertat i canvien per tant cada vegada, segons la decisió dels seus participants. La durada del temps de joc i el tema que evoca poden ser altres criteris classificatoris.
A continuació s'inclou una llista de divisions tradicionals de jocs:
- Joc abstracte
- Joc d'atzar
- Joc d'estratègia
- Joc de guerra
- Joc de mans
- Joc de taula
- Joc de miniatures
- Joc de cartes
- Jocs de rol
- Joc per correu
- Joc temàtic
- Trencaclosques
- Jocs tradicionals catalans
[edita] Terminologia de jocs medievals
[edita] Referències
- ↑ Caillois, Roger. Les jeux et les hommes, 1957, ed. Gallimard
- ↑ Sánchez Ferlosio, R., God & Gun, Destino, 2008
