Joc

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Els escacs, un dels jocs més famosos de tots els temps
Paul Cézanne - Els jugadors de cartes. (1895).

Un joc és una activitat estructurada o semiestructurada, normalment empresa per diversió però, de vegades, també amb finalitats educatives. També s'empra el terme joc per a referir-se a simulacions de diverses activitats per a entrenament, anàlisi o predicció (com per exemple en la teoria de jocs). El joc es diferencia del treball (el qual sol emprendre's a canvi d'una remuneració) i de l'art (el qual està més relacionat amb l'expressió d'idees). No obstant això, la distinció no és definitiva, ja que molts jocs poden ser considerats com a treballs i/o com a art.

Un exemple de joc són els escacs, on cal usar el cervell per a jugar la partida i guanyar-la. Les parts clau d'un joc són els objectius, les regles, els reptes i la interactivitat Els jocs normalment generen estimulació física o mental i, sovint, ambdues; ajuden a adquirir habilitats pràctiques, serveixen com a exercici i desenvolupen un rol educacional i psicològic.

Els jocs són part universal de la cultura humana i se'n té constància de què es jugaven des de temps prehistòrics.


Concepte de joc[modifica | modifica el codi]

El joc és una activitat inherent a l'ésser humà. Tots nosaltres hem après a relacionar-nos amb el nostre àmbit familiar, material, social i cultural a través del joc. Es tracta d'un concepte molt ric, ampli, versàtil i ambivalent que implica una difícil categorització. Etimològicament, els investigadors refereixen que la paraula joc procedeix de dos mots en llatí: iocum i ludus-lüder ambdós fan referència a broma, diversió, acudit, i se solen utilitzar indistintament juntament amb l'expressió activitat lúdica.

Carreres.

S'han enunciat innombrables definicions sobre el joc, així, el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans Entreteniment, exercici recreatiu, sotmès a regles, en el qual entren en competència l'habilitat i la sort dels participants. Tanmateix la mateixa polisèmia d'aquest i la subjectivitat dels diferents autors impliquen que qualsevol definició no sigui més que un acostament parcial al fenomen lúdic. Es pot afirmar que el joc, com qualsevol realitat sociocultural, és impossible de definir en termes absoluts, i per això les definicions descriuen algunes de les seves característiques. Entre les conceptualitzacions més conegudes apuntem les següents:

  • Huizinga (1987):El joc és una acció o ocupació lliure, que es desenvolupa dins d'uns límits temporals i espacials determinats, segons regles absolutament obligatòries, encara que lliurement acceptades, acció que té fi en si mateixa i va acompanyada d'un sentiment de tensió i alegria i de la consciència-ser d'altra manera-que a la vida corrent.
  • Gutton, P (1982): És una forma privilegiada d'expressió infantil.
  • Cagigal, JM (1996):Acció lliure, espontània, desinteressada i intranscendent que es fa en una limitació temporal i espacial de la vida habitual, d'acord amb determinades regles, establertes o improvisades i l'element informatiu és la tensió.

En conclusió, aquests i altres autors com Roger Callois, Moreno Palos, etc. inclouen en les seves definicions una sèrie de característiques comunes a totes les visions, de les quals algunes de les més representatives són:

  • El joc és una activitat lliure: és un esdeveniment voluntari, ningú no està obligat a jugar.
  • Es localitza en unes limitacions espacials i en uns imperatius temporals establerts per endavant o improvisats en el moment del joc.
  • Té un caràcter incert. En ser una activitat creativa, espontània i original, el resultat final del joc fluctua constantment, la qual cosa motiva la presència d'una agradable incertesa que ens captiva a tots.Ex: qui guanyarà, qui perdrà, com ho farà?
  • És una manifestació que té finalitat en si mateixa, és gratuïta, desinteressada i intranscendent. Aquesta característica serà molt important en el joc infantil, ja que no possibilita cap fracàs.
  • El joc es desenvolupa en un món a part, fictici, és com un joc narrat amb accions, allunyat de la vida quotidiana, un continu missatge simbòlic.
  • És una activitat convencional, ja que tot joc és el resultat d'un acord social establert pels jugadors, que dissenyen el joc i determinen el seu ordre intern, les seves limitacions i les seves regles.[1]

El joc és una activitat: ◦Diferenciada, circumscrita (tancada) dins uns límits d'espai i de temps precisats i fixats per avançat. ◦Amb normes, sotmesa a acords, regles que suspenen les lleis ordinàries i que n'instauren momentàniament unes altres, que són les úniques que compten fins que s'acaba l'activitat.

Diferència entre joc i esport[modifica | modifica el codi]

Competició ciclista.

Ara, igual que amb la definició de joc, hi ha infinitat de concepcions d'esport segons l'autor que es prengui com a referència: Coubertain, Demeny, Cacigal, Parlebas, García Ferrando, etc. Realitzant també una altra síntesi d'aquests autors podríem definir esport i diferenciar-lo del simple joc de la següent manera:

L'esport és un conjunt de situacions motrius i intel·lectuals que es diferencia del joc en què busca la competició amb els altres o amb ell mateix, que necessita unes regles concretes i en què està institucionalitzat.

Caràcter[modifica | modifica el codi]

El joc té caràcter universal, és a dir, que els nens de totes les cultures han jugat sempre. Molts jocs es repeteixen en la majoria de les societats.

Està present en la història de la humanitat tot i les dificultats en algunes èpoques per jugar, com en les primeres societats industrials.

Evoluciona segons l'edat dels jugadors i té unes característiques diferents en funció de la cultura en què s'estudiï.

Joc versus diversió[modifica | modifica el codi]

El joc és sinònim d'esbarjo, diversió, alegria, esbarjo, però el nen també juga per descobrir, conèixer-se, conèixer els altres i al seu entorn.

Els jocs preparen l'home i algunes espècies animals per a la vida. Alguns són importants per a la supervivència de l'espècie, per la qual cosa es poden considera com a jocs de tipus educatiu.

En el joc humà intervé la funció simbòlica: intervé en ells la capacitat de fer servir símbols i signes per crear contexts, anticipar situacions, planificar les accions futures o interpretar la realitat.

El joc afavoreix el procés d'enculturació i sorgeix de manera natural.

És indispensable per al desenvolupament psicomotor, intel·lectual, afectiu i social, ja que amb ell s'aprèn a respectar normes i a tenir metes i objectius.

El joc és un dret. Segons la declaració dels drets del nen, adoptada a l'assemblea general de l'ONU, El nen ha de gaudir plenament de jocs i recreacions dels quals hauran d'estar orientats cap als fins perseguits per l'educació, la societat i les autoritats públiques s'esforçaran per promoure el gaudi d'aquest dret.

El joc no només és una forma de diversió sinó també la millor manera d'aprenentatge, a través d'ell, els nens aprenen a afrontar situacions diverses que han d'enfrontar al llarg de la seva vida.

Característiques comunes dels jocs[modifica | modifica el codi]

Segons Roger Caillois, tots els jocs comparteixen aquestes característiques:

  • són lliures i tenen un caràcter lúdic, d'entreteniment
  • se separen de la resta de la realitat en l'espai i en el temps
  • incerts, no es pot predir el resultat final
  • improductius, a diferència del treball
  • reglats (en la gran majoria)
  • tenen un caràcter similar a la ficció, ja que creen un món a part

Conclusió[modifica | modifica el codi]

El joc és una activitat necessària per als éssers humans tenint summa importància en l'esfera social, ja que permet assajar certes conductes socials; al seu torn és eina útil per a adquirir i desenvolupar capacitats intel·lectuals, motores, o afectives i tot això s'ha de realitzar de forma gustosa, sense sentir obligació de cap tipus i com totes les activitats es requereix disposar de temps i espai per poder realitzar-lo.

Ludopatia
La ludopatia és una alteració progressiva del comportament per la qual un individu sent una incontrolable necessitat de jugar, menyspreant qualsevol conseqüència negativa. Es tracta d'una addicció.

La ludopatia és un trastorn reconegut per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) que en la seva Classificació internacional de malalties en l'any 1992. No obstant això, aquesta no va ser la primera vegada que, com categoria diagnòstica i amb el nom de Joc Patològic, es va reflectir en els àmbits professionals.

Evolució del joc en les espècies[modifica | modifica el codi]

El joc apareix en els mamífers. Els mamífers juguen per aprendre. De fet, la principal funció del joc és aprendre. Els mamífers es caracteritzen per un cervell evolucionat, infància llarga, cura parental, alletament de les cries, cacera en grup, divisió social i no genètica de treball. Els mamífers juguen a caçar en grup, definir jerarquies, explorar, dividir el treball, entre altres. El joc entre els mamífers (canins, felins, aquàtics, primats) es basa en la imitació i en l'exploració per assaig i error. En els mamífers hi ha una absència total de joc simbòlic.

Els ximpanzés i altres primats tenen la capacitat d'utilitzar representacions, poden per exemple fer servir algunes paraules, però no apareix en ells cap forma de joc simbòlic. El joc dels ximpanzés té les mateixes característiques que el de tots els mamífers. L'aparició del joc simbòlic es presenta exclusivament en els nens humans, juntament amb el llenguatge (intrínsecament simbòlic).

El joc simbòlic es fa sobre representacions i no sobre coses reals. Les pintures rupestres són el primer exemple de joc simbòlic. Els homes prehistòrics les utilitzaven per actuar sobre els animals a través de les seves representacions. El joc simbòlic està clarament present en tots els nens a partir dels 2 anys i els acompanya en la seva infantesa fins als 6 anys. En aquest tipus de joc, l'infant imita accions de la vida quotidiana dels adults (per exemple: anar a comprar, preparar el dinar, anar a treballar, etc.). D'aquesta manera l'infant adquireix responsabilitats, crea vincles afectius amb els seus companys, canalitza tensions i desitjos afectius o bé inverteix papers. El joc simbòlic és present quan un nen pren una pedra i juga amb ella com si fos un carro. Aquest nen està jugant amb el carro, no amb la pedra. Aquest joc apareix quan l'infant ha adquirit la capacitat de representació i augmenta de complexitat segons l'edat. És per això que cal potenciar-lo el màxim possible, ja que és una manera autònoma que tenen els infants d'aprendre i de millorar la seva vida social.

En els éssers humans, després de l'aparició del joc simbòlic, cap als 2 anys, comença una etapa de joc social, en el qual els nens juguen cada vegada més entre si i amb els adults, utilitzant el llenguatge. Aquest joc social requereix cada vegada més l'establiment d'acords i finalment acaba en el joc formal, la característica essencial és que és un joc amb regles molt clares. Els jocs de bales són un molt bon exemple de jocs infantils amb regles, cap als 6 anys. En la història de l'espècie humana és probable que el joc formal aparegui després de la sedentarització resultat de l'agricultura i l'escriptura. En el joc formal l'objecte del joc són les regles en si mateixes, no les representacions. Gràcies a aquesta capacitat per establir regles i jugar dins d'elles l'espècie ha pogut construir jocs claus com la democràcia, la religió i la ciència. Crear jocs amb regles és l'essència de l'evolució de la civilització. A partir dels 7 anys els nens poden utilitzar regles per manipular els objectes, interaccionar socialment o per generar coneixement, els tres usos fonamentals del joc i de les regles.

Tipologia de jocs[modifica | modifica el codi]

Els jocs poden classificar-se segons diversos criteris, per exemple el nombre de participants (un solitari és per a un jugador, mentre que als escacs sempre cal la participació de dues persones) o el lloc on es juguen (jocs d'exterior o d'interior), que condiciona alhora el material necessari (estris, tauler, equipació...). També poden dividir-se en jocs competitius, on importa véncer l'adversari o jocs anagònics,[2] on la recreació personal no implica guanyar o perdre (com el joc simbòlic infantil d'imitar un comerç). Els primers acostumen a tenir regles més o menys estrictes que clarifiquen les condicions de la victòria, mentre que els jocs no reglats o anòmics deixen llibertat i canvien per tant cada vegada, segons la decisió dels seus participants. La durada del temps de joc i el tema que evoca poden ser altres criteris classificatoris.

A continuació s'inclou una llista de divisions tradicionals de jocs:

  • Joc abstracte és a tot aquell joc en el qual no hi ha un tema o ambientació associat.[3] És a dir: aquells en què els elements de joc - fitxes, daus, tauler, etc .- no representen el comportament i característiques d'éssers o objectes reals ni imaginaris. No obstant això no és infreqüent que, almenys en alguns dels jocs abstractes de major antiguitat com el Go o els escacs, hi hagi un tema d'origen que amb el temps ha anat perdent la seva representació en la mecànica del joc. Aquesta mecànica sol ser simple quant a reglament, encara que pot permetre un alt grau de complexitat tàctica o estratègica.[4] El terme complementari a "joc abstracte" seria joc temàtic.
  • Joc d'atzar són jocs en els quals les possibilitats de guanyar o perdre no depenen de l'habilitat del jugador sinó exclusivament de l'atzar. D'aquí que la majoria d'ells siguin també jocs d'apostes els premis estan determinats per la probabilitat estadística d'encertar la combinació escollida. Mentre menors siguin les probabilitats d'obtenir la combinació correcta, més gran és el premi.
  • Joc d'estratègia requereixen que el jugador posi en pràctica les seves habilitats de planejament i pensament per aconseguir la victòria. En la majoria dels videojocs d'estratègia, al jugador se li concedeix una vista del món absoluta, controlant indirectament les unitats sota el seu poder.
    • Joc de guerra és aquell que recrea un enfrontament armat de qualsevol nivell (d'escaramussa, tàctic, operacional, estratègic o global) amb regles que implementen certa simulació de la tecnologia, estratègia i organització militar usada en qualsevol entorn històric, hipotètic o fantàstic (i que no implica en cap moment l'ús de violència física). És una simulació de combat o acció bèl·lica, ja sigui com un joc de taula, com un videojoc, o com una recreació real. Els jocs de guerra són jocs de taula que simulen combats, batalles o enfrontaments, ja siguin: terrestres, navals, aeris, submarins o espacials. Actualment, els exèrcits de molts països, com el dels Estats Units, fan servir els videojocs per crear simulacions virtuals d'entrenament per als seus soldats i crear estratègies o plans de guerra. Els escacs i el Go també podrien ser considerats precursors molt simples dels jocs de guerra, però basats en tàctica i estratègia.
  • Joc de mans el bàsic és el de prendre una carta, perdre-la a la pila i ser endevinada posteriorment pel mag. Però avui en dia existeixen milers d'efectes i jocs diferents d'alt nivell com ara prediccions, transposicions, desaparicions, ordenacions, jugades de pòquer (o de qualsevol altre joc), lectura de pensament, coincidències, transformacions tot això amb cartes de diversos tipus i mides i l'objectiu últim és provocar la sorpresa del públic.
  • Joc de taula requereix una taula per jugar-hi o un suport similar i que és jugat generalment per un grup de persones al voltant d'ell. Tot i que l'atzar pot ser una part molt important en aquest tipus de jocs, també n'hi ha en què són necessaris estratègia i raonament per poder jugar i en els que l'atzar no apareix. Per la seva naturalesa, en general els jocs de taula no comporten activitat física, encara que hi ha alguns que impliquen aixecar-se de la taula i realitzar activitats fora d'aquesta ja sigui per càstig o recompensa, en aquest cas aquests serien jocs de taula però no limitats a la mateixa.
Crystal package games card.pngJocs de Cartes

  • Butifarra : El joc es juga entre quatre jugadors, que formant parella, seuran l'un al davant de l'altre.s'utilitza una baralla de 48 cartes formada per quatre colls (oros, copes, espases i bastos) amb 12 cartes cadascun.L'objectiu de la partida és arribar als 101 punts abans que la parella contrària.
  • Brisca : El joc es juga de dos a quatre jugadors. Popular a diversos països, com Croàcia, Puerto Rico, Espanya, Portugal, Itàlia o als Països Catalans. El joc es juga amb una baralla espanyola de 40 o 48 cartes.
    • Joc de cartes són aquells en què l'únic element de joc són unes estampes de cartró (anomenades naips o cartes) que formen una baralla i que s'han de barrejar abans de jugar. Els jocs de cartes estarien inclosos en la família de jocs de taula. Hi ha diverses baralles (conjunts de naips o cartes), com la baralla espanyola o la francesa.
  • Jocs de rol (traducció usual en català de l'anglès role-playing game, literalment: «joc d'interpretació de papers») és un joc en el qual, tal com indica el seu nom, un o més jugadors tenen un determinat rol, paper o personalitat. Quan una persona «fa el paper de X" significa que està interpretant un paper que normalment no fa. Per regla general els jocs de rol són de taula. Altres formes de joc de rol són, per exemple: el rol en viu, el rol per correu electrònic, el rol per fòrum o els videojocs de rol.
  • Joc per correu són jocs, de qualsevol tipus, jugats per correu postal o per correu electrònic. Un exemple, els escacs, s'ha jugat per correu durant segles (jugat d'aquesta manera s'anomena escacs per correspondència). Un altre exemple, el joc Diplomacy, s'ha jugat per correu des de la dècada dels 60, començant amb una notícia impresa (un fanzine) escrita per John Boardman. Altres jocs de guerra més complexos, moderats per programes d'ordinador, van ser llançats per Rick Loomis i la seva empresa, Flying Buffalo en els 70. El primer d'aquests jocs a ser ofert via email a través d'un servei al públic en general va ser Quantum Space de la companyia Stormfront Studios, que va debutar en AOL a 1989 (els jocs per correu electrònic a Internet i en BITNET daten de 1989). En anglès els jocs per correu postal es denominen PBM games, i els jocs per email PBeM, en contrast amb els cara a cara (FTF) realitzats directament entre persones. Altres variacions inclouen Joc-per-Internet (PIB) or Joc-per-web (PBW). En qualsevol cas, els moviments del jugador poden ser realitzats per un humà, un programa informàtic, o una combinació d'ambdós. A la dècada dels 80, els jocs per correu van arribar al cim de popularitat amb l'arribada de Gaming Universal, la primera revista professional dedicada a jocs per correu. Una revista similar, Flagship, se centrava en jocs per correu postals en Anglaterra. Bob McLain, editor de Gaming Universal, va popularitzar encara més aquest hobby escrivint articles que apareixien en moltes de les revistes de jocs més importants de l'època. A finals dels 90, els jocs d'ordinador i per Internet van fer que els jocs per correu postal disminuïssin, encara que continuen tenint seguidors a tot el món.
  • Joc de miniatures es refereixen típicament a jocs de guerra, en els que s'utilitzen models en miniatura de plàstic, cartró o metall, que formen els elements actius del joc, col·locats sobre un tauler senzill o una maqueta que recreen l'escenari on es desenvoluparà la partida. Altres elements típics d'aquests jocs solen ser targetes que mostrin els objectius a assolir, pistes o proves a superar i els daus, amb els que cada jugador realitza les tirades per avançar pel tauler. Les figures per a aquests jocs es poden aconseguir per mitjà de paquets segellats amb contingut a l'atzar, figures soltes o paquets temàtics.
  • Trencaclosques (també denominat amb el terme anglès puzle) és un joc de taula amb l'objectiu de formar una figura combinant correctament les parts d'aquesta, que es troben en diferents trossos o peces planes.
alguns jocs


  • fet i amagar, dit també l'acuit o conillets a amagar, és un joc que consisteix en una persona que corre perseguint altres jugadors. Si els toca el primer jugador tocat és el que persegueix a la següent partida i així successivament. Els jugadors que no persegueixen, per tal de no ser tocats, han d'amagar-se i ràpidament anar on no està el que persegueix. Hi ha variants del joc en què qui para pot mirar de trobar els que estan amagats, i en dir-ne el nom i el lloc on s'amaguen és com atrapar-los.


  • Pica paret : El pica-paret és un joc tradicional on tothom es queda quiet quan el que la para està mirant-los. El joc consisteix en tocar el que la para que està d'esquena a la resta i conta "un dos tres pica paret" i els altres s'han d'acostar a ell.


  • 1.000 Kilòmetres : Has d'aconseguir de fer 1.000 kilòmetres abans de o dels jugador/s contari/s. Per fer això faràs servir cartes de defensa, d'atac, d'escut i d'etapes quilomètrques.


  • El telèfon: és un joc infantil consistent en anar transmetent una frase (o paraula) oralment entre diferents persones, fins que aquesta esdevé irrecognoscible per a qui la formulà originalment.

Trobareu més exemples de jocs a la categoria:jocs

  • Joc popular: estan molt lligats a les activitats del poble pla, i al llarg del temps han passat de pares a fills. De la majoria d'ells no es coneix l'origen: simplement van néixer de la necessitat que té l'home de jugar. És a dir, es tracta d'activitats espontànies, creatives i molt motivadores. El seu reglament és molt variable, i pot canviar d'una zona geogràfica a una altra amb facilitat, fins i tot poden ser coneguts amb noms diferents segons on es practiqui. Els jocs populars solen tenir poques regles, i en ells es fa servir tot tipus de materials, sense que hagin de ser específics del mateix joc. Tots ells tenen els seus objectius i una manera determinada de dur a terme: perseguir, llançar un objecte a un lloc determinat, conquerir un territori, conservar o guanyar un objecte, etc. La seva pràctica no té una transcendència més enllà del mateix joc, no està institucionalitzat, i el gran objectiu del mateix és divertir-se. Amb el temps, alguns s'han anat convertint en un suport molt important dins de les classes d'Educació Física, per desenvolupar les diferents capacitats físiques i qualitats matrius, o servir com a base d'altres jocs i esports. Els jocs populars poden servir com a eina educativa a l'aula en diverses matèries, ja que en les seves cançons o lletres s'observa característiques de cadascuna de les èpoques. Aquesta tipologia pot ser una estratègia divertida en la qual les persones que els realitzen aprenguin al mateix temps que es diverteixen.
  • Jocs tradicionals són jocs més solemnes que també han estat transmesos de generació en generació, però el seu origen es remunta a temps molt llunyans. No només han passat de pares a fills, sinó que en la seva conservació i divulgació han tingut a veure molt les institucions i entitats que s'han preocupat que no es perdessin amb el temps. Estan molt lligats a la història, cultura i tradicions d'un país, un territori o una nació. Els seus reglaments són iguals, independentment d'on es desenvolupin. El material dels jocs és específic dels mateixos, i està molt lligat a la zona, als costums i fins i tot a les classes de treball que es desenvolupaven en el lloc. Els seus practicants solen estar organitzats en clubs, associacions i federacions. Existeixen campionats oficials i competicions més o menys reglades. Alguns d'aquests jocs tradicionals amb el temps es van convertir en esports, denominats tradicionals, de manera que la popularitat que tenen entre els habitants d'un territori o país competeix amb la popularitat d'altres esports convencionals. Alguns exemples: la petanca, les bitlles, la granota, etc. Entre aquests, podríem trobar jocs que amb el temps s'han convertit en veritables esports, molt lligats a una regió, i que només es practiquen en ella, arribant a formar part de les tradicions culturals. L'origen dels jocs i esports tradicionals està lligat al mateix origen d'aquest poble, per això, els denominen jocs o esports autòctons.
  • Joc temàtic té un tema o ambientació associat. Això és: a aquell els elements - fitxes, daus, tauler, etc .- representen en alguna mesura el comportament i característiques d'éssers o objectes reals o imaginaris. El terme complementari a «joc temàtic» seria «joc abstracte». Quan la fidelitat en la representació del tema tractat és alta, amb regles específiques que intenten representar en detall els comportaments de cada element de joc, els jocs temàtics es coneixen també com «jocs de simulació». Aquest és el cas, per exemple, de molts jocs de tema bèl·lic, on cada unitat representada pot arribar a tenir regles específiques que concordin amb les potencialitats o acció real de la seva contrapartida històrica. En altres casos, però, el comportament dels elements de joc només s'inspira vagament en el tema que li serveix d'inspiració. Aquest és el cas de molts dels jocs anomenats « d'estil alemany», o «eurogames».
  • Videojocs són aquells que controla un ordinador, que poden crear les eines virtuals que s'utilitzaran en un joc, com cartes o daus o elaborats mons que es poden manipular. Un videojoc utilitza un o més dispositius d'entrada, bé una combinació de tecles i joystick, teclat, ratolí, trackball o qualsevol altre controlador. En els jocs d'ordinador el desenvolupament del joc depèn de l'evolució de les interfícies utilitzades. De vegades, hi ha una manca de metes o d'oposició, que ha provocat una discussió sobre si aquests s'han de considerar "jocs" o "joguines".[5] Amb la connexió a Internet han aparegut nous jocs, alguns necessiten un client mentre que altres requereixen només un navegador. El joc d'ordinador s'ha distribuït per tots els sectors socials, transformant la forma tradicional de jugar.

Pel que fa als avantatges i desvantatges dels videojocs hi ha les següents; En jugar amb videojocs s'adquireixen beneficis els quals són innegables tot i que la qual cosa no vol dir que s'hagi de deixar total llibertat per jugar-hi. Habilitats que es desenvolupen:

  • Realització d'exercici físic
  • Raonament lògic
  • Orientació espacial
  • Resolució de conflictes i presa de decisions(decoració de cases)
  • Capacitat d'atenció
  • Habilitats percentuals
  • Estan actius
  • Concentració per guanyar

Referent als inconvenients dels videojocs, cal dir que, com també existeixen coses positives també hi ha altres factors negatius com per exemple, un ús excessiu el qual no és beneficiari per l'organisme, ja que no comporta cap moviment físic. Un altre factor negatiu, seria l'aïllament, ja que fa que el nen com que la persona que hi està jugant no se sent satisfeta amb el seu entorn, farà que se centri més en altres activitats individuals com la lectura, l'esport en les quals estigui més tancat en el seu propi món i no es relacioni amb altres persones ni adquireixi cap mena de valor. L'últim fa referència a la disminució de la qualitat i la quantitat, en la relació amb els de la mateixa edat o diferent. Com a conseqüència si el nen o nena juga a qualsevol cosa sol, farà que no sapiguem a quin tipus de joc està jugant i quins valors està desenvolupant i si són els que els pares vulguin o no. Per exemple no s'adquireix la generositat ni l'esperit d'esportivitat ni cultural. En canvi, amb el joc amb joguines es desenvolupin més valors; respecte, generositat, el fet de saber perdre, la imaginació, etc.

Terminologia de jocs medievals[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Caillois, Roger. Les jeux et les hommes, 1957, ed. Gallimard
  2. Sánchez Ferlosio, R., God & Gun, Destino, 2008
  3. Comas i Coma, Oriol. El mundo en juegos. RBA. ISBN 84-7871-321-2
  4. Bell, R.C. Board and Table Games from Many Civilizations. Dover Publications Inc.. 1980. ISBN 978-0-486-23855-5
  5. Crawford, Chris. Chris Crawford on Game Design. 2003. ISBN 0-88134-117-7

Vegeu també[modifica | modifica el codi]