El telèfon

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El telèfon és un joc infantil consistent en anar transmetent una frase (o paraula) oralment entre diferents persones, fins que aquesta esdevé irrecognoscible per a qui la formulà originalment.

Els participants estan generalment disposats en fila, de costat. Es juga xiuxiuejant la frase a cau d'orella del jugador següent, de manera que per culpa del baix volum sovint es perd informació en cada anella de la cadena, que ha de ser suplida per la imaginació del jugador, que creu reconèixer certes paraules (quan potser n'hauria d'haver entès d'altres de fonèticament molt semblants). És així com la frase muta.

El darrer jugador de la fila acaba dient en veu alta la frase que ell ha sentit, que sovint és molt diferent de la que el primer jugador dit.

Objectiu[modifica | modifica el codi]

El joc no té cap objectiu, i cap guanyador. La diversió rau només a comparar els missatges original i final. Fins i tot si no s'arriba al final de la fila, les darreres persones que han rebut la frase poden comparar-la amb l'original, i certes són irrecognoscibles només amb poques transmissions.

Des d'un punt de vista educacional, el joc demana bon treball en equip per aconseguir una transmissió reeixida, a més d'ensenyar com de senzill és tergiversar la informació a través de la comunicació indirecta. També pot servir per simular la propagació de xafarderies i adonar-se dels seus efectes negatius.

Altres noms[modifica | modifica el codi]

Aquest joc és conegut en anglès com a Chinese whispers ("Xiuxiueigs xinesos") o Telephone game ("Joc del telèfon"), Stille post ("Correu silent") en alemany i Telefono senza fili ("Telèfon sense fils") en italià.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]