Joc de cartes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Joc de cinc jugadors.

Un joc de cartes és qualsevol tipus de joc que es juga amb cartes o naips,[1] que són uns cartronets rectangulars, amb els vèrtexs arrodonits, tots iguals, que tenen unes figures dibuixades en una de les cares. Aquestes figures són totes diferents (excepte els dos jòquers o comodins). L'altra cara és exactament igual en totes les cartes, de tal manera que -quan es veuen per aquest costat- les cartes són indistingibles per tal que els jugadors puguin amagar als companys de joc les cartes que tenen. La primera referència coneguda als naips és en el llibre de concordances de Jaume March en 1371.[2]

Hi ha molts de tipus de jocs de cartes diferents. En alguns, anomenats jocs d'envit, les apostes (el posar messions) són una part fonamental del joc.

Baralles de cartes[modifica | modifica el codi]

Article principal: Baralla de cartes

Les baralles de cartes més utilitzades són l'espanyola (de 48 cartes) i la francesa o de pòquer (de 54 cartes). En totes dues les cartes es reparteixen en 4 colls. Un coll és un conjunt de cartes que es distingeix amb un dibuix característic.

La baralla francesa és la més utilitzada internacionalment, mentre que l'espanyola s'utilitza sobretot per a jocs d'origen espanyol i català.

Baralla espanyola[modifica | modifica el codi]

La baralla espanyola té 48 cartes, repartides en 4 colls: els oros (monedes), les copes, les espases i els bastos (garrots). Simbolitzen el poder de les armes (bastos i espases), dels diners (oros) i de la beguda (copes).

Cada coll té 12 cartes numerades. De l'1 al 9, les cartes tenen tantes figures del coll corresponent com indica el número; a les 4 que duen el 10 hi ha dibuixat un patge i reben el nom de sota (en llenguatge infantívol també se les anomena la mona, i en el molt groller, "la puta"), a les 4 que duen l'11 hi ha dibuixat un cavaller muntat a cavall i reben el nom de cavall, i a les 4 que duen el 12 hi ha dibuixat un rei, un home gran coronat i sovint amb barba, i s'anomenen rei (sota, cavall i rei duen el senyal del coll corresponent). Popularment, el 9 d'oros s'anomena la groga, pel predomini que hi ha d'aquest color.

Tant en la batalla espanyola com en la francesa, les 4 cartes que duen el número 1 s'anomenen as (en plural asos). En la majoria de jocs, la carta més important és l'as, seguida de les cartes del 12 al 2 en valor decreixent. L'excepció més coneguda és el joc de la botifarra, en què el 9 és la més important.

Curiosament, del que en català se'n sol dir baralla espanyola en altres llocs en diuen baralla catalana i deixen el nom de baralla espanyola per a la de 40 cartes, ja que típicament a Espanya es venen les baralles sense vuits i nous.

Baralla francesa[modifica | modifica el codi]

Baralla d'estil britànic. 8 de cors, comodí, reina de diamants i l'as de piques

La baralla francesa, també coneguda com a baralla de pòquer, consta de 54 cartes, repartides en 4 colls de 13 cartes, més dos comodins. Els colls són els cors (), els diamants (), les piques (♠), i els trèvols (♣). Els cors i els diamants són de color vermell, i les piques i trèvols de color negre.

En cada coll, hi ha 9 cartes numerades del 2 al 10; una altra amb un patge, marcada amb una J (de l'anglès Jack), una altra amb la reina, marcada amb una Q (la reina, de l'anglès Queen), i una altra amb el rei, marcada amb una K (de l'anglès King). Habitualment, la carta més valuosa és l'As, seguida de la K, la Q, la J, i les cartes del 10 al 2 en ordre decreixent. Els comodins es poden utilitzar amb el valor de qualsevol altra carta.

Curiosament el que en català se sol anomenar baralla francesa en realitat és la baralla anglesa, ja que a la francesa les figures són V (valet, criat), D (dame, dama) i R (roi, rei) i solen dur escrit, sota la lletra, el nom de la figura història en què s'inspiren, com el Rei David, Lancelot, Carlemany...

D'altres[modifica | modifica el codi]

També existeixen altres tipus de baralles de cartes, que solen ser variacions de l'espanyola o la francesa, amb dissenys alternatius o humorístics, o bé cartes totalment destinades a jocs infantils, normalment amb fotografies o dibuixos d'algun tema.

Existeix un tipus de jocs de cartes que no estan basats en una baralla tancada, atès que cada jugador participa en el joc amb una pròpia, construïda amb unes normes determinades, a partir d'una col·lecció, són els anomenats Jocs de Cartes Col·leccionables, i entre ells els es poden destacar Magic: The Gathering, Pokémon, Vampire:TES, Star Wars CCG o Star Trek CCG. El conjunt de cartes seleccionables per confeccionar la baralla s'amplia constantment amb l'edició de noves cartes que introdueixen noves estratègies de joc. Molts d'aquests jocs han acabat tenint una versió electrònica per jugar a Internet amb altres persones. Un nou joc d'aquesta modalitat seria Astral Masters, per exemple.

Unes cartes ben diferents són les del tarot, emprades per a aquesta art endevinatòria.

Pel que sembla, el primer lloc d'Europa on es van fabricar cartes va ser en un obrador de Perpinyà.

Tipus de jocs de cartes[modifica | modifica el codi]

Segons l'objectiu del joc, es poden agrupar en diversos tipus. El primer és el que es basa en mans, és a dir, en guanyar per torns les cartes dels adversaris i planificar l'estratègia segons les noves cartes que van apareixent, com el bridge, la botifarra o la Dame du Piques.

Un segon grup inclou els jocs on es tracta de fer una sèrie de combinacions, com ara escales o parelles, de l'estil del rummy o el continental, i on cada combinació té una puntuació diferent. Els jocs de famílies es basen en aconseguir determinades combinacions a base de robar-les o demanar-les a altres jugadors i es poden considerar variants dels anteriors..

Hi ha jocs on l'objectiu és quedar-se sense cartes, com el burro, el mentider o el ximi-xurri, incloent les varials comercials com l'Uno. Un quart tipus és l'invers, acumular totes les cartes de la baralla.

Els jocs de la carta més alta es basen en comparar determinades cartes que van sortint, com els jocs de casino com el pòquer o d'altres com la brisca. Alguns d'ells s'han usats com a jocs per beure alcohol en un context festiu.

Un sisè grup engloba els jocs del solitari, anomenats així perquè no es juguen contra cap rival. En ells es tracta de fer una figura, descartar-se de totes les cartes o completar una sèrie, com en la Carta Blanca.

Els jocs de cartes de guerra, com ara Magic: The Gathering i totes les seves seqüel·les, constitueixen una divisió pròpia, on la baralla inclou elements de ficció i s'usa com a representació del poder de cada jugador.

Lèxic dels jocs de cartes[modifica | modifica el codi]

  • atot: carta del coll triat que mana per damunt dels altres colls.
  • banca: en determinats jocs de contrapartida, jugador que dirigeix el joc i n'assumeix les apostes de tots els altres jugadors.
  • basa: en determinats jocs de cartes, és cadascuna de les partides que formen part d'un període de joc més llarg.
  • cantar: proclamar que s'ha assolit una determinada opció de joc o combinació de cartes.
  • catxa: en els jocs d'envit, aposta forta que es fa tot i tenir mal joc amb l'esperança de guanyar la basa perquè els altres jugadors s'acovardiran perquè es pensaran que el jugador que la fa té bones cartes.
  • crupier: persona que dirigeix el joc en un casino o casa de joc.
  • envit: aposta estratègica consistent en incrementar la posta inicial durant el transcurs d'una partida.
  • timba: període de temps que s'ha estat jugant a cartes
  • trumfo: coll que gaudeix d'una determinada preferència, segons cada mena joc.
  • ferma: dit d'una carta (o jugada) qualsevol quan se sap segur que és la carta de més valor restant en el joc, normalment perquè les de més valor ja s'han jugat.

Exemples de jocs de cartes[modifica | modifica el codi]

Països Catalans[modifica | modifica el codi]

Tots els jocs típics als Països Catalans solen utilitzar la baralla espanyola.

Exemples de jocs de cartes nacionals i internacionals[modifica | modifica el codi]

  • Carioca
  • Chinchón

Cinquet[modifica | modifica el codi]

Es necessiten cartes espanyoles i monedes.

Les cartes s'han de repartir entre tots els jugadors a parts iguals, comença el que tengui un cinc; a partir d'aquí els jugadors han d'anar posant cartes per arribar des del cinc cap a l'as i cap al dotze i així amb tots els colls, si un jugador no té cap carta per posar ha de posar una moneda al mig, el que guanya és el primer que es queda sense cartes, i com a premi guanya totes les monedes que els jugadors han posat al mig.

Internacionals[modifica | modifica el codi]

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Joc de cartes». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Denning, Trevor. The Playing-cards of Spain: A Guide for Historians and Collectors (en anglès). Fairleigh Dickinson Univ Press, 1996, p. 13. ISBN 0838637477. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joc de cartes Modifica l'enllaç a Wikidata