Urbino

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Patrimoni de la Humanitat  · UNESCO
Centre Històric d'Urbino
Centre Històric d'Urbino
Centre Històric d'Urbino
Centre Històric d'Urbino situat respecte Itàlia
Centre Històric d'Urbino
Informació
Localització Urbino
província de Pesaro i Urbino
Marques
Flag of Italy.svg Itàlia
Superfície 29 ha

Tipus Cultural
Criteris (ii),(iv)
ID 828
Regió * Europa i Amèrica del Nord
Inscripció 1998 (22a sessió)
Coordenades 43° 43′ 00″ N, 12° 38′ 00″ E / 43.71667,12.63333
* Segons les regions de la UNESCO.

Urbino és una ciutat de les Marques, a Itàlia, província de Pesaro i Urbino, amb uns 20.000 habitants. És a la vall mitjana del riu Metauro a uns 451 m d'altitud. Està inscrita a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del any 1998. [1]

Història[modifica | modifica el codi]

Al segle IV aC s'hi van assentar els gals sènons i al segle següent va passar a domini romà i fou coneguda com a Urbinum Metaurense per ser a la vall del Metaurus. S'esmenta a la batalla de Sentino el 295 aC, contra els picens. El 207 aC es va lliurar a la seva rodalia la batalla del Metauro contra el cartaginès Asdrubal.

Fou municipi durant la república i l'imperi.

Al final del Imperi va passar als gots i fou ocupada pel bizantí Belisari el 538 després d'un setge. Sota els bizantins va formar part de la Pentàpolis Annonària (Fossombrone, Iesi, Cagli, Gubbio i Urbino)

Després va caure en mans dels llombards, que la van perdre enfront dels francs que el 756 la van cedir al Papa.

Vers finals del segle X la comuna va adquirir poder i fou governada per algunes de les principals famílies juntament amb el bisbe de la ciutat.

Palazzo Ducale i Catedral d'Urbino

El 1155 fou infeudada a la família Montefeltro comtes de Carpegna, que foren senyors i després (1213) comtes d'Urbino. Frederic Montefeltro fou nomenat duc el 1474 pel Papa Sixte VI. El domini dels Montefeltro es va acabar el 1508 i el Papa Juli II la va cedir al seu nebot i hereu legítim Francesc Maria I della Rovere. El domini dels "della Rovere" va acabar de fet el 1626 amb la mort del jove duc hereu Frederic Ubald, i la ciutat va tornar a l'Església (governada pel Papa Urbà VIII) amb l'excusa de decidir la successió; aviat va obtenir la renúncia dels drets al ducat per part de la família dels Medici. Francesc Maria II della Rovere va morir el 28 d'abril de 1631 i el 10 de juliol el llegat pontifici es va fer càrrec del govern.

Des llavors la ciutat va entrar en decadència. Giovanni Francesco Albani nascut a Urbino fou elegit Papa amb el nom de Climent XI(17001721).

El maig de 1796 el Papa va signar l'armistici amb els francesos que poc després van ocupar l'antic ducat d'Urbino (1797): Als poc mesos el poble es va revoltar i els francesos van evacuar el territori que va tornar al Papa, fins que el 1798 fou part de la República Romana. El 1808 fou incorporat al Regne napoleònic d'Itàlia. Va tornar al Papa el 1814.

El 1831 la ciutat es va revoltar i fou part del "Governo provvisorio delle Province unite italiane" (les Marques i Romanya) que fou derrotat per la intervenció dels austríacs.

Ell 1860 fou ocupada pels italians dirigits pel piemontès Cialdini i el 1861 van quedar unides les províncies de Pesaro i Urbino.

El 1944 fou ocupada pels alemanys fins que el 28 d'agost del 1944 fou ocupada per la III companyia india del VIII exèrcit angloamericà.

Llista de comtes i ducs d'Urbino[modifica | modifica el codi]

Comtes d'Urbino[modifica | modifica el codi]

Ducs d'Urbino de la família Montefeltro[modifica | modifica el codi]

Duc d'Urbino de la família della Rovere[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Urbino