Ferrocarril Rètic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Patrimoni de la Humanitat  · UNESCO
Ferrocarril Rètic al seu pas pels paissatges de l'Albula i Bernina
Ferrocarril Rètic
Ferrocarril Rètic
Ferrocarril Rètic situat respecte Suïssa
Ferrocarril Rètic
Informació
Localització Flag of Switzerland.svg Suïssa
Flag of Italy.svg Itàlia
Superfície 152 ha
Vistes
KARTE rhb.png
Mapa

Tipus Cultural
Criteris (ii),(iv)
ID 1276
Regió * Europa i Amèrica del Nord
Inscripció 2008 (32a sessió)
Coordenades 46° 29′ 54″ N, 9° 50′ 47″ E / 46.49833,9.84639
* Segons les regions de la UNESCO.

El Ferrocarril Rètic o RhB (Rhätische Bahn en alemany, Ferrovia Retica en italià, i Viafer Retica en Romanx) és la segona companyia fèrria més important de Suïssa, per darrere de SBB-CFF-FFS. Compte amb a prop de 381 quilòmetres que discorren pel Cantó dels Grisons, i a l'any 2002 tenia 1479 empleats.

Des del 6 de juliol de 2008, el Comitè de la UNESCO ha inscrit el Ferrocarril Rétic al llarg dels paisatges d'Albula i Bernina a la llista del Patrimoni de la Humanitat. Aquesta inscripció concerneix als 122 quilòmetres de via fèrria entre Thusis, Saint Moritz i Tirà, i els 144 ponts i 42 túnels que componen aquests traçats, així com l'entorn paisatgístic que ho envolta.

Atès que es localitza en territori suís i Italià, és un Patrimoni compartit per ambdós països.

Traçat[modifica | modifica el codi]

El traçat del Ferrocarril Rètic es desenvolupa per complet en un ample de 1000 mil·límetres, i connecta amb el traçat de SBB-CFF-FFS a la capital del Cantó dels Grisons, Coira, i amb el de Ferrovie dello Stato a Tirà.

Pel que fa a l'electrificació, comprèn tres trams:

61 quilòmetres en corrent continu de 1000 V, corresponents a la línia del Bernina Bahn, Tirà-Saint Moritz. 12 quilòmetres en corrent continu de 1500 V, corresponents a la línia Castione-Llit. 321 quilòmetres en corrent altern d'11 KV, i 16 Hz, corresponents a la línia de la Vereina, entre Coira i Arosa. Compte amb un total 383 ponts, i 84 túnels, destacant el de Vereina, amb 19'042 quilòmetres, i el d'Albula, de 5'864 quilòmetres. El pendent màxim és d'un 7%, i es troba en la línia de Bernina, corresponent a la línia de corrent continu. El pendent màxim en corrent altern és del 4%.

Línea[modifica | modifica el codi]

Estació Albula

El Tren vermell no és només un mitjà de transport públic a Suïssa, sinó que també és un gran atractiu turístic, ja que més de la meitat dels seus usuaris són estrangers. Entre els trens que componen el parc ferroviari, destaquen cinc amb nom propi:

  • Glacier Express, també conegut com l'exprés més lent del món. Recorregut: Zermatt - Saint Moritz.
  • Bernina Express. Recorregut: Coira - Tirà, pel túnel de Bernina
  • Aqualino Scuol. Recorregut: Landquart - Scuol, pel túnel de Vereina
  • Engadine Star. Recorregut: Landquart - Saint-Moritz, pel túnel de Vereina.
  • Arosa Bahn. Recorregut: Coira - Arosa.

Història[modifica | modifica el codi]

Pont de Solis

La xarxa va ser construïda entre 1889 i 1913.Fou un holandès, Jan Willem Holsboer, propietari d'un hotel a Davos qui va prendre la primera iniciativa. Ell va crear l'empresa "Schmalspurbahn Landquart-Davos" que es va inaugurar el primer tram de la línia Landquart a Klosters el 1889, després de Klosters a Davos el 1890. La companyia va prendre el nom de "Els Ferrocarrils Retic(Rhätische Bahn)" el 1895.

La línia d'Albula (Thusis - St Moritz) es va completar el 1903.

L'electrificació de la xarxa es va iniciar amb l'encàrrec el 1913 de la (St.Moritz-Scuol). L'elecció se centra en AC monofàsica 11 kV 16 2 / 3 Hz, que habia estat provada amb base a Seebach entre Engadine i Wettingen des de 1904 a 1909.

El 1943, la RHB absorbeix la 'Berninabahn' qui va obrir la línia de St Moritz a Tirano el 1910, 1950 i el Chur-Arosa-Bahn línia construïda el 1914.

L'última línia construïda entre Klosters i Lavín a la Baixa Engadina pren el tuner Vereina obert el 19 de novembre de 1999. Aquest tram reforça significativament la capacitat de la xarxa.

En la seva reunió de 6 de juliol de 2008, el Comitè del Patrimoni Mundial de la UNESCO acorda la inscripció: "Els ferrocarrils Rhaetianen del paisatge de Albula Bernina al Patrimoni de la Humanitat. Aquest registre inclou tant els 122 quilòmetres de via entre Thusis, St Moritz i Tirano i els 144 ponts i 42 túnels i galeries que la componen, sinó també tot el paisatge, descrit com "zona d'amortiment" i paisatge que abasta totes les àrees visibles des del tren.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ferrocarril Rètic