Herculà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Coord.: 40° 48′ 21″ N, 14° 20′ 51″ E / 40.80583,14.34750

Patrimoni de la Humanitat  · UNESCO
Recinte arqueològic de Pompeia, Herculà i Torre Annunziata
[[Fitxer:Vista de les excavacions, amb la ciutat modernaal fons|200px|{{{peu}}}]]
Vista de les excavacions, amb la ciutat moderna al fons

Tipus Cultural
Criteris iii, iv, v
ID 829
Regió * Europa
Inscripció 1997 (21a sessió)
* Segons les regions de la UNESCO.

Herculà (en llatí Herculaneum, modernament en italià Ercolano) fou una ciutat de la Campània, situada vora la badia de Nàpols i al peu del Vesuvi, en un turó entre dos rius. Fou una ciutat secundària la fama de la qual deriva del fet que fou destruïda per l'explosió del volcà de l'any 79 i que se n'han trobat les restes, en part molt ben conservades.

Les ruïnes d'Herculà es troben al mig de l'actual ciutat d'Ercolano, anomenada Resina fins al 1969, quan li fou restituït el seu antic nom. L'any 1997 va ser declarada Patrimoni de la Humanitat juntament amb les ruïnes de Pompeia i Oplontis (Torre Annunziata).

Història[modifica | modifica el codi]

Els grecs atribuïen la seva fundació a Hèrcules, però no consta l'establiment de cap colònia grega en aquest indret en temps històrics, i encara que probablement va rebre pobladors grecs procedents de Neàpolis i de Cumes, no es pot considerar una ciutat grega. Estrabó diu que era una ciutat dels oscs i després fou ocupada pels tirrens (etruscs), i més endavant pels samnites quan aquests darrers van ocupar la Campània. El 293 aC, una ciutat anomenada Herculaneum fou ocupada als samnites pel cònsol romà Carvili, però es creu que es tracta d'una ciutat diferent de l'interior. En tot cas, va passar a Roma amb la resta de la Campània i no va tenir cap paper destacat amb l'excepció de l'episodi de la guerra social, quan es va revoltar contra Roma i fou assetjada i conquerida per Tit Didi amb l'ajut d'una legió d'hirpins dirigida per Minaci Magi. Es creu que Sul·la hi va establir una colònia romana, però no s'ha pogut demostrar.

Plànol d'Herculà

Fou municipi romà i va posseir unes fortificacions importants (Estrabó l'anomena phroúrion, és a dir fortalesa). La ciutat tenia un dels millors ports de la costa, probablement al lloc anomenat Retina.

Sota Neró va patir un terratrèmol (l'any 63) que la va deixar en part en ruïnes; segurament és el mateix terratrèmol que va afectar seriosament Pompeia i que Tàcit esmenta l'any 62. L'any 79, el 24 d'agost, la ciutat fou colgada per les cendres de l'explosió del volcà Vesuvi. Plini el jove, que era a la ciutat, descriu l'erupció però no esmenta el nom de la ciutat. Herculà no fou reconstruïda, però alguns grups de gent es van establir al mateix lloc, que va acabar rebent altre cop el nom d'Herculaneum, tal com apareix als Itineraris al segle IV. Aquest establiment fou altre cop destruït per una altra erupció el 472 i no torna a ser esmentat.

El recinte arqueològic[modifica | modifica el codi]

Calçada romana trobada durant les excavacions

Les excavacions van començar el 1738, quan es va trobar un teatre a la població de Resina (l'actual Ercolano), i es van continuar a la mateixa Resina (l'antiga Retina) i a Portici, on es van descobrir diversos objectes, el fòrum amb dos temples i una basílica. Aquesta darrera, se sap per una inscripció que fou construïda per Noni Balb, pretor i procònsol, que al mateix temps, també a costa seva, va restaurar les portes i muralles de la ciutat. Dels dos temples, un era dedicat a la mare dels déus (Mater Deum) i fou restaurat per Vespasià després del terratrèmol del 63; l'altre, dedicat a Hèrcules, tenia bellíssimes pintures murals que són avui dia al Museu Arqueològic Nacional de Nàpols.

Les troballes de Resina i Portici foren publicades a Le antichità di Ercolano sota el patrocini del rei de les Dues Sicílies i van tenir una forta repercussió. Els objectes van ser portats a museus, principalment al de Nàpols, pero a causa de l'ocupació del terreny les restes de la ciutat van quedar cobertes altre cop. Modernament, s'han fet més excavacions i la vida a la ciutat ha pogut ser reconstruïda amb fidelitat.

A la dècada dels noranta es van trobar uns dos-cents cadàvers que havien quedat en la mateixa posició en què van morir i els esquelets n'havien quedat conservats perfectament per la cendra. La famosa Vil·la dels Papirs, de Luci Calpurni Pisó, sogre de Juli Cèsar, és la més anomenada de les vil·les que s'han trobat a la ciutat, i la biblioteca s'ha pogut reconstruir amb modernes tècniques, tot i que els llibres, principalment de filosofia, són de menys interès.

Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Herculà