Neptú (mitologia)

Neptú se sol representar amb un trident, com en aquesta estàtua a Bolonya, Itàlia.

Divinitat romana associada als mars i als terratrèmols. Neptú era el fill gran de Saturn, germà de Júpiter i Plutó. A la mitologia grega se'l coneix com a Posidó. Tots els habitants de les aigües havien d'obeir-lo.

Quan Júpiter el va alliberar, Neptú va escollir el mar com a llar i a les profunditats tenia un regne. Era inseparable dels seus cavalls i solia cavalcar sobre les aigües amb cavalls blancs. Per tot això, el símbol del déu és un cavall. A part dels seus cavalls, també solia muntar sempre sobre dofins. Neptú no vestia amb grans robes, perquè el seu aspecte físic era prou imposant.

Aquest déu era molt perillós i inestable. Amb les seves emocions canviants podien provocar des de terribles tempestes fins a onades tranquil·les i pacífiques, motiu pel qual mai ningú s'atrevia a provocar-lo sense motiu.

Era el déu que sostenia la Terra, perquè l'oceà voltejava el planeta i era evident que Ell sostenia el planeta des dels mars, suportant el seu pes. Neptú havia donat forma a les costes, arrancant trossos de muntanyes per a formar els penya-segats o passant la mà pel litoral per a crear platges. Per aquest motiu, a part de tenir al seu costat sirenes traidores, a les nereides, a les belles oceànides i als poderosos tritons. Neptú era el senyor de les nimfes, ondines i nàiades dels llacs, dels rius, de les fonts, totes elles part de la cort que li devien obediència.

Evolució del mite

Estàtua romana de Neptú (130–140 dC, Prado, Madrid).

Originalment, Neptú era el déu romà dels núvols i de la pluja, i així es va mantenir fins a l'any 399 a.C, quan es va decidir la importació del culte de Posidó des de les colònies gregues de Sicília i llavors és quan la seva divinitat es traslladà des de les aigües aèries a totes les aigües, però amb predomini de les marines al voltant de les quals va créixer l'imperi Romà.

Segons Ovidi Neptú i Apol·ló ajudaren a Laomedont a construir les murades de Troia.

Amants

La seva esposa principal fou Anfitrite, una nereida que li va donar com a fills els tritons. Altres amants van ser:

• Halia: De la qual va tenir set fills.
• Amimone: Una de les Danaides.
• Toosa: Nimfa amb la que tingué a Polifem.
• Gea: Amb la qual va tenir a Anteu i a Caribdis.
• Ceres.
• Medusa: Mare de Pegàs i Chrisaor. Les seves netes són les Nereides.
• Clito: Mare d'uns bessons, el major del qual fou Atles.

Vegeu també

• Neptunàlia