Neptú (mitologia)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Neptú se sol representar amb un trident, com en aquesta estàtua a Bolonya, Itàlia.
Gravat acolorit amb la representació de Neptú calmant les flotes excitades per Eolo contra els Troians, de Lodovico Ottavio Burnacini, del fons d'art del MAE

Divinitat romana associada als mars i als terratrèmols. Neptú era el fill gran de Saturn, germà de Júpiter i Plutó. A la mitologia grega se'l coneix com a Posidó. Tots els habitants de les aigües havien d'obeir-lo.

Quan Júpiter el va alliberar, Neptú va escollir el mar com a llar i a les profunditats tenia un regne. Era inseparable dels seus cavalls i solia cavalcar sobre les aigües amb cavalls blancs. Per tot això, el símbol del déu és un cavall. A part dels seus cavalls, també solia muntar sempre sobre dofins. Neptú no vestia amb grans robes, perquè el seu aspecte físic era prou imposant.

Aquest déu era molt perillós i inestable. Amb les seves emocions canviants podien provocar des de terribles tempestes fins a onades tranquil·les i pacífiques, motiu pel qual mai ningú s'atrevia a provocar-lo sense motiu.

Era el déu que sostenia la Terra, perquè l'oceà voltejava el planeta i era evident que Ell sostenia el planeta des dels mars, suportant el seu pes. Neptú havia donat forma a les costes, arrancant trossos de muntanyes per a formar els penya-segats o passant la mà pel litoral per a crear platges. Per aquest motiu, a part de tenir al seu costat sirenes traïdores, a les nereides, a les belles oceànides i als poderosos tritons. Neptú era el senyor de les nimfes, ondines i nàiades dels llacs, dels rius, de les fonts, totes elles part de la cort que li devien obediència.

Evolució del mite[modifica | modifica el codi]

Estàtua romana de Neptú (130140 dC, Prado, Madrid).

Originalment, Neptú era el déu romà dels núvols i de la pluja, i així es va mantenir fins a l'any 399 a.C, quan es va decidir la importació del culte de Posidó des de les colònies gregues de Sicília i llavors és quan la seva divinitat es traslladà des de les aigües aèries a totes les aigües, però amb predomini de les marines al voltant de les quals va créixer l'imperi Romà.

Segons Ovidi Neptú i Apol·ló ajudaren a Laomedont a construir les murades de Troia.[1]

Amants[modifica | modifica el codi]

La seva esposa principal fou Anfitrite, una nereida que li va donar com a fills els tritons. Altres amants van ser:

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Ovidi Nasó, P.; Revisat i traduït per Adela M.ª Trepat i Anna M.ª de Saavedra. Les Metamorfosis, L. III. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1932. 


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Neptú (mitologia)