Neptú (mitologia)
Divinitat romana associada als mars i als terratrèmols. Neptú era el fill gran de Saturn, germà de Júpiter i Plutó. A la mitologia grega se'l coneix com a Posidó. Tots els habitants de les aigües havien d'obeir-lo.
Quan Júpiter el va alliberar, Neptú va escollir el mar com a llar i a les profunditats tenia un regne. Era inseparable dels seus cavalls i solia cavalcar sobre les aigües amb cavalls blancs. Per tot això, el símbol del déu és un cavall. A part dels seus cavalls, també solia muntar sempre sobre dofins. Neptú no vestia amb grans robes, perquè el seu aspecte físic era prou imposant.
Aquest déu era molt perillós i inestable. Amb les seves emocions canviants podien provocar des de terribles tempestes fins a onades tranquil·les i pacífiques, motiu pel qual mai ningú s'atrevia a provocar-lo sense motiu.
Era el déu que sostenia la Terra, perquè l'oceà voltejava el planeta i era evident que Ell sostenia el planeta des dels mars, suportant el seu pes. Neptú havia donat forma a les costes, arrancant trossos de muntanyes per a formar els penya-segats o passant la mà pel litoral per a crear platges. Per aquest motiu, a part de tenir al seu costat sirenes traidores, a les nereides, a les belles oceànides i als poderosos tritons. Neptú era el senyor de les nimfes, ondines i nàiades dels llacs, dels rius, de les fonts, totes elles part de la cort que li devien obediència.
Taula de continguts |
[modifica] Evolució del mite
Originalment, Neptú era el déu romà dels núvols i de la pluja, i així es va mantenir fins a l'any 399 a.C, quan es va decidir la importació del culte de Posidó des de les colònies gregues de Sicília i llavors és quan la seva divinitat es traslladà des de les aigües aèries a totes les aigües, però amb predomini de les marines al voltant de les quals va créixer l'imperi Romà.
Segons Ovidi Neptú i Apol·ló ajudaren a Laomedont a construir les murades de Troia.[1]
[modifica] Amants
La seva esposa principal fou Anfitrite, una nereida que li va donar com a fills els tritons. Altres amants van ser:
- Halia: De la qual va tenir set fills.
- Amimone: Una de les Danaides.
- Toosa: Nimfa amb la que tingué a Polifem.
- Gea: Amb la qual va tenir a Anteu i a Caribdis.
- Ceres.
- Medusa: Mare de Pegàs i Chrisaor. Les seves netes són les Nereides.
- Clito: Mare d'uns bessons, el major del qual fou Atles.
[modifica] Vegeu també
[modifica] Notes
- ↑ Ovidi Nasó, P.; Revisat i traduït per Adela M.ª Trepat i Anna M.ª de Saavedra. Les Metamorfosis, L. III. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1932.
|
||||||||||