Úranos

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Úranos
Aion o Eó (l'Úranos grec) plantat a la vora de la deessa Tellus (la Gea grega) estesa per terra amb quatre fills. Mosaic d'una vil·la romana de Sentinum, segle III, Gliptoteca de Munic (Inv. W504)
Ésser primordial del cel
Residència Cel
Consort Gea
Pares Gea
Germans Pontos, Ourea
Fills Els Titans, els cíclopes, les melíades, eumènides, gegants, hecatonquirs, Afrodita
Equivalent romà Caelus

Úranos o Urà (del grec Οὐρανός) era un déu primordial de la mitologia grega, la personificació del cel. Un element masculí, el que fecunda a la terra (Gea), un element femení. Gea és la Mare Terra i Úranos el Cel, i actuen com esposos ja que el cel cobreix Gea completament; és l'únic ésser a la seva mesura. Els romans el van associar amb el seu déu Caelus.

Eó o Aion és el déu de la mitologia romana equivalent al déu grec Urà. Gea equival a la deessa romana Tellus.

[modifica] Mite

El món abans de la seva creació era el Caos, la buidor primordial abans que s'instaurés l'Ordre. Segons unes tradicions, Úranos i Gea van néixer d'Èter i d'Hèmera, mentre que en unes altres apareixen com a fills de Nix (la nit) i fins i tot Úranos apareix com a fill de Gea sense que intervingui cap element masculí, igual que les muntanyes i que Pontos.

Fills d'Úranos i de Gea són els sis Titans i les sis Titànides. I també els tres primers Ciclops, els tres Centimans i segons la tradició elegida també altres déus i deesses. Úranos tenia por que algun dels seus fills el destronés i per això els mantenia ocults dins del ventre de la seva mare. Però Gea va donar una falç a Cronos, un dels Titans, i aquest va tallar els genitals al seu pare. Del membre caigut al mar en va néixer Afrodita i de les gotes de sang que van rajar de la ferida en van sortir els Gegants, les Erínies i les Melíades.

[modifica] Enllaços externs

Eines personals
Espais de noms

Variants
Accions
Navegació
Comunitat
Imprimeix/exporta
Eines
En altres llengües