Úranos

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Urà

Mutilasi Uranus.jpg


Urà mutilat per Cronos de Giorgio Vasari
Ésser primordial del cel
Residència Cel
Consort Gea
Pares Gea
Germans Pontos, Ourea
Fills Els Titans, els cíclopes, les melíades, eumènides, gegants, hecatonquirs, Afrodita
Equivalent romà Caelus

Úranos o Urà (del grec Οὐρανός) era un déu primordial de la mitologia grega, la personificació del cel. Un element masculí, el que fecunda a la terra (Gea), un element femení. Gea és la Mare Terra i Urà el Cel, i actuen com esposos, ja que el cel cobreix Gea completament; és l'únic ésser a la seva mesura. Els romans el van associar amb el seu déu Caelus. Gea equival a la deessa romana Tellus.

El món abans de la seva creació era el Caos, la buidor primordial abans que s'instaurés el Cosmos. Hesíode[1] i Ciceró[2] el fan fill de Gea, així mateix Hesíode el fa marit de Gea, amb qui engendrà Oceà, Coeus, Crius, Hiperió, Japet, Teia, Rea, Themis, Mnemòsine, Febe, Tetis i Cronos; els ciclops, Brontes, Steropes i Arges, i dels hecatonquirs Cottus, Briareus i Gyes.[3] Ciceró també el fa pare d'Hermes (amb Dia) i de Venus (amb Hemera)[4]

Urà tenia por que algun dels seus fills el destronés i per això els mantenia ocults dins del ventre de la seva mare. Però Gea va donar una falç a Cronos, un dels titans, i aquest va tallar els genitals al seu pare. Del membre caigut al mar en va néixer Afrodita i de les gotes de sang que van rajar de la ferida en van sortir els gegants, les erínies i les melíades.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Hesíode Teogonia, 126
  2. Ciceró De Natura Deorum, iii. 17
  3. Hesíode Teogonia, 133
  4. Ciceró De Natura Deorum, iii. 22-23

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Úranos