Hurrites

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els hurrites foren un poble de l'Orient Mitjà on apareixen vers el 2500 aC procedents probablement del Caucas. El seu centre era el riu Khabur, al nord de Mesopotàmia

Es pensa que el poble hurrita fou dominat vers 1700 aC i no més tard del 1600 aC per una elit indoària emigrant (una part molt reduïda de la població) i encara que aquesta teoria ha estat posada en dubte per Gernot Wilhelm (1982) els elements principals que la fan molt probable romanen vigents: les influències culturals més rellevants que podrien tenir origen indoari eren la cremació dels morts i la introducció del cavall i el carro en les batalles, situació similar a la del nord de l'Índia al mateix temps; l'aristocràcia hauria abandonat el seu llenguatge i adoptat el dels seus súbdits, però haurien conservat els seus noms personals indoaris, els déus vèdics i algunes paraules tècniques referides a l'entrenament dels cavalls que apareixen a les inscripcions; al regne de Mittani (vers 1550-1270 aC), els reis porten noms indoaris, i l'aristocràcia es deia maryanni (jove guerrer) equivalent al sànscrit marya.

Durant el segon mil·lenni es van estendre en totes direccions, ja que eren un grup nombrós, però dins dels mateixos estats hurrites sovint eren minoritaris (excepte a la vall del Khabur i al regne d'Arrapha). El seu rastre ètnic es pot seguir per la presència de noms d'origen hurrita a Mesopotàmia, Hatti i altres llocs, que comencen vers el 2400 aC i augmenten progressivament. Amb el temps van anar poblant les terres del riu Khabur i fins a les muntanyes Zagros.

Vers l'any 1000 aC havien estat assimilats per altres pobles.

Història[modifica | modifica el codi]

Origen[modifica | modifica el codi]

Situació dels regnes hurrites al 2300 aC

Les teories sobre el seu origen varien; se'ls relaciona amb la població d'Urartu i amb els armenis; es pensa amb poc fonament que pogueren ser avantpassats dels madai (medes); I. J. Gelb i E. A. Speiser creuen que els subarru assiris eren els habitants nadius de la zona i es van barrejar amb poblacions arribades de fora; el nom de Khwarèsmia també s'ha suposat ser originàriament hurrita; a la Bíblia podrien ser les poblacions esmentades com horites, hivites i jesubites, però hi ha molt poca base per aquesta identificació. Els gutis, els cassites i els lullubi podrien ser també pobles hurrites; els habiru d'Egipte, que s'havien identificat amb els hebreus, podrien ser també un poble d'origen hurrita. La seva identificació amb els moderns kurds té el suport d'anàlisis genètiques (la seva llengua hauria estat influencia pels medes o per tribus medes emigrades a les seves terres). La idea més acceptada és que foren els avantpassats dels kurds on encara hi ha un clan que porta el nom de mattini.

Expansió i extinció[modifica | modifica el codi]

El primer regne hurrita conegut es va constituir prop de la ciutat d'Urkesh (Urkish) després del 2500 aC. Els hurrites es van estendre aprofitant el final de l'imperi d'Akkad (Accàdia). Vers el 1800 aC apareixen a la mateixa zona els regnes de Nawar i Arrapha.

A començaments del segons mil·lenni, Urkesh fou sotmesa pel regne de Mari, format pels amorites, i vers el segle XVIII aC una nova dinastia, també amorita, que governava Assíria, es va apoderar de Mari; la capital Shubat-Enlil fou fundada no lluny d'Urkesh.

El centre del poder hurrita es va desplaçar a l'oest, on havien començat a emigrar vers el 1725 aC. Van fundar-hi alguns regnes, el més important fou el d'Iamkhad (Yamkhad). Aquest regne va lluitar amb el rei hitita Hattusilis I abans del 1620 aC que finalment el va conquerir fent-ne la porta d'entrada de la cultura hurrita a l'imperi hitita, que fou molt important especialment en l'aspecte religiós.

Els hitites van continuar la seva expansió i una anys després, el 1594 aC, van fer una incursió fins a Babilònia. La caiguda de la dinastia amorita de Babilònia (I dinastia de Babilònia o dinastia d'Hammurabi) va afavorir l'expansió d'una dinastia hurrita establerta a Mittani vers el 1550 aC que gradualment va incrementar el seu poder a la regió del riu Khabur i era l'Estat més poderós de la zona a la meitat del segle XV aC.

Els hurrites que s'havien estès per la regió de la moderna Kirkuk al Kurdistan havien format l'estat d'Arrapha, a l'est del Tigris i el d'Urkesh (a l'oest). També es va expandir a aquesta zona en la mateixa època després de la caiguda de Babilònia. Les excavacions de Yorgan Tepe, l'antiga Nuzi, han posat a llum molts objectes hurrites, però a finals de segle havia esdevingut vassall de Mittani (Arrapha fou destruïda pels assiris al segle XIV aC).

Després del moment de màxima expansió de Mittani, a la segona meitat del segle XV aC i primera meitat del segle XIV aC, el regne va caure en mans dels hitites i al segle XIII aC dels assiris. Els hurrites occidentals van ser semititzats i van adoptar l'arameu o el siríac. El orientals van viure com a súbdits d'Assíria i serien els ancestres dels kurds.

Art[modifica | modifica el codi]

Els hurrites treballaven molt bé la ceràmica i la seva terrissa es troba per altres parts de Mesopotàmia i l'oest de l'Eufrates, i era força apreciada a Egipte durant l'Imperi Nou. Es caracteritza per línies (sovint vermelles però també marrons i negres) pintades amb models geomètrics triangulars i amb punts.

També manejaven bé els metalls, sobretot el ferro. Les paraules sobre el coure usades a Sumer són d'origen hurrita (la vall del Khabur era el centra de la línia comercial del coure entre Anatòlia i Sumer). El coure i la plata s'obtenien a Kizzuwatna i Isuwa, a Anatòlia, països controlats pels hurrites durant força temps. En canvi l'or era difícil d'obtenir i provenia d'Egipte.

La primera música escrita (un himne) es va trobar a Ugarit, en textos hurrites datats vers el 1800 aC.

El cavall[modifica | modifica el codi]

Els hurrites van introduir el cavall a l'Orient Mitjà abans del 2000 aC i eren mestres en el seu ensinistrament. Segons un text trobat a Hattusa, un rei hitita va tenir un hurrita anomenat Kikkuli com a entrenador dels cavalls reials. El nom d'Isuwa, regne que tenia una important població hurrita, vol dir "Terra del Cavall".

Ciutats hurrites[modifica | modifica el codi]

Els hurrites van tenir relativament poques ciutats. Urkesh fou l'única ciutat important del tercer mil·lenni amb població hurrita. Al segon mil·lenni n'hi ha d'altres com Arrapha, Harran, Kahat, Nuzi, Taidu i Washukanni.

Aquesta darrera fou la capital de Mitanni i se suposa que se situa a la zona de l'actual Tell Fakhariya. Cap de les ciutats excavades fa més d'un kilòmetre quadrat.

Regnes hurrites[modifica | modifica el codi]

El seu estat més important fou Mitanni però hi van haver altres regnes hurrites com Urkesh (el primer), Arrapha, Nawar i d'altres.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hurrites