Kurdistan

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre la regió cultural i històrica. Si cerqueu la regió administrada pel Govern Regional del Kurdistan, vegeu «Kurdistan del Sud».
Kurdistan
Territori dels Kurdistan
Capital Amed (Diyarbakir), Hawler (Arbela)
Extensió 440.000 km²
Població 25-30.000.000
Llengua oficial Kurd
Les muntanyes de Zagros des de l'espai. Foto NASA.

El Kurdistan (literalment "la terra dels Kurds") és una extensa regió històrica i cultural de l'Orient Mitjà. És una zona muntanyosa habitada principalment pels kurds. Hom pensa que coincideix amb el Corduene o Gordiene de l'Antiguitat.[1][2][3][4][5][6][7] La seva extensió total és d'uns 500.000 km², i la població total oscil·la entre uns 27 i 30 milions d'habitants.

El moviment independentista kurd lluita per aconseguir que el Kurdistan sigui un estat independent. Actualment, dels quatre estats (Iran, Iraq, Turquia i Síria) on els kurds representen una població considerable, només dos han reconegut de manera oficial alguns territoris kurds sota el nom Kurdistan (a l'Iran es tracta d'una província i a l'Iraq d'una regió autònoma), tot i que són entitats amb graus d'autonomia molt diferents.

Territori[modifica | modifica el codi]

El Kurdistan està dividit entre cinc estats:

També hem de citar la gran quantitat d'exiliats kurds a Europa, principalment a Alemanya i a Itàlia. La nació kurda està situada, doncs, a la meitat est de l'estat turc, en petites zones del nord de Síria, al nord de l'Iraq, a la meitat est de l'Iran, en una bona part d'Armènia i en unes petites regions del sud de Geòrgia i Azerbaidjan.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El país és molt muntanyós, encara que també és travessat per molts rius, cosa que comporta una gran riquesa agrícola que ha marcat l'economia i la història del territori, puix que ha estat cruïlla de pobles, civilitzacions i imperis; compta amb les principals unitats de relleu:

  • L’Ararat o Ciyayê Agirî, en la frontera amb Armènia, amb el Gran Ararat (5.165 m), el Petit Ararat (3.925 m) i els cims Gori, Culamerg, Cusha i Balburt.
  • L’Antitaure, a la part turca, que domina gairebé tot el país. Entre les alçàries més importants cal destacar els Süphan Dağı (4.434 m), Tendürek Dağı (3.542 m), Armas Dağı (3.550 m) i Cito Dağı (4.168 m).
  • A la part siriana i iraquiana, les Kurd Dagh, zona semiàrida on destaquen les muntanyes de Sinjar (1.400 m) i el Pusht-i-Kuh.
  • Els turons de Kermansan, que constitueixen una prolongació dels Zagros (amb el Hasan-rost de 3.237 m) i arriba als 3.287 metre amb l'Elvend.

Els principals zeyk (rius), tots ells de gran cabal i amb gran capacitat aqüífera, són el Tigris (en kurd Dicle) i Eufrates (kurd Firat) (dels quals en dominen les fonts) així com els seus afluents Duzan, Gran Zab, Petit Zab, Diyala Occidental, Khabour i Qareh Su. Pel que fa als llacs, no n'hi ha gaires, i els principals són el Van i Urmia, i d'altres menors com el Dêrxand-i Khan.

Població[modifica | modifica el codi]

Les estimacions del nombre total de kurds de cada país varien, ja que la gran major part de la població kurda no està censada, i a conseqüència d'això, les xifres que donen els estats són menors a la quantitat de kurds que en realitat habiten en diferents països. Les estimacions més acurades són:

  • A Turquia, potser 25.000.000
  • A Irak, uns 8.000.000
  • A Iran, uns 10.000.000
  • A Síria, uns 3.000.000

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. N. Maxoudian, Early Armenia as an Empire: The Career of Tigranes III, 95-55 BC, Journal of The Royal Central Asian Society, Vol. 39, Issue 2, April 1952, pp. 156-163.
  2. A.D. Lee, The Role of Hostages in Roman Diplomacy with Sasanian Persia, Historia: Zeitschrift für Alte Geschichte, Vol. 40, No. 3 (1991), pp. 366-374 (see p.371)
  3. M. Sicker, The pre-Islamic Middle East, 231 pp., Greenwood Publishing Group, 2000, (see p.181)
  4. J. den Boeft, Philological and historical commentary on Ammianus Marcellinus XXIII, 299 pp., Bouma Publishers, 1998. (see p.44)
  5. J. F. Matthews, Political life and culture in late Roman society , 304 pp., 1985
  6. George Henry Townsend, A manual of dates: a dictionary of reference to the most important events in the history of mankind to be found in authentic records, 1116 pp., Warne, 1867. (see p.556)
  7. F. Stark, Rome on the Euphrates: the story of a frontier, 481 pp., 1966. (see p.342)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Coord.: 37° N, 43° E / 37°N,43°E / 37; 43