Zanzíbar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Zanzíbar
Lema nacionalCap
HimneCap
Capital
(i major ciutat)
Zanzíbar
6° 8′ 0″ S, 39° 19′ 0″ E / 6.13333°S,39.31667°E / -6.13333; 39.31667Coord.: 6° 8′ 0″ S, 39° 19′ 0″ E / 6.13333°S,39.31667°E / -6.13333; 39.31667
Idiomes oficials Swahili (de facto), Anglès
Govern Semiautònoma de Tanzània
  President Amani Abeid Karume
Territori dependent de Tanzània
 
de la Unió Soviètica
24 d'agost del 1991 
Superfície
 -  Total 1,651 km2 
 -  Aigua (%) negligible
Població
 -  Cens 2004 1.070.000 
Moneda Xelín tanzà
Fus horari UTC + 3
 -  Estiu (DST) UTC + 3 (UTCUTC + 3)

Zanzíbar és un territori africà el nom del qual prové de l'àrab Zayn Z'al Barr o del persa Zangi-bar (probablement deriva del persa زنگبار, Zangi-bar ("Costa dels Negres") derivat a Zanji-bar o Zandji-bar (زنجبار) en àrab, format per les illes d'Unguja (sovint també coneguda com a Zanzíbar) i Pemba, que forma un estat confederat amb Tanganyika, anomenat República Unida de Tanzània, i inclou algunes altres illes menors entre les quals destaquen Chumbe, que forma un parc natural, i Tumbatu (l'única habitada). Té una extensió de 2.460 km² i una població de 960.000 habitants. La capital és Zanzíbar (257.000 h). La ciutat vella de Zanzíbar està declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

En català és normativa la forma Zanzíbar; tanmateix, en suahili es pronuncia Zànzibar, malgrat que en aquesta llengua totes les paraules són planes.

Economia[modifica | modifica el codi]

La principal exportació són les espècies i en concret el clau, del que és el tercer exportador mundial. La major font d'ingressos és el turisme que es veié seriosament afectat el 2008 per la caiguda del sistema elèctric durant un mes, entre maig i juny que va deixar tota l'illa sense electricitat i dependent de generadors. Zanzíbar és un destí turístic especialitzat en natura. El principal recurs turístic de les illes que formen aquest arxipèlag és la seva vegetació i les platges. A nivell mundial, és una de les millors destinacions per a practicar la pesca esportiva i el submarinisme.[1] 90.000 turistes desembarquen anualment a l'illa i representen el 15% del PIB.

Història[modifica | modifica el codi]

Zanzíbar ha estat habitat durant almenys 20.000 anys; la seva història escrita comença quan l'arxipèlag es va convertir en un lloc de pas per als comerciants que viatjaven entre Aràbia, Índia i Àfrica. L'illa d'Unguja oferia un port segur i ben protegit, i encara que l'arxipèlag en si oferia pocs productes de valor, els àrabs es van assentar en el que esdevindria després la ciutat de Zanzíbar (Stone Town) i el van convertir en un centre de comerç amb les poblacions costaneres de l'Àfrica Oriental. Els àrabs van construir fortaleses a les illes i van construir la primera mesquita de l'hemisferi sud.

A finals del segle XV, i arran del viatge de Vasco da Gama, els portuguesos van ser els primers europeus que van aconseguir el control de Zanzíbar, que van mantenir durant gairebé dos segles. En 1698 el sultanat d'Oman es va apoderar de l'enclavament, i va desenvolupar una economia de comerç i plantacions, amb una elit àrab governant sobre una majoria de població africana. En les plantacions de Zanzíbar es van conrear espècies, de manera que enclavament va adquirir el nom d'Illes de les Espècies (un nom que han comprat a les illes Moluques, que formen part de l'actual Indonèsia). Un altre producte important en l'economia zanzibariana era l'ivori, obtingut dels ullals dels elefants africans. El tercer pilar de l'economia el constituïen els esclaus africans, que van convertir Zanzíbar en un important centre esclavista del món àrab, i van crear un sistema comercial triangular amb Aràbia i l'Índia similar al sistema esclavista triangular d'Europa-Àfrica-Amèrica. El sultà de Zanzíbar controlava una part substància de la costa oriental africana, coneguda com a Zanj, i nombroses rutes comercials africanes.

Gradualment el control de Zanzíbar va passar a l'Imperi Britànic, que va prendre possessió del lloc com a part de la seva política expansiva colonial i també en part a causa de l'ímpetu del moviment abolicionista de l'esclavitud. El 1890 Zanzíbar es va convertir en un protectorat britànic.[2] La mort d'un sultà i la seva successió per part d'un candidat no aprovat pels britànics va portar a la Guerra Anglo-Zanzibariana, considerada la guerra més breu de la història (38 minuts).

El 1963 l'arxipèlag de Zanzíbar va aconseguir la independència com una monarquia constitucional, però les tensions ètniques entre àrabs i africans van portar poc després a la sagnant Revolució de Zanzíbar en la qual el sultà de Zanzíbar va ser enderrocat, diversos milers d'àrabs i indis van ser assassinats, altres milers expulsats i les seves propietats confiscades pel nou govern de la República de Zanzíbar i Pemba. El mes d'abril, la nova república assolir un acord amb la veïna Tanganika, segons la qual s'unien per formar el país de Tanzània, en el qual Zanzíbar constitueix una regió autònoma. El gener de 2001 es va produir una massacre a Zanzíbar com a resultat d'unes eleccions amb resultats qüestionats.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Segons Zanzibar Holiday
  2. Diener, Alexander C. Borderlines and Borderlands: Political Oddities at the Edge of the Nation-State (en anglès). Rowman & Littlefield, 2010, p. 76. ISBN 0742556352. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Memoirs of an Arabian Princess from Zanzibar, Emily Ruete, 1888. (Moltes reedicions). L'autora, (1844-1924), va néixer com a Princesa Salme de Zanzíbar i Oman, i era germana de Sayyid Said.
  • Banani: the Transition from Slavery to Freedom in Zanzibar and Pemba, H. S. Newman, (Londres, 1898)
  • Travels in the Coastlands of British East Africa, W. W. A. FitzGerald, (Londres, 1898)
  • Zanzibar in Contemporary Times, R. N. Lyne, (Londres, 1905)
  • Pemba: The Spice Island of Zanzibar, J. E. E. Craster, (Londres, 1913)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Zanzíbar