Siríac

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Siríac
ܠܫܢܐ ܣܘܪܝܝܐ
Pronunciació: AFI: Leššānā suryāyā /Leššono suryoyo
Parlat a: Síria Síria
Iraq Iraq
Turquia Turquia
Líban Líban
Iran Iran
Geòrgia Geòrgia
Regió: Orient Mitjà
Parlants: ~1 000 000
Classificació genètica: Afroasiàtica

 Semítica
  Semítica central
   Semítica nord-occidental
    Aramea
     Aramea oriental
      Siríac

Sistema d'escriptura Alfabet siríac
estatus oficial
Llengua oficial de: Iraq Iraq
Regulat per: Academia Científica Iraquí (Bagdad)
codis de la llengua
ISO 639-2 syr (general)
syc (clásico)
ISO 639-3 syr
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg

El siríac (ܣܘܪܝܝܐ suryāyā), és un conjunt de dialectes de l'arameu, una llengua semítica parlada a l'Orient Mitjà; durant el seu apogeu es va parlar a la major part del Creixent Fèrtil.[1][2][3]

L'arameu ha existit almenys des del segle XII aC i ha evolucionat amb el pas de tots aquests segles; mentre que el siríac va fer la seva aparició durant el període hel·lenístic i no va tenir una escriptura pròpia, al voltant del segle I dC,[4] es va crear l'escriptura siríaca, la qual prové de l'alfabet arameu.

El siríac clàssic va arribar a ser la principal llengua literària de l'Orient Mitjà des del segle IV dC i fins al segle VIII dC,[5] així com un vehicle de transmissió cultural i religiosa del cristianisme ortodox siríac, difonent-se a través d'Àsia fins a llocs tan llunyans com les costes malabars de l'Índia i l'orient de la Xina.[6] I, fins i tot, també va arribar a servir els àrabs i perses (encara que en menor mesura per a aquests últims) com a mitjà de comunicació i disseminació cultural. Al mateix temps que l'idioma clàssic d'Edessa es preservava en una gran col·lecció literària.

El siríac, un mitjà d'expressió pincipalment cristiana, va tenir una fonamental influència cultural i literària en el desenvolupament de la llengua àrab, la qual reemplaça al siríac cap a finals del segle VIII. En l'actualitat, el siríac segueix sent l'idioma litúrgic per als cristians sirians.

D'una manera general, el terme siríac s'utilitza per referir-se a tot l'arameu clàssic de l'antiguitat tardana; però, més específicament, es refereix a la llengua clàssica d'Edessa, que es va convertir en l'idioma litúrgic de l'Església Ortodoxa Siríaca.

Un manuscrit siríac del segle XI (estil serto) procedent del Monestir de Santa Caterina del Sinaí.

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

El siríac fou originalment un dialecte arameu del nord de Mesopotàmia, el qual, en la seva forma actual, s'ha desenvolupat sota la influència del cristianisme. Abans que l'àrab esdevingués la llengua dominant, el siríac era un idioma important entre les comunitats cristianes de l'Orient Mitjà, Àsia Central i Kerala.

Al començament del segle XXI, els dialectes siríacs són parlats per aproximadament 400 000 persones molt disperses geogràficament, principalment al sud-est de Turquia i al nord de l'Iraq, així com en petites comunitats del Líban, Síria, Iran, Armènia, Geòrgia i Azerbaidjan, on es parlen freqüentment amb una marcada influència de les llengües locals dominants.

El segle XX va veure l'aparició d'ideologies nacionalistes, de vegades intolerants, que van perjudicar enormement a les comunitats de parla aramea. De fet, a causa de problemes polítics i religiosos inherents a l'Orient Mitjà, l'ús de la llengua siríaca, ja de per si reduït, ha retrocedit fortament. A causa de l'emigració massiva que ha afectat els cristians orientals, des de fa algunes dècades es troben en comunitats de parla siríaca a Amèrica del Nord i Amèrica del Sud, així com a Europa.

En altre temps un idioma important en el Creixent Fèrtil, el siríac es troba ara confinat a certs enclavaments en les planes de Nínive, Tur Abdin, i al voltant de les ciutats sirianes de Qamixli i Mâlula.

Història[modifica | modifica el codi]

Homilia a l'Evangeli segons Joan. Manuscrit siríac en estil "estrangelâ", segle IX.

L'evolució del siríac pot agrupar-se en tres fases diferents:

  • Siríac antic — la llengua d'Assíria, i els regnes Neoassiris de Adiabene i Osroene.
  • Siríac mitjà — «ܟܬܒܢܝܐ Kṯāḇānāyā, "Siríac literari"), que es divideix en:
  • Siríac modern — és un terme utilitzat en ocasions per referir-se a les llengües neoaramees orientals. Encara que no poden ser identificats positivament com els descendents directes del siríac mitjà testimoniat, han d'haver desenvolupat a partir dels dialectes estretament relacionats que pertanyen a la mateixa branca de l'arameu, i les varietats parlades en les comunitats cristianes durant molt de temps van coexistir amb el siríac oriental com a llengua litúrgica i literària, per la qual ha estat influenciat. En aquesta terminologia, el siríac modern es divideix en:

Arameu[modifica | modifica el codi]

Article principal: Arameu

L'arameu apareix a Síria i Mesopotàmia, almenys des del 1r mil·lenni aC. Des del segle XII aC, tribus arameas provinents del sud es van instal·lar en el territori que actualment es troba a Síria i l'Iraq.

Els arameus de l'antiga Síria mai van fundar un imperi unitari, però van aconseguir consolidar-se en diverses ciutats-estat com ara Damasc, Hamath i Arpad.

La difusió geogràfica de l'arameu es deu al fet que es va oficialitzar l'ús d'aquesta llengua sota l'hegemonia dels antics Imperis Assiri, Babiloni i després Persa. Per això els seus parlants actuals es troben dispersos per tot l'Orient Mitjà.

En aquest temps, va ser la llengua vehicular de l'Orient Mitjà, en una versió relativament uniforme i molt rica, coneguda amb el nom de «l'arameu imperial», que va ser reemplaçat progressivament per altres llengües semítiques com l'hebreu (segle VI aC, després de l'exili de Babilònia) i el fenici (segle I aC), encara que aquest últim va sobreviure per algun temps més al nord d'Àfrica a través de la seva variant púnica.

Orígens[modifica | modifica el codi]

El siríac va començar com un dialecte sense escriptura de l'arameu antic en Al-Jazira. La primera evidència que tenim d'aquests dialectes és la seva influència en l'arameu imperial escrit a partir del segle V aC.

Després de la conquesta de Síria i Mesopotàmia per l'Alexandre el Gran, el siríac i altres dialectes arameus van començar a escriure en reacció a l'hel·lenisme; tot i que, després de la introducció del grec, l'arameu es mantingué com a llengua d'intercanvi.

A l'any 132 aC, el Regne d'Osroena es va fundar en Edessa i es va adoptar el siríac, el dialecte local de l'arameu, com a llengua oficial del regne. Fins al dia d'avui, els sirians consideren la ciutat d'Edessa, com el bressol de la seva llengua.

Com a idioma oficial, al siríac se'l va dotar d'una relativa uniformitat en la seva forma, estil i gramàtica, la qual no tenien altres antics dialectes arameus orientals, sent la norma d'Edessa la prevalent. I amb l'aparició del cristianisme, va substituir l'arameu imperial a principis de la nostra era com a versió estandarditzada de l'arameu, difonent-se per l'antic Orient mitjà.

Es coneixen unes vuitanta inscripcions que corresponen al siríac antic i daten del segle I al segle III dC. L'exemple més primerenc del que ja es pot considerar siríac, més que arameu imperial, es troba en una inscripció de l'any 6 dC i el pergamí més antic que s'hagi trobat en siríac es tracta de l'escriptura d'una venda de l'any 243 dC. Cap d'aquests dos escrits és cristià.

El siríac literari[modifica | modifica el codi]

La sisena benaurança (Mateu 5:8) d'una Peshitta siríaca oriental. Ṭûḇayhôn l'aylên daḏkên b-lebbhôn: d-hennôn neḥzôn l'allāhâ. «Feliços els nets de cor, perquè ells veuran Déu».

Al segle III, les esglésies d'Edessa van començar a utilitzar el siríac com a llengua de culte. Hi ha proves que l'adopció de siríac, l'idioma vulgar, va ser amb un propòsit missioner. Molt esforç literari va ser posat en la producció d'una traducció autoritzada de la Bíblia al siríac, la Peshitta (ܦܫܝܛܬܐ, Pšīṭtā).

Gnome-mime-audio-openclipart.svg
Abûn d-ḇašmayâ
Pare nostre, Abûn d-ḇašmayâ, cantat en siríac

Problemes per escoltar l'arxiu? Vegeu l'ajuda

A partir del segle següent va florir una rica literatura siríaca. Efraïm de Síria, prolífer autor cristià i doctor de l'Església, va ser una de les figures més representatives d'aquesta època, ja que va produir la més valuosa col·lecció de poesia i teologia siriana.

En aquell temps, la literatura siríaca va incloure una gran quantitat d'obres versades en poesia, prosa, teologia, litúrgia, himnòdia, història, filosofia, ciència, medicina i història natural. A part de que es van traduir nombrosos textos grecs al siríac per autors com Sergi de Reshaina. Per la seva banda, la generalització de l'ús de la Bíblia Peshitta va afavorir l'expansió del siríac paral·lelament al cristianisme. De manera que les edicions crítiques o traduccions modernes siríaques no són més que una ombra del que van ser al passat.

La Bíblia siríaca[modifica | modifica el codi]

Article principal: Peshitta
El llibre de Gènesi en una Biblia siríaca.

Una de les més antigues versions conegudes del Nou Testament està escrita en siríac i forma part de la Bíblia coneguda com a "Peshittô" o "Peshitta". Actualment la Peshitta està en ús en certes esglésies orientals. La Peshitta va ser traduïda a partir de la versió grega escrita en koiné, la més antiga que s'hagi conegut.

No obstant això, hi ha una controvèrsia en relació a l'idioma original del Nou Testament, ja que alguns especialistes pensen que la versió grega del Nou Testament prové de la traducció de textos siríac-arameus anteriors a ella, mentre que la majoria sosté que la primera versió escrita del Nou Testament va ser directament redactada en grec. Recordant que, fins i tot en la versió grega, apareixen frases aramees escampades en el text, particularment aquelles pronunciades per Jesús que van ser conservades en la versió original per raons religioses. També és cert que Jesús va predicar en la llengua popular dels jueus que era l'arameu palestí.

Juntament amb l'hebreu, el grec i el llatí, el siríac i l'arameu són les llengües més emblemàtiques de la cristiandat.

Divisió[modifica | modifica el codi]

A l'any 489, una part important dels cristians de parla siríaca que vivien a l'Imperi Bizantí, van fugir a Pèrsia de la creixent hostilitat i persecució per part dels cristians de parla grega a causa de la seva filiació nestoriana. Les diferències cristològiques amb l'església persa van tenir com a conseqüència el irreconciliable Cisma nestorià que va escindir la comunitat de parla siríaca.

Com a resultat d'aquesta divisió, el siríac es va desenvolupar en dues diferents branques, la occidental i l'oriental. Però encara que era una sola llengua amb un alt nivell de comprensió entre les dues branques, aquestes tenien diferències entre si per l'ocupació de característiques distintives en la seva pronunciació, escriptura i vocabulari.

El siríac occidental és la llengua oficial de les següents esglésies:

El siríac oriental és la llengua oficial de les següents esglésies:

Avui en dia, a les esglésies siríaques de Kerala, el siríac de vegades és reemplaçat pel malaiàlam en la litúrgia, tot i que a vegades és utilitzat pels clergats que no parlen les llengües locals.

Situació actual[modifica | modifica el codi]

Un signe d'advertència: Si us plau! Sigui tranquil!, en siríac i turc.

Després de la conquesta àrab al segle VII dC, el siríac va donar pas a l'àrab com a llengua parlada a l'Orient Mitjà, quedant restringit el seu ús en poques comunitats cristianes que van quedar. En molts espais, fins i tot en la litúrgia, el siríac va ser reemplaçat per l'àrab.

Aquesta situació va provocar que amb el temps el siríac, a part de la seva marginació i aïllament, s'anés degradant en diversos dialectes en diferents racons orientals, on es va seguir parlant.

En els últims segles, el siríac s'ha vist molt afectat per la seva situació com a llengua minoritària i per l'ascens d'ideologies nacionalistes a l'Orient Mitjà. Una gran part dels cristians sirians del nord de Síria (annexat per Turquia a principis del segle XX) van morir juntament amb els armenis durant el genocidi de 1915.

Per altra banda, a l'Iraq han estat reprimides les comunitats de parla siríaca de diverses maneres, particularment durant els anys de 1930. Una quantitat important va abandonar la regió i els emigrats es van establir en diversos països occidentals. L'ascens de l'Islam polític durant aquests últims anys ha augmentat el moviment d'emigració. Més recentment, la Guerra de l'Iraq (2003) ha portat a una anarquia que de fet ha comportat un augment dels atacs per motius religiosos.[7]

Darrerament, els esforços per revifar el siríac literari han tingut un cert èxit, amb la creació d'edicions periòdiques en siríac escrit (ܟܬܒܢܝܐ Kṯāḇānāyā) a les primeres dècades del segle XX. El siríac literàri modern s'ha utilitzat no només en la literatura religiosa, sinó també en els gèneres seculars, sovint amb temes nacionalistes.[8]

El siríac ha estat reconegut com a llengua oficial minoritària a l'Iraq.[9] També s'ensenya a algunes escoles públiques a l'Iraq, Israel, Suècia[10][11] i Kerala (Índia).

Entre les esglésies siríaques de Kerala, el Malaiàlam sovint reemplaça el siríac. El siríac literari s'utilitza sovint com a llengua parlada pels clergats que no parlen els dialectes vernacles.

Recentment, s'ha fet un gran esforç per escriure els dialectes parlats i proveir-los d'una gramàtica, entre altres motius, per evitar la desaparició d'aquestes llengües que s'han tornat extremadament fràgils. El ressorgiment del siríac ha aconseguit un cert èxit, tal com s'ha dit anteriorment, amb la creació d'un diari literari siríac (ܟܬܒܢܝܐ Kṯāḇānāyā, a primeres dècades del segle XX) i la traducció d'alguns llibres àrabs i occidentals, sovint amb temes nacionalistes.[12] A Suècia s'ha constituït una comunitat de parla siríaca oriental; la llei d'aquest país exigeix ​​l'ensenyament en la llengua originària.

Escriptura[modifica | modifica el codi]

Article principal: Alfabet siríac

El siríac s'escriu de dreta a esquerra. El seu alfabet, com la resta de les llengües semítiques, prové del fenici i està compost per 22 lletres que poden unir-se o no entre si, segons la seva posició a la paraula. A part d'això té tres tipus d'escriptura:

Les paraules inicials de l'Evangeli segons Joan: Brēšiṯ iṯaw[hy]-[h]wā melṯā. «Al principi existia la Paraula». Escrites en els tres tipus de caracters siríacs: estrangelâ, sertâ i madnhâyâ.
Estrangelâ (el de sota de tot)
Terme que prové de la descripció grega d'aquesta tipografia, στρογγυλή, 'arrodonit'. Actualment s'utilitza en escasses ocasions, de vegades pels especialistes. Les vocals es poden indicar per mitjà de petits signes.
Madnhâyâ (el que està al centre)
Oriental. S'utilitza per escriure el siríac oriental. Es diu de vegades nestorià perquè es considerava que els siríacs de l'est eren seguidors de les idees de Nestori. El madnhâyâ és més semblant a l'estrangelâ que el sertâ. Les vocals s'indiquen gràcies a un altre sistema diacrític: punts al voltant de les consonants, semblant a l'àrab.
Sertâ (el de dalt de tot)
Lineal. El siríac occidental és el que més s'escriu amb aquest tipus de lletres, que és una simplificació de l'estil estrangelâ. Les vocals són indicades per un sistema diacrític procedent de les vocals gregues.

Quan l'àrab es va començar a imposar-se al Creixent Fèrtil, els cristians, al principi, l'escrivien amb caràcters siríacs. Aquests escrits són anomenats karshuni o garshuni. En el seu temps, l'alfabet àrab va ser agafat del nabateu, una escriptura aramea utilitzada a la regió de Petra.

Gramàtica[modifica | modifica el codi]

Les paraules siríaques, igual que en altres llengües semítiques, es construeixen a partir d'arrels triconsonàntiques, un grup format per tres consonants amb un significat “base”, entre les quals es col·loquen una sèrie de vocals variades a manera de "soldadura" per compondre conceptes afins. Per exemple, l'arrel ܫܩܠ - ŠQL, té el significat bàsic de "prendre", de manera que tenim les següents paraules que poden formar-se a partir d'aquesta arrel:

  • ܫܩܠšqal: "ell ha agafat"
  • ܢܫܩܘܠnešqōl: "ell agafarà"
  • ܫܩܠšāqel: "ell agafa"
  • ܫܩܠšaqqel: "ell ha aixecat"
  • ܐܫܩܠʾašqel: "ell ha marxat"
  • ܫܩܠܐšqālā: "una presa, càrrega, porció o síl·laba"
  • ܫܩ̈ܠܐšeqlē: "recaptacions, guanys, impostos"
  • ܫܩܠܘܬܐšaqlūṯā: "una bèstia de càrrega"
  • ܫܘܩܠܐšūqqālā: "arrogància"

Substantius[modifica | modifica el codi]

La majoria dels substantius es construeixen, com ja s'ha dit, a partir de les arrels triconsonàntiques. Tenen gènere (masculí o femení), poden ser singulars o plurals (només uns quants són duals) i poden estar en algun dels tres estats gramaticals del siríac; la funció d'aquests estats és parcialment corresponent a la dels casos gramaticals en altres llengües.

  • L'estat absolut és la forma bàsica del substantiu — ܫܩܠܝ̈ܢ, šeqlîn, "impostos".
  • L'estat emfàtic representa un substantiu particular — ܫܩ̈ܠܐ, šeqlē, "els impostos".
  • L'estat construït assenyala un substantiu en relació a un altre — ̈ܫܩܠܝ, šeqlay, "impostos de...".

No obstant això, mentre es desenvolupava el siríac clàssic, l'estat emfàtic es va anar imposant amb rapidesa com la forma ordinària del substantiu. Els altres dos estats, l'absolut i el construït, van ser relegats a certes expressions simples, com ara: ܒܪ ܐܢܫܐ / ܒܪܢܫܐ, bar nāšâ, "home", literalment "fill de l'home".

Al siríac antic i siríac clàssic primerenc, el genitiu es construïa gairebé sempre utilitzant l'estat construït. Per exemple, ܫܩܠܝ̈ ܡܠܟܘܬܐ, šeqlay malkûṯâ expressava la idea de "els impostos del regne". Però la relació construïda no va trigar molt a ser abandonada per l'ús de la partícula relativa ܕ, d-. De manera que la mateixa frase nominal ara queda: ܫܩ̈ܠܐ ܕܡܠܟܘܬܐ, šeqlē d-malkûṯâ, on tots dos substantius estan en estat emfàtic. Tanmateix, en siríac hi ha la possibilitat de reforçar encara més la relació gramatical entre tots dos substantius mitjançant l'addició d'un sufix pronominal. Per tant, la mateixa frase també es pot escriure així: ܫܩܠܝ̈ܗ ܕܡܠܟܘܬܐ, šeqlêh d-malkûṯâ. En aquest cas, els dos substantius continuen estant en estat emfàtic, però el primer porta el sufix que fa referència a l'altre, el seu complement; és a dir que el modifica de manera que s'entengui com "els seus impostos" en al·lusió a "regne", donant a la frase el sentit literal de "els seus impostos del regne".

Els adjectius sempre concorden en gènere i nombre amb els substantius que modifiquen. Van en estat absolut si són predicatius; però, si són atributius, concorden amb l'estat del seu substantiu. Així, ܒܝܫܝ̈ܢ ܫܩ̈ܠܐ, bîšîn šeqlē, significa "els impostos són dolents", mentre que ܫܩ̈ܠܐ ܒܝ̈ܫܐ, šeqlē ḇîšē, significa "els dolents impostos".

Verbs[modifica | modifica el codi]

La majoria dels verbs també es construeixen d'arrels triconsonàntiques. Els verbs finits indiquen persona, gènere (excepte en la primera persona) i nombre, a més del temps i la conjugació. Les formes verbals infinites són l'infinitiu i els participis passius.

El siríac té només dos temps morfològics veritables: perfecte i imperfecte. I encara que aquests temps van ser originalment aspectuals a l'arameu, van arribar a constituir un veritable temps passat i futur, respectivament. Mentre que, per la seva banda, el present s'expressa amb el participi seguit d'un pronom subjectiu; amb excepció de la tercera persona, en la qual s'omet el pronom. Aquest ús del participi per indicar el temps present és el més comú d'un nombre dels temps compostos que poden construir-se per expressar les més diferents nocions de temps i aspecte.

Al siríac també es fa l'ús de conjugacions verbals, tal com s'esdevé en altres llengües semítiques; aquestes suposen modificacions regulars de les arrels verbals per expressar altres canvis de significat. La primera conjugació és l'estat base o pə`al (el seu nom segueix la forma de l'arrel); forma verbal que porta el significat normal de l'expressió. El següent és l'estat intensiu o pa``el; forma verbal que implica un significat intensificat. El tercer és l'estat extensiu o ap̄`el; forma verbal de significat causatiu. D'aquesta manera, cadascuna d'aquestes conjugacions té el seu equivalent passiu: eṯpə`el, eṯpa``al i ettap̄`al respectivament; per tal que aquestes sis conjugacions cardinals puguin ser afegides a algunes formes irregulars; com ara Sap šap̄`el i eštap̄`al, que tenen un significat extensiu.

Fonologia[modifica | modifica el codi]

El siríac clàssic té dos modes principals de pronunciació: l'occidental i l'oriental. Tanmateix, hi ha algunes variacions en la pronunciació del siríac en les diferents modalitats. Els diversos dialectes vernacles de l'arameu oriental modern tenen pronunciacions completament diferents i de vegades influeixen en la forma en què es parla la llengua clàssica, com per exemple, en una oració pública. Sense considerar la gran influència que reben de les llengües dominants de les regions en què subsisteixen.

Consonants[modifica | modifica el codi]

L'alfabet siríac consta de 22 consonants, els sons corresponents dels quals són els següents:

Nom 'Ālap Bēṯ Gāmal Dālaṯ Wāw Zayn Ḥēṯ Ṭēṯ Yōḏ Kāp Lāmaḏ Mīm Nūn Semkaṯ ʿĒ Ṣāḏē Qōp Rēš Šīn Taw
Lletra ܐ ܒ ܓ ܕ ܗ ܘ ܙ ܚ ܛ ܝ ܟ ܠ ܡ ܢ ܣ ܥ ܦ ܨ ܩ ܪ ܫ ܬ
Pronunciació [ʔ] [b], [v] [ɡ], [ɣ] [d], [ð] [h] [w] [z] [ħ] [tˤ] [j] [k], [x] [l] [m] [n] [s] [ʕ] [p], [f] [sˤ] [q] [r] [ʃ] [t], [θ]

El siríac comparteix amb l'arameu un conjunt de parells consonàntics oclusius/fricatius poc diferenciats. En les diferents variacions d'una mateixa arrel lèxica, alguna consonant de l'arrel pot ser oclusiva en una variació i fricativa en una altra. A l'alfabet siríac, s'utilitza una sola lletra per a cada parell. De vegades es col·loca un punt sobre la lletra (qûššāyâ o enfortiment; equivalent al dagueix hebreu) ​​per indicar una pronunciació oclusiva; o un sota (rûkkāḵâ o suavització), en cas que sigui fricativa. Les parelles són:

Igual que altres llengües semítiques, el siríac té cinc consonants emfàtiques. Aquestes són les consonants que s'articulen o emeten a la faringe o lleugerament més amunt. Aquest conjunt es el següent:

A part d'això, també compta amb el següent grup de consonants sibilants:

Taula de fonemes consonàntics siríacs
Punt d'articulació Labial Coronal Dorsal Radical Glotal
Mode d'articulació Bilabial Labiodental Dental Alveolar Prepalatal Faringalitzada coronal Palatal Velar Uvular Faríngia Glotal
Oclusiva Sonora b d ɡ  
Sorda p t k q   ʔ   
Nasal m n  
Vibrant r    
Fricativa Sonora v ð z ɣ ʕ
Sorda f θ s ʃ x ħ h
Aproximant l j w (ʕ)

Vocals[modifica | modifica el codi]

Igual que amb la majoria de les llengües semítiques, les vocals del siríac estan subordinades a les consonants. Especialment, en la presència d'una consonant emfàtica les vocals tendeixen a convertir-se en mitjanes centralitzades.

El siríac clàssic va tenir el següent grup de vocals distingibles:

Al dialecte occidental, la /ɑ/ s'ha convertit en /o/, i l'original /o/ s'ha convertit en /u/. Al seu torn, en els dialectes orientals hi ha una major versatilitat en la pronunciació de les vocals anteriors, ja que alguns parlants distingeixen cinc qualitats d'aquestes vocals, i els altres només distingeixen tres.

En siríac, la longitud de les vocals generalment no importa. Les vocals tancades tendeixen a ser més llargues que les vocals obertes. Les vocals obertes formen diftongs amb els /j/ i /w/.

En gairebé tots els dialectes del siríac, els grups complets de possibles diftongs que es poden formar, es desprenen en dos o tres pronunciacions modernes:

  • /aj/ de vegades es pronuncia com a /e/
  • /aw/ en general es converteix en /ɑw/
  • /ɑj/ en general es converteix en /aj/, però al dialect occidental és /oj/
  • /ɑw/ de vegades es pronuncia com a /o/

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: Llengües

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Dialect, Culture, and Society in Eastern Arabia: Glossary». Clive Holes p. XXIV-XXVI, 2001.
  2. «The Mediterranean World in Late Antiquity». Averil Cameron p. 185, 1993.
  3. «Tradition and Modernity in Arabic Language And Literature». J R Smart, J. R. Smart, 2013.
  4. Lo, Lawrence. «Ancient Scripts: Syriac» (en anglès). [Consulta: 8 de gener de 2011].
  5. Beyer, Klaus. The Aramaic language: its distribution and subdivisions. trad. John F. Healey (en inglés). Vandenhoeck und Ruprecht, 1986, p. 44. ISBN 3-525-53573-2. 
  6. Ji, Jingyi. Encounters Between Chinese Culture and Christianity: A Hermeneutical Perspective. LIT Verlag Münster, 2007, p. 41. ISBN 978-3-8258-0709-2. 
  7. «Ataque a comunidad cristiana aramea en Bagdad. (31/oct/2010)».
  8. Kiraz, George. «Kthobonoyo Syriac: Some Observations and Remarks». HUGOYE: JOURNAL OF SYRIAC STUDIES. Beth Mardutho: The Syriac Institute and Institute of Christian Oriental Research at The Catholic University of America. [Consulta: 30 setembre 2011].
  9. Anbori, Abbas. «The Comprehensive Policy to Manage the Ethnic Languages in Iraq». Falta indicar la publicació, pàg. 4–5.
  10. Dorit, Shilo. «The Ben Yehudas of Aramaic». Haaretz, 1 abril 2010 [Consulta: 30 setembre 2011].
  11. «Syriac...a language struggling to survive». Voices of Iraq, 28 desembre 2007 [Consulta: 30 setembre 2011].
  12. Kiraz, George. «Kthobonoyo Syriac: Some Observations and Remarks». HUGOYE: JOURNAL OF SYRIAC STUDIES. Beth Mardutho: The Syriac Institute and Institute of Christian Oriental Research at The Catholic University of America. [Consulta: 30 setembre 2011].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Beyer, Klaus. The Aramaic language: its distribution and subdivisions. trad. John F. Healey (en anglès). Vandenhoeck und Ruprecht, 1986. ISBN 3-525-53573-2. 
  • Brock, Sebastian. An Introduction to Syriac Studies. 1a ed. (en anglès). Gorgias Press, 2006. ISBN 1-59333-349-8. 
  • Brockelmann, Carl. Lexicon Syriacum. 1a ed. (en llatí). Reuther & Reichard y T. & T. Clark, respectivamente, 1895 [Consulta: 8 gener 2011]. 
  • Healey, John F. First studies in Syriac. 1a ed. (en anglès). University of Birmingham / Sheffield Academic Press, 1980. ISBN 0-7044-0390-0. 
  • Robinson, Theodore Henry. Paradigms and exercises in Syriac grammar. 1a ed. (en anglès). Oxford University Press, 1915. ISBN 0-19-926129-6. 
  • Costaz, Louis. Grammaire syriaque. 3a ed. (en francès). Dar al-Mashreq, 1997. 
  • Mingana, Alphonse. Sources syriaques. 1a ed. (en francès i siríac). O. Harrassowitz, 1908 [Consulta: 8 gener 2011]. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Siríac


Viquipèdia
Hi ha una edició en siríac de la Viquipèdia