Església Ortodoxa Siríaca

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Emblema de l'Església Siríaca

L'Església Ortodoxa Siríaca és una dels anomenades antigues esglésies orientals, que van rebutjar el Concili de Calcedònia el 451. També ha estat anomenada l'església Jacobita, per la figura del monjo Jacob Baradai, impulsor de l'Església el segle VI.[1] És un de les esglésies que reclama el títol de Patriarca d'Antioquia. El primat de l'església és el Patriarca Ortodox Siri d'Antioquia, amb seu a Damasc. L'Església té al voltant de 26 diòcesis i 11 vicariats. El siríac, una branca oriental de l'arameu,[2] n'és la llengua principal, i la versió de la biblia que utilitza aquesta església, la Peshitta, n'és una traducció directa de l'hebreu (Antic Testament) i el grec (Nou Testament). També s'utilitzen les diferents llengües locals de cada comunitat. A banda de Síria, té fidels al Líban, Palestina, Turquia, Jordània, Iraq, Kuwait, Iran, els Estats del Golf Pèrsic i l'Índia. Van mantenir la seva tradició litúrgica en siríac,

Història[modifica | modifica el codi]

Segons la tradició, l'Església siríaca és hereva d'una de les comunitats cristianes més antigues, establerta a Antioquia per l'apòstol Sant Pere, que és considerat el primer bisbe del Patriarcat d'Antioquia. Segons els Fets dels Apòstols (11,26), fou a Antioquia on els deixebles de Crist foren anomenats cristians per primer cop.[3]Eudias i Ignasi[4] succeïren Sant Pere com a bisbes, morint ambdós durant les persecucions romanes. Des d'aleshores, gairebé tots els patriarques siríacs accedeixen al títol amb el primer nom d'Ignasi.[5] Fins que rebutjà les conclusions de Concili de Calcedònia, el 451, l'Església Siríaca havia format part de la pentarquia d'esglésies cristianes, participant decisivament en els consicilis de Nicea, Constantinoble i Efes. Les autoritats bizantines imposaren les decisions de Calcedònia, i els monofisites dissidents es van refugiar a zones desèrtiques sirianes i àrabs, així com a territoris del veí Imperi Sassànida.

A mitjans del segle VI apareix la figura del bisbe monofisita Jacob Baradai (després bisbe d'Edesa), qui, enviat a Síria en secret per l'emperadriu Teodora (que afavoria la seva causa), va reorganitzar i donar impuls a una església que ja es pot considerar l'Església Ortodoxa Siríaca. Va ser Baradai qui nomenà Sergi com a primer patriarca ortodox siríac el 544, fent així definitiu el cisma amb el patriarca grec ortodox. Des d'aleshores també s'ha conegut l'església com a jacobita.

Durant el segle VII, la conquesta àrab va acabar amb la persecució bizantina i va afavorir el creixement de l'església. A l'Edat Mitjana va posseir escoles de teologia, filosofia, història i ciències. Disposava de 20 seus metropolitanes, i 103 diòcesi que s'extenien fins a l'Afganistan, així com comunitats sense bisbes al Turquestan i a l'actual província xinesa de Xinjiang. Les invasions mongoles de Síria a partir del segle XIII, i especialment l'atac de Tamerlà el 1399, van suposar la destrucció de temples i monestirs, i la dispersió de les comunitats existents va reduir el nombre de fidels.

Amb l'inici de la Primera Guerra Mundial s'inicià la persecució de l'Imperi Otomà. El 1924 el Patriarcat es traslladà des del monestir de Der ez-Za´(que n'era la seu des de l'any 1293) fins a Homs, i l'any 1959 a Damasc.

Patriarques[modifica | modifica el codi]

  • Sever I (512-538) (deposat per l'emperador Justí el 518 ; exiliat a Egipte, reconegut per molts siríacs com el patriarca legítim fins a la seva mort el 538)
  • vacant (538-544)
  • Sergi de Tella (544-546)
  • vacant (546-550)
  • Pau II (550-575)
  • vacant (575-581)
  • Pere III (581-591)
  • Julià I (591-595)
  • Atanasi I Gammolo (595-631)
  • Joan II (631-648)
  • Teodor (649-667)
  • Sever II bar Masqeh (667-681)
  • Atanasi II (683-686)
  • Julià II (686-708)
  • Elies I (709-723)
  • Atanasi III (724-740)
  • Iwanis I (740-754)
  • Euwanis I (754-?)
  • Atanasi al-Sandali (?-758)
  • Jordi I (758-790)
  • Josep (790-792)
  • Quryaqos de Takrit (793-817)
  • Dionisi I de Tellmahreh (817-845)
  • Joan III (846-873)
  • Ignasi I (5 de juny 878- 26 de març 883)
  • Teodosi Romanos de Takrit (887-896)
  • Dionisi II (897-909)
  • Joan IV Qurzahli (910-922)
  • Basili I (Baselius) (923-935)
  • Joan V (936-953)
  • Iwanis II (954-957)
  • Dionisi III (958-961)
  • Abraham I (962-963)
  • Joan VI Sarigta (965-985)
  • Atanasi IV de Salah (986-1002)
  • Joan VII bar Abdun (1004-1033)
  • Dionisi IV Yahya (1034-1044)
  • vacant (1044-1049)
  • Joan VIII 1049 - 1057
  • Atanasi V 1058 - 1063
  • Joan IX bar Shushan 1063 - 1073
  • Basili II 1074 - 1075
  • Joan Abdun 1075 - 1077
  • Dionisi V Lazaros 1077 - 1078
  • Iwanis III 1080 - 1082
  • Dionisi VI 1088 - 1090
  • Atanasi VI bar Khamoro 1091 - 1129
  • Joan X bar Mawdyono 1129 - 1137
  • Atanasi VII bar Qutreh 1138 - 1166
  • Miquel I el Gran 1166 - 1199
  • Atanasi VIII 1200 - 1207
  • Joan XI 1208 - 1220
  • Ignasi II David (22 de maig de 1222 - 14 de juny de 1252)
  • Joan XII bar Madani 1252 - 1263
  • Ignasi III Yeshu (6 de febrer de 1264 -17 de novembre de 1282)
  • Ignasi IV Philoxenos I Nemrud 1283 - 1292

Jacobites Occidentals (Armènia i Síria)[modifica | modifica el codi]

  • Constantí, Metropolità de Melitene (novembre 1292-novembre 1293)
  • Miquel II Barsumas arquimandrita de Gavicatha (novembre 1292 - 7 de desembre de 1312)
  • Miquel III Yeshu Barsusan 1312 - 1349
  • Basili III Gabriel 1349 - 1387
  • Philoxenos II l'Escrivà 1387 - 1421
  • Basili IV Shemun Manaamita 1421 - 1445

Jacobites Orientals (a Mardin)[modifica | modifica el codi]

  • Ignasi V/I Bar-Vahib (1 de gener de 1293-15 d'abril de 1332)
  • Ignasi VI/II Ismaïl Almaged (1332-4 juin 1365)
  • Ignasi VII/III Schahab (1365-gener de 1381)
  • Ignasi VIII/III Abraham Bar-Garib 1381-1412
  • Ignasi IX/V Behnam al-Hadli (1412-1455)
  • Ignasi X/VI Khalaf (25 de maig de 1455-1484)
  • Ignasi XI/VII Joan XIII Bar Sila (1483-setembre 1493)
  • Ignace Isa, pretendent 1484- ?
  • Ignasi XII/VIII Nuh du Liban (1493 - 28 de juliol de 1509)

Jacobites Orientals (a Tur Abdin)[modifica | modifica el codi]

  • Ignasi I Saba de Salacha (6 d'agost de 1364-1390)
  • Ignasi II Josué Bar-Muta (1390 - 1412) mort el 1421
  • Ignasi III Masud (1412 - 1420)
  • Ignasi IV Henoch (1421 - 1446)
  • Ignasi V Coumas Philoxenus (1446 - 1455)
  • Ignasi VI Josué Basile (1455 - 1466)
  • Ignasi VII Aziz Bar-Sabta (1456 - 1489)
  • Joan Bar-Couphar (1489- 22 de febrer de 1493)
  • Schaba, pretendent (1489 - ?)
  • Ignasi VIII Masud (1493- abdica el 1495)

Reunificació[modifica | modifica el codi]

  • Ignasi Yeshu Ier 1509 - 1512
  • Ignasi Jacob I 1512 - 1517
  • Ignasi David I 1517 - 1520
  • Ignasi Abd-Allah I 1520 - 1557
  • Ignasi Nemet Allah I 1557 - 1576
  • Ignasi David II Shah 1576 - 1591
  • Ignasi Pilats I 1591 - 1597
  • Ignasi Hadayat Allah (1597-1639)
  • Ignasi Simó I (1640-1659)
  • Ignasi Yeshu II Qamsheh (1659-1662)
  • Ignasi Abdul Masih I (1662-1686)
  • Ignasi Jordi II (1687-1708)
  • Ignasi Isaac Azar (1709-1722)
  • Ignasi Shukr Allah II (1722-1745)
  • Ignasi Jordi III (1745-1768)
  • Ignasi Jordi IV (1768-1781)
  • Ignasi Mateu (1782-1817)
  • Ignasi Yunan (1817-1818)
  • Ignasi Jordi V (1819-1837)
  • Ignasi Elies II (1838-1847)
  • Ignasi Jaume II (1847-1871)
  • Ignasi Pere IV (1872-1894)
  • Ignasi XXXV Abdulmessiah II (1895-1905)
  • Ignasi XXXVI Abdallah II (1906-1915)
  • Ignasi XXXVII Elies III (1917-1932)
  • Ignasi XXXVIII Efrem I (1933-1957)
  • Ignasi XXXIX Jaume III (1957-1980)
  • Ignasi XL Zakka I Iwas (1980-present)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. (anglès) Hore, A.H. Eighteen Centuries of the Orthodox Greek Church, Gorgias Press LLC, 2003, p.255-256, ISBN 1-59333-051-0, 9781593330514
  2. Entrada Siríac, L'Enciclopèdia, 2009, Gran Enciclopèdia Catalana
  3. Bada, Joan. Història del cristianisme', Centre de Pastoral Litúrgica, 2000, p.9, ISBN 84-7467-633-9 ,9788474676334
  4. Estradé, Miquel (Traductor, Introducció i notes). Sant Ignasi d'Antioquia. Cartes, El Gra de blat, Vol.69, L'Abadia de Montserrat, 1988, p.16, ISBN 84-7202-911-5, 9788472029118
  5. (anglès) Chaillot, Christine. The Syrian Orthodox Church of Antioch and All the East, Inter-Orthodox Dialogue, Ginebra, 1988

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Església Ortodoxa Siríaca