Monofisisme

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El monofisisme és una heretgia cristiana que considera que l'única natura de Crist és la divina.[1][2] Va sorgir per primera vegada el segle V i va tenir diferents manifestacions al llarg de la història, una d'elles la dels acèfals. Fou condemnat a l'heretgia durant el Concili de Calcedònia (451), que assegura que Jesús reuneix en ell una doble natura: la humana (per l'Encarnació) com a fill de la Verge Maria i la divina com a Fill de Déu, doctrina establerta després de diversos concilis. Igualment s'oposa a l'heretgia oposada, el nestorianisme. per aquest fet els cristians monofisites són anomenats també precalcedonians. Hi ha dos corrents bàsics del monofisisme: el primer afirma que la natura humana que tenia Jesús en néixer es va dissoldre dins la divina (defensat per Eutiques de Constantinoble) i el segon no nega la natura humana però sosté que està absolutament dominada per la divina, ja que la raó divina ha pres el lloc de la ment humana (com explicava, entre altres Apol·linar de Laodicea).[3]

Es va difondre per Egipte, Síria i Armènia. Actualment, formen part de la tradició monofisita l'Església Ortodoxa Siríaca o jacobita, amb l'Església Ortodoxa Sirio-Malankar a l'Índia, l'Església Ortodoxa Copta, l'Església Ortodoxa Etíop i l'Església Apostòlica Armènia.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • W. Frend: The Rise of the Monophysite Movement, Cambridge 1972.
  • Die Geschichte des Christentums. Altertum, hrsg. von Jean-Marie Mayeur, Luce Pietri, Andre Vauchez, Bd. 3, Sonderausgabe, Freiburg i. B. 2005, ISBN 3451291002