Homs

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Batalla d'Homs».
Homs
àrab حمص Ḩimş
Localització
Homs situat respecte Síria
Homs
Localització d'Homs a Síria
La ciutat d'Homs
La ciutat d'Homs
Estat
• Governació
Síria
Governació d'Homs
Superfície 48 km²
Altitud 501 msnm
Població (2008)
  • Densitat
823.000 hab.
17.145,83 hab/km²
Coordenades 34° 44′ 00″ N, 36° 43′ 00″ E / 34.73333°N,36.71667°E / 34.73333; 36.71667Coord.: 34° 44′ 00″ N, 36° 43′ 00″ E / 34.73333°N,36.71667°E / 34.73333; 36.71667
Zona horària +3
Web

Homs (Ḩimş) és una ciutat de Síria a la riba del Nahr al-Asi (Orontes). És capital de la governació d'Homs. La seva població és de 823.000 habitants (estimació del 2007).

Història[modifica | modifica el codi]

Èmesa (també Emissa) fou una antiga ciutat síria que va pertànyer al regne de Hamah. Estava situada a la dreta o orient del riu Orontes.

Va estar sota domini assiri (719 aC-612 aC) i babiloni (612 aC-539 aC) fins que el 539 aC fou ocupada pels perses.

El 332 aC va quedar en poder dels macedonis d'Alexandre el gran, i després dels seus diàdocs fins que el 301 aC en què va correspondre a Tolomeu i el 298 aC va passar definitivament als selèucides i formà part del districte d'Apamene.

Al 83 aC va passar a Tigranes II d'Armènia però el 69 aC va quedar en mans de Roma. La ciutat tenia un temple del sol. Els grans sacerdots de la ciutat, adoradors del deu fenici Gabaal, van assolir de fet el poder local que van mantenir més de 100 anys (dinastia dels Samsigeràmides) i encara va continuar després però només amb poder espiritual i protocol·lari.

Vers la segona centúria la dinastia local fou la dels Bassiànides iniciada per Juli Bassianus la filla del qual, Júlia Domna es va casar amb Septimi Sever abans de ser emperador, i fou doncs l'avi de Caracal·la i el besavi de Elagàbal, cosí de Caracal·la. Fou aquesta darrer qui li va donar el títol de colònia.

Sever va portar el culte del seu deu a Roma. Va adoptar al seu cosí Alexandre Sever però més tard va tractar de matar-lo. Finalment va morir en una revolta dels pretorians i Alexandre Sever va pujar al tron.

Vers el 261 va quedar sota domini de Palmira. A la seva rodalia Aurelià va derrotar a Zenòbia de Palmira el 272 aC i la ciutat pertanyia altre cop als romans el 271. Va romandre en poder de Roma i de Bizanci fins al 628. Fou la capital del districte de Fenícia Libanesa.

Al segle IV era un centre cristià assentat i Emesa fou la seu del bisbat de la Fenícia Libanesa depenent de l'arquebisbat de Damasc. El 451 va esdevenir arquebisbat. En el segle VI s'hi van instal·lar els Bahra.

El 637 fou evacuada per Heracli. Abu Ubayda ben al-Djarrah i Khalid ben al-Walid es va presentar davant la ciutat que va demanar l'aman i va pagar un tribut. L'església es va transformar en mesquita. A partir del 638 s'hi van instal·lar tribus iemenites exercint l'hegemonia el Banu Kalb. Amb el seu vell nom d'Ḩimş (Homs) fou governada per Said ben Amir durant el califat d'Umar. El 647 Muàwiya va ocupar Ḩimş i Kinnasrin i les va englobar al govern de Síria dividida en cinc djunds o circumscripcions militars, una de les quals fou Homs amb la zona al nord amb Kinnasrin i la zona fronterera amb Bizanci (Awasim). En fou nomenat emir (governador) Shurahbil. El 657 a la batalla de Siffin, els habitants d'Homs es van decantar per Ali.

El 661 sota Yazid ben Muawiya el districte va perdre la part nord amb Kinnasrin, Mandbij i Halapb(Alep). Mort Yazid el govern de la ciutat va passar a Numan ben Bashir (mort el 684) però alguns autors donen com a successor al fill de Yazid, Khalid ben Yazid.

El 744 a la mort de Yazid III, Marwan II va intervenir a Síria amb el suport del qaysites mentre Sulayman ben Hisham tenia el suport dels kalbites. Sulayman fou derrotat el 745 i va fugir a Ḩimş (feu dels Banu Kalb o Kalbites) i d'allí a Kufa. Hims va plantar cara a Marwan que finalment la va ocupar i va fer destruir les muralles.

El 750 van venir els abbàssides (Abd Allah ben Ali al-Abbasi) que van enderrocar als omeies. El 754 el califa abbàssida va donar Ḩimş, Alep, Kinnasrin a Salih ben Ali ben Abd Allah ben al-Abbas. La ciutat es va revoltar sovint contra els qaysites o Banu Kays, i va patir les represàlies del califat a partir del regne d'Harun al-Rashid (786-809). La darrera expedició va tenir lloc el 864 i encara els tres governs romanien units.

El 878 va reconèixer l'autoritat de l'emir tulúnida d'Egipte Ahmad ben Tulun. El 883 Ahmad va designar governador a Lulu que va estendre l'autoritat fins al Diyar Mudar (a més d'Alep, Homs i Kinnasrin). La dominació tulúnida va durar fins al 896.

El 903 van aparèixer grups de càrmates. Husayn Shahib al-Shama va entrar a Hims el 903 i l'oració (khutba) es va dir en nom seu. Husayn va ocupar Hamat, Salamiyya i Maarat al-Numan i va arribar a Alep on va trobar la resistència del hamdànides.

Més tard la ciutat per evitar caure en poder del ikhshídides de Damasc va demanar l'ajut dels hamdànides d'Alep, que el 944 van guanyar la batalla de Rastan, al Orontes, i Sayf al-Dawla va entrar a Ḩimş. Els hamdànides la van dominar fins al 1016.

A la mort de Sayd fou governador Abu Firas (967), destacat poeta, que es va revoltar contra l'emir Sad al-Dawla, però fou derrotat i capturat essent executat el 4 d'abril del 968.

El 969 Homs fou ocupada per Nicèfor Focas, que la va incendiar en evacuar-la el 973. La primavera del 975 Joan Tzimisces va ocupar gran part de Síria i va percebre tribut per Homs, Damasc, Beirut i Baalbek. A Hims va ocupar el govern un emir turc Alp Takin Badjkur que es va revoltar contra els Hamdànides, però no va rebre reforços bizantins i es va haver de retirar. El 978 Badjkur va rebre Homs en feu del hamdànida Sad al-Daula.

El setembre del 993 fou altra vegada incendiada pels bizantins durant el seu atac a la ciutat. El 995 fou altra vegada ocupada per Basili II de Bizanci junt amb Alep i Shayzar. Ḩimş fou arrasada i posada sota dependència del dux d'Antioquia. El 999 la vila fou incendiada per odre del emperador.

El 1016 Alep va caure en mans del Mirdàsides. El 1026 Salih ben Mirdas emir dels Banu Kilab dominava a Ḩimş. El 1029 era governada per Shini al-Nasr ben Mirdas.

El 1082 ja apareix en mans d'un emir de nom Khalaf ben Mulaib que reconeixia als fatimites d'Egipte, però en fou expulsat el 1090 per les exaccions comeses que van arribar a orelles del califa fatimita Malik Shah. Khalaf fou capturat i enviat presoner a Isfahan. La ciutat fou donada a Tadj al-Dawla Tutush i el 1094 al seu fill Ridwan, emir d'Alep. El seu atabek, Djanah al-Dawla Husayn, es va barallar amb l'emir i va fugir a Homs on es va fer independent el 1097. Quan van arribar els llatins es va aliar a Dukak, emir de Damasc.

El 1098 els croats van assetjar sense èxit la ciutat, governada per Karadja, lloctinent de Djanah. El maig del 1103 Djanah va ser assassinat per tres ismaïlites a la mesquita d'Homs. Dukak de Damasc va aprofitar l'ocasió i es va fer reconèixer davant el perill d'un atac croat. El 1104 va morir Dukak i li va succeir Zahir al-Din Tughtakin, que va confiar a Karadja el govern d'Homs. El 1112 Khayrakhan va succeir al seu pare Karadja.

El 1114 Nadjm al-Din Il Ghazi va presentar-se davant Homs però fou capturat per Khayrakhan el gener del 1115. El 1118 la ciutat fou ocupada per Zahir al-Din Tughtakin ben Buri Khayrakhan va haver de reconèixer la seva sobirania però fou un reconeixement efímer. El 1123 Zahir al-Din va tornar a atacar la ciutat però fou rebutjat. El 1126 les rodalies de Homs foren assolades pels croats però el setge va haver de ser aixecat en arribar des d'Alep Izz al-Din Masud ben Ak Sunkur amb un exèrcit. El 1129 Khayrakhan es va posar al servei de Zangi (Zengi) però aquest el va empresonar i va posar setge a Homs. La ciutat, lleial a Khayrakhan no es volia rendir i Khayrakhan fou torturat a la vista de la ciutat però ni així va cedir i Zangi es va haver de retirar. Els fills de Khayrakhan foren reconeguts sobirans i Khumartash va exercir la regència.

Al cap d'uns anys va tornar Zangi. Khumartashh va demanar ajut a l'emir de Damasc Shihab al-Din Mahmud, i els fills de Khayrakhan van cedir la ciutat a Damasc el desembre del 1135. Yusuf ben Firuz en fou nomenat governador.

El 1137 Zangi va tornar a atacar. La ciutat fou defensada per Muin al-Din Anar. El 1138 hi va tornar un altre cop. Finalment Damasc i Mosul (zangides) van fer les paus i l'emir de Damasc es va casar amb una filla de Zangi i aquest es va casar amb Safwar ak-mulk, mare de l'emir de Damasc que li aportava en dot la ciutat d'Homs. Muin al-Din Anar va rebre el govern de Barin, Lakmah Hisn al-Sharki i el 1140, a la mort de Zangi, va intentar recuperar Homs i les seves dependències de Rahba (l'Eufrates) i Tadmur.

El 1149 Nur al-Din va ocupar la ciutat i el 1153 va bloquejar Damasc que va ocupar poc temps després (25 d'abril de 1154). Llavors va donar Homs a Mudjir al-Din Abak, l'emir derrotat, que no hi va restar molt de temps.

El 1170 va patir un fort terratrèmol.

El 1164 la ciutat fou donada en ikta (feu) per Nur al-Din al amir isfahsalar Asad al-Din Shirkuh, junt amb Rahba i Tadmur, i això fou l'origen de la dinastia Asadita. Shirkuh va morir el 1169 i li va succeir el seu fill Nasir al-Din Muhammad, però Nur al-Din no va tardar a prendre-li la ciutat.

El 1175 Salah al-Din al-Ayyub va conquerir Homs i Hamah que va entregar el 1179 a son cosí Nur al-Din Muhammad, l'emir asadita. El 1186 Al-Malik al-Mudjahid Asad al-Din Shirkuh va succeir al seu pare com emir. El 1205 va combatre contra els cavallers hospitalaris del Hisn al-Akrad (Krak dels Cavallers). El 1207 en les lluites contra els croats va demanar ajut al príncep aiúbida d'Alep Al-Malik al-Zahir Ghazi. El 1208 el control de Homs fou assumit per Malik al-Mansur Ibrahim que va rebutjar els atacs croats.

El 1226 Malik al-Mansur es va declarar a favor de Al-Malik al-Ashraf d'Alep, per la qual cosa Muazzam Isa de Damasc va atacar la ciutat. El 1242 Malik al-Mansur va derrotar els Khwarizmians i va morir el 1244 succeint-lo el seu fill Al-Ashraf Musa. El 1248 la ciutat fou ocupada per l'aiúbida d'Alep Al-Malik al-Nasir i va interrompre la dinastia asadida.

El 1260 els mongols es van presentar davant Homs i la van ocupar. La ciutat fou llavors tornada a Musa que va combatre amb Hulagu a Ayn Djalut (setembre del 1260). Després de la derrota Musa va obtenir l'aman i va poder conservar Homs. Va derrotar a un exèrcit mongol vers el 1261, amb ajut de Hamah. Bàybars I d'Egipte des del 1261, va vetllar perquè la ciutat estès en estat de defensa per un eventual retorn dels mongols. Musa va morir el 1262 i amb ell va acabar la dinastia i des de llavors la ciutat fou governada per un delegat de Hamah o de Damasc.

El 1281 els mongols foren derrotats prop d'Homs per Kalawun. El desembre de 1299 els mamelucs foren derrotats a Homs pel mongol Ghazan però després va sortir del país.

El 1400 Tamerlà, després d'ocupar Alep i Hamah va entrar a Homs i després va marxar cap a Damasc.

El 1510 la ciutat fou amenaçada per la poderosa tribu beduïna dels Al-Fadl ben Nuayr però foren rebutjats per Sibau, governador de Damasc.

El 1516 va passar a sobirania otomana i Homs fou un dels cinc liwas dependents de Tarabulus. El 1520 el governador de Damasc Djanbird es va proclamar independent i es va apoderar Tarabulus, Homs i Hamah. El mukaddam Ibn al-Harfush fou nomenat governador de Homs, però la revolta no va prosperar i Homs va restar otomana fins al 1831, en què va caure en poder d'aventurers i fou ocupada per Ibrahim Pasha que fins al 1840 va representar el poder de Muhammad Ali d'Egipte a Síria. El 1840 la ciutat es va revoltar contra els egipcis però l'aixecament fou reprimit en sang. Després va retornar als otomans que la van mantenir fins al final de la I Guerra Mundial.

Després de la guerra va pertànyer al regne de Síria, al mandat francès i a la Síria independent a la que pertany actualment.

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Homs Modifica l'enllaç a Wikidata

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Articles