Khwarizm

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Khwarizm (Khwarazm, Khorazm, Khwarezm, Khorezm) anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior del Amur Darya (Oxus). En el període clàssic fou coneguda com a Coràsmia.

En època musulmana es considerava que el seu límit sud era Tahiriyya a cinc dies de viatge cap al sud de l'Amul-i-Shatt (modern Cardjuy) on es creuaven les rutes de caravanes entre gran Khorasan i Bukharà, i al sud del congost de la «Boca del Lleó»" (Dahan-i-Shir) prop de la moderna vila de Duldul Atlaghan (propera de Pitnyak). Al segle XI l'historiador ghaznèvida Baybaki situava el límit a Darghand (Darughan Ata), just al nord del congost de la "Boca del Lleó" (Dahan-i-Shir), al sud de la qual el riu formava una zona deltaica amb nombrosos braços i canals fins a la mar d'Aral.

Història[modifica | modifica el codi]

La terra de Huwarazmish és coneguda al temps dels aquemènides. Va proveir la pedra blava que va servir per decorar el palau de Darios I el gran a Susa. Heròdot l'esmenta com la terra de la «Plana del riu Akes» (Oxus) i la considera possessió aquemènida. Assenyalà la presència a l'exèrcit de Xerxes d'una divisió de soldats de Coràsmia i Pàrtia, dirigides per Artabazos fill de Farnaces, i diu que els soldats estaven equipats igual que els bactrians, amb barrets, llances curtes com les dels medes, i arcs.

Quan Alexandre el Gran va conquerir l'Imperi Persa, Coràsmia segurament era independent. El rei del país, Farasmanes, va anar a visitar Alexandre a Bactriana el 328 aC amb 1.500 cavallers i reclamava tota l'estepa occidental entre Coràsmia i Còlquida.

Període preislàmic[modifica | modifica el codi]

Dinastia siyavúshida[modifica | modifica el codi]

Posteriorment Coràsmia desapareix de la història. Alguna referència fragmentària consta de l'obra del musulmà Al-Biruni (mort vers 1050) que a Al-Athar al-Bakiya[1] hi dedica un capítol. Segons Al-Biruni el país fou colonitzat vers el 1292 aC quan va arribar al país l'heroi de l'epopeia iraniana Siyavush i el seu fill Khusraw (Cosroes) va pujar al tron vers 1200 aC. Al-Biruni dona els noms dels successius reis (22) a partir de la pujada al tron de la dinastia afríghida de xas (shahs) fundada suposadament per Afrigh el 305.

Dinastia afríghida[modifica | modifica el codi]

Article principal: Dinastia Afrígida

El segle I i II apareix a les cròniques xineses amb el nom de Yue-kien, que diu que la capital era a Gurgandj (després Urgendj) a la riba esquerra del riu Amu Darya, però Claudi Ptolemeu situa el centre a la riba dreta, el que correspon al palau reial excavat per Tolstov a Toprakkala, i a la capital coneguda més tard dels Afríghides, Kath, o bé a Fir (Al-Fil). Les excavacions arqueològiques soviètiques van descobrir monedes i inscripcions que han establert amb força probabilitat que el canvi de la dinastia siyavushida a la afríghida no es va produir el 305, sinó a l'entorn del començament de l'era cristiana, quan l'era cronològica de Coràsmia va canviar (cosa que cal lligar a l'adveniment d'una nova dinastia) i que anteriorment el regne hauria estat subjecte als parts segons mostren les fortes influències arsàcides a les monedes.[2] L'arqueologia també ha permès reconstruir la vida econòmica i social. Les monedes i documents trobats a les excavacions del palau de Toprakkala, donen els nom de diversos reis, cap dels quals (excepte dos) és coincident amb els 22 de la llista de Al-Biruni. És possible fins i tot que el primer rei no fos Afrigh i per tant el nom tradicional de la dinastia no sigui el correcte.[nota 1][3]

Coràsmia va patir incursions de pobles escites com els masagetes i els saces sota la dinastia siyavushida, i dels oghuz turcs en època preislàmica o islàmica. Al segle X un grup de turcs oghuz estava instal·lat a la desembocadura del Sir Darya. Se sap que la dinastia afríghida tenia un festiva anyal anomenat faghburiyya («expedició del rei»", faghbur derivaria de l'iranià baghpur) que es devia celebrar per celebrar l'expedició que cada any es feia contra els nòmades, expedicions que esmenta Al-Biruni. El cap dels oghuz, de títol yabghu, passava els hiverns a la colònia coràsmia de Yengi-kent (Dih-i-naw, després Al-Karya al-djadida, moderna Djakentkala). Les explotacions agrícoles del país estaven protegides per fortificacions, el que lligaria be amb incursions dels pobles nòmades estrangers. Els àrabs van fer algunes incursions a la segona meitat del segle VII, la més important la del 681 de Salm ben Ziyad contra una vila de la frontera, probablement Hazarasp. Els prínceps locals de la Sogdiana s'havien aliat per fer front als àrabs.

Tolstov suggereix que les fortificacions de les explotacions agrícoles del país eren per defensar-se de revoltes dels camperols contra els feudals de les comarques. Invocà en favor d'aquesta tesi els esdeveniments de la conquesta: Kutayba ibn Muslim al-Bahili, governador del Khorasan (província del Califat) per compte del gran governador Al-Hadjdjadj ben Yusuf, es va presentar a la regió el 712 (93 de l'hègira), cridat pel sobirà afríghida, que havia fugit a Merv enderrocat pel seu germà Khurrazad ("nascut del Sol") al que no podia derrotar per recuperar el poder. Tolstov considera aquesta revolta com una revolta social del tipus neo-mazdaquita que eren corrents als camps perses a l'època, i una revolta de les masses rurals i urbanes contra el sobirà i l'aristocràcia terratinent.[nota 2] Es basa en la indicació de Al-Tabari segons la qual Khurrazad va confiscar les dones esclaves, els cavalls de raça, els objectes valuosos i altres de les persones relacionades amb la cort. Però el context social de la revolta, si va existir, no és esmentat a les fonts àrabs.[4]

Dinastia afríghida[modifica | modifica el codi]

Així doncs el 712 els àrabs es van presentar a la zona; van caldre dos expedicions per dominar el país. El khwarizmshah Khurrazad fou derrotat i el seu germà Askadjamuk fou mort per Kutayba. Va pujar un nou sobirà. El país va haver de pagar tribut i enviar tropes auxiliars. Al-Biruni diu que Kutayba va fer matar tots els que coneixien l'antiga escriptura coràsmia i les antigues tradicions històriques, el que segurament és una exageració. El tribut va caure aviat en desús. Els xas afríghides es van convertir a l'islam probablement sota el califa Al-Mamun. Abans del 750 apareix Abd al-Malik ben Harthama[nota 3] i del que no se'n sap res. El 751 fonts xineses deixen constància d'una ambaixada del xa Shawushfar(n).[nota 4] Sembla que la llengua i la cultura del país va aguantar uns quants segles.

El zoroastrisme hi va existir fins al segle XI, però en clara disminució. La religió cristiana s'hi va desenvolupar (cristians melquites grecs) per les relacions amb els bizantins i Al-Biruni diu que hi havia un metropolità melquita a Merv. També hi havia un cert nombre de jacobites o monofisites. Notitia Episcopatum del segle VIII diu que el bisbe melquita de Khwalis (Coràsmia) depenia del bisbe de Doros a Crimea. Encara al segle XIII els viatgers esmenten els cristians de Urgendj procedents de les comunitats de khàzars, alans i russos. El rei Hethum I d'Armènia Menor, en el seu viatge a Mongòlia, parla d'aquestos cristians i diu que depenien del patriarca de Antioquia. El islam s'hi va introduir al segle VIII i va esdevenir religió majoritària al segle IX. Foren musulmans sunnites, i per manifestar la seva ortodòxia van agafar l'hàbit de maleir Ali després de l'oració. I va arrelar el mutazilisme que hi va romandre encara un segle quan ja havia desaparegut de la resta del món musulmà. Molts dervixos i altres zeladors de la religió que operaven a les estepes, van sortir d'aquesta regió.

Administrativament al segle X s'havia produït una divisió entre els governadors locals de Gurjandj i els xas afríghides que governaven a Kath, divisió que no se sap quan té origen però podia ser al segle VIII. La prosperitat de Gurgandj derivada de ser via del comerç del sud de Rússia i Europa[5] va portar a l'ascens de la dinastia mamúnida. Kath també era prospera com a mercat dels turcs del Turquestan, la Transoxiana i el país dels khàzars però va haver de ser abandonada per un dels freqüents canvis de curs del riu Amu Darya i reconstruïda més a l'est.

El 921 el khwarizmshah (no es coneix el nom) es va unir a la rebel·lió del amir samànida Layli ben Numan, el que indicaria que Khwarizm ja estava sotmesa als samànides. El 944 Ibn al-Athir esmenta Abdallah ben Ashkam (que no figura a la llista de Al-Biruni) que es va revoltar contra el seu sobirà el samanida Nuh I ben Nasr. Es conserven monedes de Ahmad ben Muhammad datades del 959/960 i el 976/977.

Dinastia mamúnida de Gurgandj[modifica | modifica el codi]

Article principal: Dinastia Mamúnida

Del 995 al 1017 va governar Khwarizm i Gurgandj la dinastia Mamúnida.

Dinasties turques[modifica | modifica el codi]

Article principal: Dinastia Altuntàixida

El 1017 els gaznèvides van derrotar l'exèrcit local a Hazarasp i van ocupar el territori i establir-hi una dinastia local de governadors esclaus turcs.[6] Això va portar a un procés de rapida turcisació ètnica i lingüística sota els governadors altuntàshides i després sota el seljúcides. A partir del 1034 la dinastia fou independent. El 1041 el territori fou ocupat pel yaghbu oghuz de Djand, Abul Fawaris Shah Malik, aliat de Masud de Gazni, però en el moment de la conquesta Masud ja havia mort.

Domini turc seljúcida[modifica | modifica el codi]

El 1042 fou expulsat pels seljúcides Toghrul i Chagri, que van dominar també Djand.[7] El territori fou incorporat al soldanat oriental seljúcida de Chagri Beg, que hi va nomenar governadors. Arslan Arghun, fill d'Alp Arslan va ocupar aquest càrrec per un temps, com també el va ocupar, en temps de Malik Shah, el fill del visir Nizam al-Mulk. A Khwarizm els seljúcides reclutaven els ghulam, tropes turques professionals.

Dinastia anuixtigínida[modifica | modifica el codi]

Article principal: Dinastia Anuixtigínida

A partir del 1077 (i de fet el 1097) es va establir la dinastia d'esclaus turcs seljúcides dels anuixtigínides. Màlik-Xah I hi va enviar com a governador, vers 1077, el seu esclau Anuixtigin que fou el fundador de la dinastia anuixtigínida que va arribar al seu cim amb Muhammad de Khwarizm

Dominació mongola[modifica | modifica el codi]

Sota els mongols Khwarizm fou incorporada als dominis de l'Horda d'Or excepte el sud (amb Kath) que fou part de l'ulus de Txagatai. Durant el seu domini (1231-1350) es va reconstruir (1231) Urdjendj a poca distància de l'antiga Gurgandj.[8] Fou visitada per Ibn Battuta vers el [1330] que procedia de Saray. Parla dels mercats magnífics i de la gran densitat de població. Kath havia quedat reduïda a un llogaret. Lloa les fundacions de caritat, les madrasses, els hospitals i altres edificis, molts dels quals havien estat construïts pel gran governador Kutlugh Timur, nomenat per Ozbeg Khan. Va visitar un hospici que depenia de la tomba del gran xeic sufita Nadjim al-Din al-Kubra, mort pels mongols durant la conquesta d'Urgendj.[9] així com les tombes de Al-Zamakhshari i de la begum Tura Beg Khanum, esposa de Kutlugh Beg.[nota 5] Fou possessió directa del khan i el 1340 Ibn Fadl Allah al-Umari constatava que els preus eren idèntics a Urgendj i a Saray (situada al Volga) i que a les dues ciutats s'utilitzaven les mateixes unitat de pes i mesura.

Dinastia sufida[modifica | modifica el codi]

Article principal: Dinastia Sufida

A l'entorn del 1360 va aparèixer localment una dinastia, els sufides, originades en la tribu turca dels qongrat. La darrera moneda de l'Horda d'Or és datada el 1361 i la primera de Husayn Sufi, el fundador de la dinastia està datada el 1364. Lla dinastia va aconseguir desplaçar els txagatais de Kath i de Khivà i va poder evitar els atacs de Tamerlà fins al 1379. Finalment Tamerlà va ocupar el territori el 1380 i el va conservar quatre o cinc anys. Tot i aquest parèntesi la dinastia sufida va reaparèixer amb el suport del khan de l'Horda d'Or Toktamish. Però el 1388 fou derrotat per Tamerlà que aquesta vegada va arrasar Urgendj, desastre del que la regió ja no es va recuperar.

Després del 1437 el poder suprem va alternar entre timúrides i Horda d'Or però el local romangué en mans dels sufides. El 1505 el país va caure en poder de Muhammad Shaybani, el fundador de l'emirat uzbek xibànida (a Transoxiana) que el 1510 va perdre davant Pèrsia. Fou llavors quan prengué el control local una dinastia uzbeka anomenada Arabshàhida o dels Arabshàhides derivada de Djoci, el fill gran de Genguis Khan.[10]

Per a la història posterior vegeu Khivà

Personatges destacats[modifica | modifica el codi]

Governants[modifica | modifica el codi]

Dinastia afrighida
[3]
  • Afrig (305-320)
  • Bagra (320-340)
  • Sakhkhasak
  • Askadjamuk I
  • Askadjavar I (415-445)
  • Sakhr I
  • Shaush
  • Khamgari
  • Buzgar
  • Artamukh vers 600
  • Sakhr II
  • Sabri
  • Askadjavar II (expulsat cap a Merv)
  • Askadjamuk II vers 710)
  • Khurrazad vers (710-712)
  • Askadjavar III
  • Savshan (Shawushfar(n)) vers 751
  • Turkasabatha
  • Askadjavar IV (Abdallah ben Trukasabatha) vers 800 (primer musulmà)
  • Mansur
  • Iraq vers 898)
  • Muhammad vers 921)
  • Abdallah ben Ashkam vers 944)
  • Abu Said Ahmad ben Muhammad (vers 959-977, probablement 944-després del 977)
  • Abu Abdallah Muhammad (mort el 995)
Dinastia mamúnida 
  • Mamun I Abul Abas 995-997)
  • Ali Abul-Hasan 997-1009)
  • Mamun II Abul Abbas 1009-1017
  • Mohammed Abul-Harith 1017)
  • Conquesta de Gazni 1017-vers 1033)
Altunashida 
  • Altuntash Hajid (1017-1032)
  • Harun 1032-1034)
  • Ismail Khandam 1034-1041)
Oghuz 
  • Abul-Fawaris 1041-1042)
  • Als seljúcides 1042-1077)
Anuixtigínides 
Dinastia sufida

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Al-Biruni dona el nom de Artamukh com el khwarizmshah al temps del Profeta i hi ha un nom similar a les monedes. El sobirà que va cridar els musulmans és anomenat com Askadjamuk, fill de Azkadjawar, segon d'aquest nom. A les monedes també hi ha un Askatsvar que seria el primer d'aquest nom. Un sobirà de nom Shawushfar(n) testimoniat per les monedes, fill d'un Azkadjawar, correspondria al xinès Chao-che-fien que va enviar una ambaixada a Xina el 751
  2. anomenats per Al-Tabari, II, 1237, com els dikkams i els marzbans
  3. esmentat per Narshakhi a la Història de Bukharà o Tarikh-i Bukhara
  4. El nom s'ha conservat per unes monedes: Chavannes Documents sur les Tou-kiue (Turcs) Occidentaux, Sant Petersburg, 1903
  5. Aquesta tomba encara es conserva a les ruïnes de l'antiga Urdjendj igual que la de Nadjim al-Din al-Kubra.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Khwarizm
  1. Ed. Sachau, Leipzig 1878, traduït per «Cronologia de les antigues nacions» a Londres el 1897
  2. «The khwarezmian calendar and the eras of ancient Chorasmia», a Acta antiqua academiae scientiarum hungaricae, 1968
  3. 3,0 3,1 Al-Biruní. The Chronology of Ancient Nations (en anglès). Oriental Translation Fund of Great Britain & Ireland, 1879. 
  4. H. A. R. Gibb, The Arab conquests in Central Asia, Londres, 1923; Tolstov, Auf den Spuren der altchoresmischen Kultur, Berlin 1953; i B. Spuller, Iran in fruk-islamischer Zeit, Wiesbaden 1952
  5. Ibn Fadlan, el 921, al curs d'una missió a la cort del rei dels búlgars del Volga, va sortir de Gurgandj amb una caravana de 3000 camells i 5000 persones
  6. Nazim, The life and times of Sultan Mahmud of Ghazna
  7. O. Pritsak, Der Untergang des Reiches des Oguzischen Yabgu, Istanbul 1953
  8. Ibn al-Athir que anomena a la nona capital Madinat Khwarazm
  9. Athar al-Islam al-tarikkiyya fi l-Ittihad al-Sufyiti
  10. Zambaur, Manuel de genéalogie et chronologie

Coord.: 42° 11′ 23″ N, 59° 19′ 34″ E / 42.189608333333°N,59.326172222222°E / 42.189608333333; 59.326172222222