Bukharà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bukharà
بُخارا Bukhârâ en persa,
Buxoro o Бұхара en uzbek,
Бухара en rus i
Boxara en tàtar
Localització
Bukharà situat respecte Uzbekistan
Bukharà
Localització de Bukharà a l'Uzbekistan
Madrassa de Mir-i Arab, a Bukharà
Madrassa de Mir-i Arab, a Bukharà
Estat
• Província
Uzbekistan Uzbekistan
Bukharà
Població (2005)
  • Densitat
247.661 hab.
Coordenades 39° 46′ 00″ N, 64° 25′ 59″ E / 39.766667,64.433Coord.: 39° 46′ 00″ N, 64° 25′ 59″ E / 39.766667,64.433

Bukharà és una de les ciutats principals de l'Uzbekistan. És la capital de la regió de Bukharà (Buxoro Wiloyati, 39.400 km² i 1.536.424 hab. el 2005) i està situada a l'extrem occidental del gran oasi de Zeravsan. La majoria de la població de la ciutat (263,400 habitants segons l'estimació del 2009) són tadjiks de llengua persa. Juntament amb Samarcanda són els centres principals de la cultura i la història persa tadjik; fou capital d'un khanat fins al 1920. Durant l'època soviètica aquests dos centres foren annexats a la República Socialista Soviètica de l'Uzbekistan, a desgrat dels tadjiks de l'Àsia Central. Des d'aleshores les autoritats uzbekes han dut a terme un ambiciós i sever programa d'assimilació i confinament cultural dels tadjiks de l'Uzbekistan.

A Bukharà també hi viuen un important nombre de jueus, els avantpassats dels quals es van instal·lar a la ciutat durant l'època romana. Precisament el terme 'jueu de Bukharà' és usat sovint per descriure tots els jueus provinents de l'Àsia Central.

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

El centre històric de Bukharà ha estat classificat per la UNESCO com a Patrimoni Mundial de la Humanitat. Conté un gran nombre de mesquites i madrasses. A la plaça central hi ha una estàtua del savi i filòsof del poble Nasreddín, muntat del revés dalt del seu ase i agafant-li la cua, tal com és representat tradicionalment.

Història[modifica | modifica el codi]

Article principal: Història de Bukharà

Bukharà ha estat, històricament, un dels centres principals de la civilització iraniana. La seva arquitectura i les restes arqueològiques formen un dels pilars de la història i l'art dels perses. La regió de Bukharà, durant un llarg període de temps, va formar part de l'Imperi Persa. L'origen dels seus habitants es remunta a l'època de la immigració ària a la regió. Els perses sogdians van habitar l'àrea i alguns segles més tard el persa va esdevenir la llengua dominant entre ells.

Mausoleu samànida

Bukharà va ser conquerida pels musulmans cap al 710 i, al cap de poc temps, va veure diverses dinasties com els samànides, els karakhànides, els burkhànides, els seljúcides, els kara-kitais, els khwarizmshahs i els mongols. Durant aquesta darrera dinastia governant va formar part del Khanat de Txagatai i, dins d'aquest, de l'emirat de Transoxiana, que va arribar a ser encara més poderós amb Tamerlà. A la mort de Tamerlà (1405) els seus dominis es van descompondre en molts petirts estats, i cap al 1500 a Samarcanda i poc després a Bukharà es va imposar Muhàmmad Xaibani, de la dinastia mongola o turcomongola dels xibànides (genguiskhànides jòcides descendents de Xiban, fill de Joci, fill al seu torn de Genguis Khan), coneguz com uzbeks, que van formar el khanat Uzbek; la dinastia va donar pas el 1599 a uns branca per línia femenina coneguts com els djànides o astrakhànides; al segle XVIII els khans foren substituït primer en el govern (1740) i després al front de l'estat, pels seus ataliks (ministres/tutors), que van formar la dinastia Mangit, portant el títol d'emirs; la dinastia fou abolida pels soviètics.

Des del 1886, Bukharà va haver d'acceptar el protectorat de Rússia. El 1916 la regió veïna de les Estepes es va revoltar contra el reclutament forçós al Turquestan (el govern del Turquestan comprenia els moderns Kirguizistan, Tadjikistan i Uzbekistan, amb una zona de domini directe rus i els dos khanats (encara no annexionats) de Bukharà i Khivà); les tropes russes tsaristes la van aplanar amb sang, cosa que va deixar molt d'odi a les poblacions locals, fins i tot en territoris com Bukharà que no van participar en la revolta. El juny de 1916, al Congrés de les Nacionalitats de Lausana, un representant de Bukharà va reclamar la independència.

Entrada a la fortalesa d'Arq

L'abril de 1917 Bukharà es va proclamar independent i, després de la revolució bolxevic, el govern de Moscou va renunciar al protectorat el 18 de març de 1918. El febrer de 1920, forces bolxevics van arribar al khanat i, amb aquest suport, un partit local (el Partit de la Jove Bukhària) va poder prendre el poder. El khan (o emir) va fugir a l'Afganistan i a Bukharà es va formar un govern provisional liderat per Othman Khodja, líder reformista. A l'agost es va establir un nou govern que va proclamar la república (2 de setembre de 1920) i Othman Khodja en fou elegit president el mateix dia, amb un govern de coalició de liberals i bolxevics. A l'octubre de 1920 es va promulgar la constitució, que establí la República Popular de Bukharà. El khan, des de l'Afganistan, va fer una crida a la resistència i una part del país va continuar sent-li fidel, sobretot el governador de Hissar, Ibrahim Beg. Les tribus rebels formaran més tard el nucli inicial dels basmatxis. Els reformistes es van veure impotents per realitzar el seu programa, ja que depenien d'una administració conservadora que desitjava mantenir les tradicions socials i religioses, i això els va acostar cada vegada més als bolxevics.

Saïd Alim Khan, darrer emir de Bukharà, fotografia en color de Prokudin-Gorski (1911)

El 23 de setembre de 1921 es va promulgar una nova constitució. El 1922, el Partit Comunista de Bukharà es va afiliar al Partit Comunista de la Unió Soviètica. Es va tornar a promulgar una nova constitució el 18 d'agost de 1922. El juny de 1923, Stalin va acusar el govern local de reaccionari i es va procedir a una purga; els membres nacionalistes del govern foren arrestats. L'11 d'octubre de 1923, el Kurultay (l'Assemblea General) va adoptar l'acord d'establir una bandera del tot vermella amb les inicials de la república daurades. Els caràcters ciríl·lics van substituir els caràcters aràbics que s'utilitzaren fins al 1923.

El setembre del 1924, el quart Kurultay adoptà l'acord unànime de transformar la República Popular Socialista en una República Soviètica Socialista, i demanar l'ingrés a la Unió Soviètica. La República es va convertir així en una de les repúbliques de la Unió, però al cap de pocs mesos les repúbliques de l'Àsia central van ser dissoltes i redistribuïdes sota criteris ètnics i Bukharà va desaparèixer per passar a formar part de la República Socialista Soviètica de l'Uzbekistan.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bukharà

http://www.buenastareas.com/ensayos/Idriss-La-Noia-Del-Fil-De/46920090.html

Hola 2nA de Cervera