Nixapur

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mausoleu d'Attar

Nixapur (en persaنیشابور Neyshābūr) és una ciutat de la província de Razavi Khorasan al nord-est de l'Iran, situada en una plana fèrtil als peus de la serralada Binalud, a 1250 m d'altitud, a prop de Meixad que és la capital regional. Històricament fou una de les quatre principals ciutats del Khorasan (junt amb Merv, Herat i Balkh). El seu nom deriva de Newxapur (Bell Xapur) que en àrab és Nayxabur o Nixabur, en armeni Niu-Xapuh i en neopersa Neixapur.

L'economia de la ciutat està predominantment basada en l'agricultura, especialment dels cereals i el cotó, però també hi ha indústries. El 2005 la població estimada era de 270.940 habitants.[1]

Tomba de Kamal-ol-Molk, a Nixapur.

A Nixapur hi ha hagut molts poetes i persones de cultura. Per exemple el poeta Omar Khayyam nascut el 1048. També el místic Farid-ad-Din Àttar i el pintor contemporani Kamal-ol-molk van viure i estan enterrats a Nixapur.

A prop de la ciutat hi ha mines de turquesa que van ser explotades durant mil·lennis.

Història[modifica | modifica el codi]

Nixapur ocupà un lloc estratègic a la ruta de la seda entre la Xina, Anatòlia i la Mediterrània. El seu fundador va ser el rei sassànida Xapur I, al segle III aC, després de matar en lluita al turc Pahliçak; algunes fonts (com at-Tabarí), no obstant, suposen que el fundador fou Xapur II. Sota els sassànides la regió estava formada pels districte d'at-Tabasayn, Kuhistan, Nasa, Baward, Abarxahr, Jam, Bakhraz, Tus, Zuzan i Isparan; Nixapur era la capital de la província d'Abarxahr que estava dividida en 13 rustaks i 4 tassujs. A la muntanya de Rewand, al nord de la ciutat, hi havia un dels principals temples de foc, el de Burzin Mihr.

Els àrabs van conquerir la ciutat el 651/652 per orde del governador de Bàssora Abd-Al·lah ibn Àmir; el governador local, anomenat el kanarang, es va rendir; era una ciutat de poca importància i sense guarnició. Durant la guerra civil d'Alí ibn Abi-Tàlib i Muàwiya una revolta del Khurasan i el Tukharistan va dominar part dels territoris, incloent Nixapur. Firuz III, fill de Yezdegerd III i de la filla del kanarang de Nixapur, hi hauria residit algun temps. Alí va enviar contra la ciutat a Khulayd ibn Kas (657/658). El 661/662 Muàwiya I va nomenar governador de Bàssora per segona vegada a Abd-Al·lah ibn Àmir i li va encarregar la conquesta de Khurasan i Sistan.

El 662/663 el governador va establir a Nixapur a Qays ibn al-Haytham as-Sulamí (662-664) com a governador del Khurasan. Ziyad ibn Abi-Sufyan va nomenar governador d'Abarxahr (com s'anomenava sovint a Nixapur) a Khulayd ibn Abd-Al·lah al-Hanafí. Abd-Al·lah ibn Hàdhim, que per segona vegada exercia com a governador del Khurasan (683-692) es va revoltar contra els omeies i va morir a la lluita prop de Merv el 692.

Al segle IX hi va haver un important comerç amb les seves ceràmiques. Abd-Al·lah ibn Tàhir (828-845), primer governador tahírida del Khorasan, hi va establir la capital; el clima era més sa que el de Merv a la que no va tardar a suplantar com a principal ciutat.

El 873, quan el saffàrida Yakub ibn al-Layth es va apoderar del Khorasan,[2] Nixapur va perdre la condició de capital i durant trenta anys va canviar de mans diverses vegades fins que Amr ibn al-Layth fou derrotat i capturat pels samànides (900) que li van restablir la importància i la capitalitat.

De Nixapur foren diversos personatges destacats en aquest temps, com Hasanak, ministre de Mahmud de Gazni, de la família Mikali, i diversos juristes i teòlegs musulmans. En aquest temps Nixapur és descrita com una ciutat important amb 42 barris. Tenia ciutadella i un barri als afores on hi havia la mesquita construïda per Amr al costat de la qual el mercat públic anomenat al-Muasqar, la presó i el palau del governador. Cap a l'any 1000 Nixapur comptava entre les deu ciutats més grans del món.[3] El 1011 fou teatre d'una gran fam. En la primera part del segle XI fou centre del moviment dels karramites dirigits per l'anacoreta Abu-Bakr Muhàmmad ibn Ishak.

El primer governant de la dinastia turca seljúcida, Toghril Beg I, en va fer la seva residència el 1037 però posteriorment la ciutat entrà en declivi encara que Alp Arslan hi va residir algunes temporades. El maig de 1142 Atsiz ibn Muhammad ibn Anushtigin de Khwarizm la va arrabassar al seljúcida Àhmad Sanjar; el 1153 fou devastada pels oghuz i els habitants es van concentrar al raval de Xadyakh. Tughan-Xah Abu-Bakr va dominar la ciutat de 1174 a 1185 i en aquest darrer any li va succeir el seu fill Sanjar-Xah; el maig o juny de 1187 la va perdre davant el khwarizmxah Tekix, que va cedir el govern al seu fill Màlik-Xah fins al 1193 quan fou enviat com a governador a Merv i el va substituir el seu germà Kutb-ad-Dun Muhàmmad (després Alà-ad-Din Muhàmmad). Màlik-Xah va morir a la regió de Nixapur el 1197. El seu germà Alà-ad-Din va arrabassar Nixapur i Merw a Ghiyath-ad-Din i al seu germà Xihab-ad-Din.

El 1207/1208 fou teatre d'una revolta i en aquest temps es van produir alguns terratrèmols (1145, 1208, 1280). Quan el gendre de la filla de Genghis Khan va ser assassinat a Nixapur (1221) aquest ordenà la mort de tots els seus habitants. La vila es va refer i encara que no va igualar la seva antiga importància va tornar a ser una ciutat destacada fins al segle XIV i fou anomenada la Petita Damasc. Després va perdre importància i no va recuperar un cert moviment fins al segle XIX. A finals del segle XIX s'explotaven encara les mines de turqueses de Bar-i Madin a 50 km al nord-oest.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. http://www.mongabay.com/igapo/2005_world_city_populations/Iran.html
  2. Kröger, Jens. Nishapur: Glass of the Early Islamic Period (en anglès). Metropolitan Museum of Art, 1995, p.9. ISBN 0870997297. 
  3. http://geography.about.com/library/weekly/aa011201c.htm

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Galeria fotogràfica[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nixapur

Coord.: 36° 12′ N, 58° 48′ E / 36.200°N,58.800°E / 36.200; 58.800