Sapor II

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Sapor II o Xapur II (de vegades anomenat 'el gran') va ser governant del Imperi Sassànida a partir del 309 fins al 379. Durant el seu llarg regnat, l'Imperi Sassanida va viure la seva primera edat d'or des del regnat de Sapor I (241-272). Encara no havia nascut quan el pare va morir. El govern va quedar en mans de la mare i els magnats fins a la seva majoria.

En els primers anys del seu regnat els àrabs van creuar el golf Pèrsic des de Al-Hasa o Bahrein cap a Fars i van assolar la província; Sapor va dirigir una expedició i va derrotar a les tribus àrabs, el Taglib, Bakr ben Wael I Abd a-Qays i va arribar fins a la Yamana, al Nedj central. Les tribus àrabs foren assentades a Kirman i Ahwaz.

El 337 va trencar la pau signada entre Narsès I i Dioclecià el 297, i que havia durat 40 anys, i va començar una guerra que va durar 26 anys (337-363) en dues fases, la primera del 337 al 350. En aquesta fase els perses van recuperar Armènia i van iniciar una campanya militar contra els romans que no va tenir èxit, sent rebutjats davant Sindjar (344); també va intentar conquerir Nisibis (que va assetjar tres vegades en debades) i Amida. Les forces de Sapor eren insuficients per conservar tot el territori conquerit a l'oest i hagué de signar un tractat de pau amb Constantí II el 350[1] i marxà a l'est cap a Transoxiana per acabar amb les incursions dels nòmades orientals d'Àsia Central, que derrotà, annexant l'àrea com una nova província, i seguint l'expansió cultural, l'art sassànida penetrà al Turquestan, arribant fins a la Xina. Entre nòmades es trobaven els huns quionites. La guerra contra els nòmades va durar del 353 al 358 i va acabar en un tractat de pau; el rei dels quionites Grumbates va acompanyar després a Sapor en la guerra contra Roma.

La segona fase de la guerra es va iniciar el 358 i aquesta vegada va ser més favorables als perses. El 359 va conquerir Amida després d'un setge de 73 dies i a l'any següent va ocupar Sindjar i altres fortaleses. El 363 l'emperador Julià l'Apòstata va avançar cap a Ctesifont, però va morir en la retirada. El seu successor Jovià va fer un tractat de pau vergonyant pel que va cedir a Pèrsia tots els districtes més enllà del Tigris (adquirits el 298) així com les importants fortaleses de Nisibis i Sindjar, a més de deixar el camp lliure als perses a Armènia.

Sapor va envair llavors Armènia on va agafar presoner al rei Arshak II d'Armènia , que havia estat fidels als romans i es va suïcidar. Va intentar introduir la religió zoroàstrica a Armènia però es va trobar amb la resistència de la noblesa, que va demanar suport secretament als romans, que van enviar al país al rei Pap, fill d'Arshak II, però quan els romans van veure el perill de guerra van abandonar a Pap que fou assassinat a Tars on s'havia refugiat (374).

Sapor va sotmetre als kushana i va dominar el territori del modern Afganistan. Va sufocar una rebel·lió a Susa i va destruir la ciutat I després la va reconstruir i la va repoblar amb captius romans.

Va morir el 379. El va succeir el seu fill Ardaixir II.

A Sapor correspon la finalització de la col·lecció de l'Avesta; va perseguir als cristians que havien assolit el poder a l'imperi Romà. Va fundar Nishapur al Khurasan, i altres ciutats.


Precedit per:
Adarnases
Xahanxa (rei de reis) de l'Imperi Sassànida
309379
Succeït per:
Ardaixir II


Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sapor II
  1. Ward, Steven R. Immortal: A Military History of Iran and Its Armed Forces (en anglès). Georgetown University Press, 2009, p. 33. ISBN 1589015878.