Omar Khayyam
De Viquipèdia
Omar Khayyam (Nishapur, Ariana, 18 de maig de 1048 - 4 de desembre de 1131) (en persa: غیاث الدین ابو الفتح عمر بن ابراهیم خیام نیشابوری, Ghiyās od-Dīn Abul-Fatah Omār ibn Ibrāhīm Khayyām Nishābūrī) fou un poeta, matemàtic, filòsof i astrònom persa. També se l'anomena Omar al-Khayyami[1].
És conegut per la seva poesia, i especialment fora d'Iran, pels quartets (rubaia) de l'anomenat Rubaiat d'Omar Khayyam[2], popularitzats des del 1859 per la traducció recreada del poeta anglès Edward FitzGerald. Les seves contribucions matemàtiques inclouen el Tractat sobre la demostració de problemes d'àlgebra (1070), on dóna un mètode geomètric per resoldre equacions cúbiques intersecant una hipèrbola amb un cercle[3].
També va contribuir a reformar el calendari, i podria haver proposat una teoria heliocèntrica, molt anterior a la de Copèrnic. El seu llegat és patent en la quantitat de cites d'autors posteriors i en els personatges i llocs anomenats en el seu honor, incloent un cràter de la Lluna i un planeta nan.
Taula de continguts |
[edita] Contribucions a les matemàtiques
A la seva obra sobre el àlgebra, indica com resoldre equacions cúbiques i apunta solucions per a ordre superiors a través de segments i no nombres, és a dir, usant la geometria.
Va ser el primer en anomenar X a la incògnita d'una equació, establint la formulació clàssica d'aquestes. Ell va escriure "shiy" per referir-se a l'element desconegut que calia esbrinar, nom que va ser trascrit com a "xay" en castellà i d'allà és va prendre la inicial que indica incògnita[4].
Va reformar el calendari persa i gràcies al seu coneixement matemàtic i a les observacions atronòmiques que va dirigir, va afinar fins al punt de tenir un error d'un dia cada 3770 anys, molt per sobre del calendari gregorià. Aquest calendari continua vigent en l'actualitat.
[edita] Contribucions a les humanitats
La seva contribució més famosa és en el camp de la poesia, marcada per l'hedonisme i el coneixement dels clàssics, que instava a llegir per conrear el coneixement[5], enfront determinats corrents religiosos que rebutjaven els textos grecollatins per pagans. La seva poesia ha estat llegida en clau mística sufí, on el vi que apareix constantment seria una al·legoria de la presència divina. Aquest vi també s'ha interpretat com a sinònim de gaudi, en un paper similar al del déu Dionís grec. Com que els musulmans tenen prohibit l'alcohol, alguns han volgut veure en aquests versos una prova de l'ateisme de l'autor.
Khayyam era, tanmateix un home creient, ja que sostenia que Déu era el fonament de l'ordre del cosmos, qui havia establert les lleis que havien de ser desxifrades per l'home. Aquest Déu, però no castigava les persones que buscaven el plaer, com sostenien els textos sagrats sinó que era una instància abstracta i creadora. Dins la creació distingia dos tipus d'éssers, els naturals, que tenen una existència independent a la natura, i els matemàtics, entesos com a propietats associades als primers, en la línia de la substància segona d'Aristòtil.
[edita] Referències
- ↑ A Omar Khayyam, Encyclopædia Britannica, 2007 (anglès), es dóna el seu nom com a Ghiyath al-Din Abu al-Fath 'Umar ibn Ibrahim al-Nisaburi al-Khayyami (els últims dos mots difereixen de la versió d'aquest article), i enumera matemàtic abans que poeta, en parlar de la seva biografia.
- ↑ Omar Jayyam: Rubaiat, Res Publica Edicions Eivissa 2001, traducció de Ramon Vives, ISBN 978-84-89810-37-2
- ↑ «Omar Khayyam». The MacTutor History of Mathematics archive.(anglès)
- ↑ Amin Maaluf, Samarcande, 1988,
- ↑ Robertson (1914). "Freethought under Islam". A Short History of Freethough, Ancient and Modern Volume I (Elibron Classics). Watts & Co., London.
[edita] Enllaços externs
- Poesia
- Xtec
- Solució geomètrica de la cúbica que proposa Omar Khayyam
- Obres d'Omar Khayyam al projecte Gutenberg (anglès)
