10 de febrer
De Viquipèdia
| << | Febrer 2013 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1 | 2 | 3 | ||||
| 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
| 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
| 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
| 25 | 26 | 27 | 28 | |||
| Tots els dies | ||||||
El 10 de febrer és el quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 324 dies per finalitzar l'any i 325 en els anys de traspàs.
Taula de continguts |
Esdeveniments [modifica]
- Països Catalans
- 1808 - La Jonquera (l'Alt Empordà): amb el pretext d'atacar Portugal, d'acord amb el Tractat de Fontainebleau, sota les ordres del general Duhesme, entren a Catalunya les primeres tropes franceses (Guerra del Francès).
- 1920 - Figueres (l'Alt Empordà): Josep Pallach i Carolà, mestre, pedagog i polític català.
- 1939 - Catalunya: l'exèrcit franquista arriba a la frontera francesa: la Catalunya del sud ja està del tot ocupada.
- Món
- 1763 - París (França): s'hi signa la pau que posa fi a la Guerra dels Set Anys.
- 1805 - Espanya: s'hi prohibeixen per decret les corregudes de toros.
- 1873 - Espanya: Amadeu de Saboia abdica de la Corona, l'endemà es proclamarà la Primera República Espanyola.
- 1910 - Espanya: José Canalejas ocupa per primera vegada la presidència del Consell de Ministres.
- 1930 - Espanya: Miguel Primo de Rivera abandona el país.
- 1942 - els Estats Units: RCA Records atorga a Glenn Miller el primer disc d'or de la història per "Chattanooga Choo Choo".
- 1958 - Sidi Ifni (el Marroc): l'exèrcit espanyol hi inicia una ofensiva per expulsar-ne els rebels.
- 1965 - Vietnam: L'Exèrcit dels Estats Units comença a bombardejar amb napalm les selves de Vietnam.
- 2005 - l'Aràbia Saudita: s'hi comencen a celebrar unes eleccions municipals sense que hi puguin participar les dones i sense cap garantia democràtica.
Naixements [modifica]
- 1868, Verviers: Jean Haust lingüista belga i militant del moviment való. Era l'autor d'un diccionari de la llengua valona (mort el 1946).
- 1898, Adelaida, Austràlia: Judith Anderson, actriu de teatre i cinema australiana.
- 1987, Pequín: Yuja Wang, pianista xinesa.
Necrològiques [modifica]
- Països Catalans
- 2005 - Manhattan (Nova York): Jordi Casals i Ariet, biòleg català, descobridor del virus Lassa (n. 1911).[1]
- Món
- 1242 - Martirano (Calàbria): Enric VII d'Alemanya
- 1918 - Ernesto Teodoro Moneta, pacifista italià Premi Nobel de la Pau el 1907 (n. 1833).
Festes i commemoracions [modifica]
Santoral[2] [modifica]
Església Catòlica[3] [modifica]
- Sants al Martirologi romà (2011): Escolàstica de Núrsia, verge (547); Guillem de Malavalle, inspirador dels Eremites de Sant Guillem (1157); Caralamp, Porfiri i Bapte de Magnèsia, màrtirs (202); Zòtic, Jacint, Ireneu i Amanci de Roma, màrtirs (s. IV); Protadi de Besançon, bisbe; Silvà de Terracina bisbe (s. V); Trojà de Saintes, bisbe (ca. 500); Austreberta de Pavilly, abadessa (704).
- Beats: Hug de Fosses, abat (1164); Chiara Agolanti de Rimini, clarissa (1329); Pierre Fremond i màrtirs d'Avrilly (1794); José Sánchez del Río, màrtir (1928); Eusebia Palomino Yenes, religiosa (1933); Alojzije Viktor Stepinac, bisbe i màrtir (1960).
- Sants: Sotera de Roma, màrtir (304) i Sotera de Palamós, santa llegendària; Andreu i Aponi de Betlem, màrtirs (s. I); Zenó d'Antioquia, màrtir (418); Desideri de Clarmont, bisbe (s. VI); Baldegunda de Poitiers, abadessa (ca. 580); Trumwin de Withby, bisbe (ca. 700); Erlulf de Verden, màrtir (830); Salvi d'Albelda abat (962); Brun de Minden, bisbe (1055); Merwinna de Romsey, abadessa.
- Beats: Pagà de Sicília, eremita (1423); Eusebi de Murano, eremita (1501); Alessandro Baldrati de Lugo, monjo i màrtir a Quios (1645).
Església Copta [modifica]
- 3 Meixir: Efraïm de Síria, diaca (373); Jaume l'Asceta, eremita (s. VI).
Església Apostòlica Armènia [modifica]
- 21 Arac': Valerià, Càndid, Àquila i Eugeni de Trebisonda, màrtirs (ca. 304); Efraïm de Síria, diaca (373).
Església Ortodoxa (segons el calendari julià) [modifica]
- Se celebren els corresponents al 23 de febrer del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià) [modifica]
Corresponen als sants del 28 de gener del calendari julià.
- Sants: Festivitat de tots els sants eremites; Efraïm de Síria, diaca (s. IV); Pal·ladi d'Antioquia, eremita (s. IV); Marciana, emperadriu; Esteve de Quirsa, monjo (s. VI); Isaac el Sirià, bisbe de Nínive (s. VII); Efraïm i Jordi de Novotorzhk, monjo (1053); Efraïm de Petxersk, bisbe de Pere'aslavl (ca. 1098); Teodosi de Totemsk, monjo (1568); Benjamí de Romanov, màrtir, i Fiodor el Confessor, prevere (1933); Hilari, pare de Joan de Réome; Ignatz de Belev, bisbe i Vladímir, Bartomeu i Olga, màrtirs (1938); Pavel, prevere màrtir (1940); Leontij el Confessor, monjo (1972).
Església Ortodoxa de Grècia [modifica]
- Carissa, màrtir; Jaume l'Asceta, eremita.
Esglésies luteranes [modifica]
- Friedrich Christoph Oetinger, prevere (1780) (Església Evangèlica d'Alemanya).
- Silas, deixable de Pau de Tars (Lutheran Church, Missouri Synod).
Església d'Anglaterra [modifica]
- Santa Escolàstica de Núrsia, germana de Sant Benet, abadessa de Plombariola (ca. 543)
Referències [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 10 de febrer  |
- ↑ Harrington, Thomas S.. «Genis de la Medicina». Sàpiens [Barcelona], núm. 105, juliol 2011, p. 26-27. ISSN: 1695-2014.
- ↑ http://www.heiligenlexikon.de/KalenderFebruar/10.htm. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
- ↑ Santi, beati e testimoni.
