Mecenatge

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El mecenatge és el patrocini financer d'artistes o científics, a fi de permetre'ls de desenvolupar la seva obra sense exigir en contrapartida crèdits monetaris immediats.

Una altra accepció podria ser que es tracta d'un suport, bé sigui monetari o en espècie, que una organització deixa per al desenvolupament social, cultural i científic de la societat, així com per a la preservació mediambiental de l'entorn en el qual s'ubica.

Les accions de mecenatge ajuden a millorar la reputació de les organitzacions que les realitzen, arribant a convertir-se en una acció de relacions públiques.

Història[modifica | modifica el codi]

Rep el seu nom del noble romà Gai Cilni Mecenes, conseller de Cèsar August, que va atorgar generosament protecció a artistes contemporanis seus.

Històricament ha representat una forma important de sosteniment de la producció artística, en permetre el desenvolupament d'obres no orientades a la seva circulació mercantil. Durant el Renaixement va ser una pràctica estesa, i famílies com els florentins Medici van proporcionar suport a molts dels artistes més importants del seu temps. En l'actualitat, els mecenatges són realitzats per organitzacions, tant públiques i privades, per a la realització de diversos projectes.

« Hem passat dels mecenatges dels grans reis egipcis, als emperadors romans, a l'Església, a l'aristocràcia, a la burgesia, passant per l'Estat protector hereu de la Revolució Francesa i la il·lustració. Però com diu el mateix emperador Marc Aureli, les coses desapareixen amb tanta rapidesa que no tenim temps ni de capir-ho. »
Ricard Planas i Camps[1]

Mecenatge a Catalunya[modifica | modifica el codi]

Personatges com Francesc Cambó o Carles Ferrer Salat són tot un referent pel que fa al mecenatge nacional, que ha anat evolucionant molt al llarg dels anys.

Actualment, a Catalunya hi han diversos models relacionats amb el món del mecenatge. Produccions com el festival Temporada Alta de Girona compten amb el seu propi grup de mecenatge format per empresaris locals, arribant al 20% del pressupost anual. Institucions com el Palau de la Música també confien un percentatge similar del seu pressupost al mecenatge.

El MACBA, al seu torn, segueix un sistema anglosaxó amb el qual la col·lecció depèn d'una fundació, la Fundació MACBA, de caràcter privat. Les institucions públiques paguen l'edifici i els serveis, però no la col·lecció. [2]

Patrimoni privat a l'abast del públic[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mecenatge Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Planas i Camps, Ricard. «Art: Refugi, il·lustració i futilitat». Bonart, n.163, Febrer 2014, p.7 [Consulta: 12 febrer 2014].
  2. Ribas Tur, Antoni. «Els reptes de futur del mecenatge». Diari Ara [Barcelona], 2011, pp.36-37. ISSN: 2014-010X.