Yadghar Barles

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaYadghar Barles

Yadghar Barles (o Yadighar Barles) fou un amir mongol de la tribu Barles, descendent de Lala, fill de Karaxar Noyan. Va servir a Tamerlà.

El 1372 Yadghar Barles, Daud Dughlat i Oljeitu Apardi foren els encarregats de portar la princesa Khan Zade de Khwarizm a Samarcanda on fou rebuda per les principals dones de la família timúrida entrant amb tot honor i pompa. La princesa s'havia de casar amb Jahangir ibn Timur [1]

El 1388 manava les tropes de Balkh quan van esclatar les rebel·lions de Muhammad Mireke i dels Boroldai.[2]

El 1389 en la campanya de Mogolistan, Tamerlà va deixar com a governadors de Turkestan (entre Mogolistan i Quiptxaq) a Yadghar Barles, Sulayman Xah, Shams al-Din Abas i Ghiyath al-Din Terkhan.[3] A la tornada de combatre i posar en fuita als mogols o jats, Tamerlà va ordenar a Yadghar Barles, Sulayman Xah, Shams al-Din Abas i Ghiyath al-Din Terkhan, d'anar a Mogolistan a seguir combatent als jats. Així ho van fer. Tay Bugha Shaikh es va quedar a la frontera per fer cultivar les terres que es podien aprofitar. La resta va seguir i van passar per Ur Daban (Turó d'Ur), van travessar el riu Abyle, arribant a Sutgheul i a Txitxeklik. Es van fer saquejos que van enriquir la tropa i després van passar a Balaykan. Van anar trobant grups dispersos d'enemics que eren massacrats o fets presoners; buscaven sobretot a les tribus Bulgagi i Saludgi. Finalment a Molzudu van trobar a Khidr Khoja, el kan de Mogolistan, amb un fort contingent; durant 48 hores es va lliurar combat sense avantatge per cap de les dues parts i finalment es va acordar un tractat de pau entre els dos caps principals de condicions desconegudes, després del qual els timúrides van marxar cap a Yulduz. Timur va decidir marxar ràpid cap a Yulduz i hi va arribar trobant allí a Yadghar Barles, Sulayman Xah, Shams al-Din Abas i Ghiyath al-Din Terkhan que portaven el tractat de pau; en recompensa per haver mantingut el lloc a la batalla van poder baixar el tapis reial del tron.[4]

El 1391, en la primera gran campanya contra Toktamish, va morir el seu fill Her-i Mulk (Herimulk).[5]

A la batalla d'Ankara el 28 de juliol de 1402, l'ala esquerra timúrida anava manada pels prínceps Xah Rukh i Khalil Sultan, amb l'amir Sulayman Xah de lloctinent i els amirs Yadghar Barles, Sultan Husayn Mirali, Ali Sultan Tawaji i Amir Musa.[6]

El 1393 va establir les lleis de Genguis Khan a l'Iraq Arabí i va imposat la obediència als caps de tribu i prínceps, matant molts àrabs sobretot als que atacaven caravanes de pelegrins, i saquejant els seus territoris, El desembre de 1393, juntament amb l'amir Jahan Xah, va arribar a Harbi, a l'Iraq, on Tamerlà havia establert el seu campament [7]

Es la darrera vegada que se l'esmenta.

Referències[modifica]

  1. An autobiographic relat of the life of emperor Timur, per Charles Stewart
  2. Yazdi Sharaf al-Din Ali, Zafarnama, Trad. al francès de Petis de la Croix sota el títol “Histoire de Timur Bec”, III, 2
  3. Ibid, III, 5
  4. Ibid, III, 6
  5. Tamerlane, Sword of Islam, Conqueror of the World, per Justin Marozzi
  6. Campaigne de Timur en Anatolie (1402), per Marie-Mathilde Alexandrescu Derca, Bucarest, 1942
  7. Yazdi Sharaf al-Din Ali, Zafarnama, Trad. al francès de Petis de la Croix sota el títol “Histoire de Timur Bec”, III, 34