Xah Rukh (timúrida)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Reconstrucció facial

Xah Rukh, Xahrukh o Xah-Rukh (20 d'agost de 137713 de març de 1447) fou un sobirà timúrida, quart fill de Tamerlà al que va succeir a la seva mort el 18 de febrer de 1405. Va estar casat amb dues dones: Gawharshat, filla de Ghiyath al-Din Tarkhan, i Malikat Agha, de família genguiskhànida i vídua (1391) del seu germà gran Umar Shaykh.

Als 15 anys (1392) el seu pare el va enviar a governar una fortalesa anomenada Xahrukh al nord del Iaxartes i el 1397 el va nomenar governador del Khurasan, Sistan i Mazanderan i va establir residència a Herat que serà la que tindrà habitualment en endavant. A la mort del seu pare era el que estava en millor posició i tot i que va reconèixer al successor designat, el nét Pir Muhàmmad, fill del difunt Jahangir (mort el 1376), que governava a l'Afganistan oriental, aquest fou assassinat el 1407; un cosí germà, Khalil Sultan, fill de Mihran Shah, que governava Samarcanda (Transoxiana), va ser deposat pels amirs el mateix 1407. Els sis fills de Umar Shaykh (Pir Muhammad, Rustem, Iskandar, Mirza Husayn, Baykara i Amirak Ahmad) governaven la Pèrsia occidental i van reconèixer a Shah Rukh (1405) i també els governadors de Gurgan i Mazanderan (1406).

El 1408 va fer campanya contra el governador rebel del Sistan i la primavera del 1409 entrava a Samarcanda on va establir al seu fill Ulugh Beg com a governador, mentre conservava a Herat com a capital imperial. Xah-Rukh era ara sultà suprem, i va conservar la titulatura dels khans ilkhànides però a diferència de Tamerlà, que havia mantingut khans nominals genguiskhànides, Shah Rukh els va suprimir. El 1410 i 1411 van arribar ambaixadors dels uzbeks de l'estepa de Qiptxaq, de Shirvan, de Hazarjarib, de Sari, de Firuzkuh, de Kandahar i de Garmsir amb la seva submissió nominal. A la primavera del 1413 hauria incorporat Khwarizm, on els drets de l'Horda d'Or són objecte de discussió. El mateix 1413 Iskandar fill d'Umar Shaykh, es va revoltar al Fars i Jibal i va agafar el títol de sultà però fou derrotat per Shah Rukh a Isfahan (21 de juliol de 1414); els seus germans, que li donaven suport (Pir Muhammad havia mort el 1410) van continuar la lluita però el 1415 Shah Rukh va fer una ofensiva i va posar com a governador del Fars al seu segon fill Ibrahim Sultan. El 1416 va deposar i matar al governador rebel d'Andidjan, Amirak Ahmad ibn Umar Shaykh. El 1416 i 1417 va fer campanyes a la zona de Kandahar on s'havia revoltat a Garmsir el príncep Baykara, fill d'Umar Shaykh que fou sotmes;[1] vers el 1418 els fills vius d'Umar Shaykh ja havien perdut la part principal de les províncies que dominaven. Al Kirman va fer una altra campanya (vers 1417): Sultan Uways ibn Amir Idiku Barlas, que havia succeït en el govern al seu pare i al seu germà, s'havia erigit en governant independent; Xah-Rukh hi va anar amb 15.000 homes de infanteria i cavalleria de totes les regions menys Transoxiana i dirigits per oficials perses, a més dels contingents regulars que aportava cada província.

El qara qoyunlu Kara Yusuf havia conquerit Azerbaidjan el 1408 i havia matat a Mihran Xah (germà de Xah Rukh) incorporant Sultaniyya, Qazvín i Hamadan als seus dominis; després havien retornat a Xah-Rukh (1414) però els va ocupar altre cop (amb Tarom i Saveh) el 1419. El 21 d'agost de 1420 Xah Rukh va iniciar la guerra contra ell, segurament aliat als aq qoyunlu. Kara Yusuf va morir abans de l'arribada del sobirà timúrida el 13 de novembre de 1420 el que deixava en posició favorable a Xah Rukh. Cap dels fills del difunt estava a punt per agafar el comandament (Xah Muhammad o Mehmed a Bagdad, Iskandar ibn Kara Yusuf a Kirkuk, Ispand a Abd al-Jawz (o Adil Jawaz), Djahanxah ibn Kara Yusuf a Sultaniyya, i Abu Said en algun lloc de l'Azerbaidjan). Les forces kara koyunlu es van dispersar; un nebot es va emportar el tresor i el cos de l'emir fou abandonat fins que els nobles van acordar el seu enterrament a Tabriz. Xah-Rukh va entrar a Tabriz en la tercera setmana de novembre de 1420 i va fer llegir la khutba al seu nom encunyant monedes. Després va passar l'hivern al Karabah on va rebre les ambaixades dels goevrnants veïns com Amir Khalil Allah ibn Amir Shaykh Ibrahim Shirvanxah que havia succeït al seu pare el 1417, o Sayyidi Ahmad ibn Sayyidi Ali de Shakki 8que hi va anar en persona acompanyat del seu germà Amir Manushihr. Va sortir del Karabagh el 24 de març de 1421 i va passar la primavera i estiu controlant la resistència de grups qara qoyunlu a les muntanyes d'Armènia a la vora del llac Van. Altres governants van seguir visitant al sultà per aportar la seva submissió i lleialtat, entre els quals Ali ibn Kara Uthman i els kalantars dels aq qoyunlu. Governava Tabriz l'amir Ala al-Din Alika Gonultash o Kükeltash (des de novembre de 1420) ajudat per Ghiyath al-Din Baysunkur Mirza i Khwaja Kutb al-Din Muhammad Mushrif Simnani. Ala al-Din va revocar algunes taxes imposades per Kara Yusuf i es va dedicar a ordenar els afers religiosos; el juliol de 1421 dos fills de Kara Yusuf, Ispand i Iskandar ibn Kara Yusuf, que havien reagrupat grups lleials als kara koyunlu, després d'ofertes de pau que foren rebutjades, es van enfrontar a Xah-Rukh en una forta batalla a Kuruk Kurkak o Qurüq Qürqäq (prop d'Alashkert); després de tres dies els kara koyunlu foren derrotats i Xah Rukh va entrar a Tabriz altre cop a la meitat d'agost, retornant poc després cap al Khurasan on va arribar el 17 d'octubre de 142l. Iskandar ibn Kara Yusuf va romandre a les fronteres de l'Azerbaidjan i Xah Rukh es va acontentar d'un reconeixement nominal de la seva sobirania sobre Azerbaidjan i la devolució de Qazvín i Sultaniyya i les demes ciutats; un any després va establir una guarnició a Sultaniyya i va reconèixer com a governador al qara qoyunlu Ali ibn Kara Yusuf.

Xah Rukh va romandre generalment a Herat, anant algunes temporades de cacera a Sarakhs i de visita a Mashhad. El seu fill Ulugh Beg va fer campanya contra Mogolistan i els jòtxides i el segon fill Ibrahim Sultan a Pèrsia occidental (Khuzistan) i del sud. Després del 1426/1427 els uzbeks van derrotar al nord a Ulugh Beg i a un germà més petit de nom Kutb al-Din Muhammad Djuki i llavors el primer va renunciar a fer més campanyes en persona. El 22 de gener de 1427 un sectari dels hurufiyya va intentar assassinar Xah Rukh però va fracassar. El 1429 Iskandar ibn Kara Yusuf dels qara qoyunlu es va apoderar de Sultaniyya, Zandjan, Qazwin i Abhar que formaven part dels dominis de Xah Rukh, i aquest va haver de fer una nova expedició a l'Azerbaidjan al front d'un exèrcit. Va sortir d'Herat amb el seu fill Ulugh Beg el 10 d'abril de 1429 i va arribar a Tabriz el 30 de juny de 1429, i el 17 de setembre de 1429 va enfrontar a Iskandar a Salmas; al primer dia Iskandar va acabar amb avantatge, però el segon dia (18 de setembre de 1429) fou derrotat i va fugir a Asia Menor sent perseguit fins Erzerum per Kutb al-Din Muhammad Txuqi (o Juki), fill de Xah-Rukh, al que va aconseguir eludir.. Xah-Rukh va donar el govern de l'Azerbaidjan amb seu a Tabriz a Abu Said, un altre fill de Kara Yusuf, que acceptava ser lleial als timúrides. El 1431 Iskandar va tornar a l'Azerbaidjan i va ocupar Tabriz matant al seu germà Abu Said.

L'uzbek Abu l-Khayr va ocupar Khwarizm el 1430/1431 i Xah Rukh va haver d'enviar un exèrcit al Mazanderan per protegir la frontera (14345). El 1435 Iskandar ibn Kara Yusuf que s'havia apoderat de l'Azerbaidjan va atacar Khalil Allah Shirvanxah de Xirvan que va demanar ajut a Xah Rukh. Aquest va preparar la tercera invasió i va sortir d'Herat el 5 de novembre de 1434, passant l'hivern a Rayy des d'on va passar a Tabriz que va ocupar el 27 de juliol de 1435 sense lluita. Iskandar i els seus amirs havien fugit i Kutb al-Din Muhammad Txuqi, fill de Xah-Rukh, enviat a buscar-lo, no en va poder trobar ni rastre. Un altre germà d'Iskandar, Djahanxah ibn Kara Yusuf, va abandonar al seu germà i es va presentar a Xah-Rukh i se li va sotmetre i el va seguir Amirzada Xah Ali ibn Amirzada Xah Muhammad ibn Amir Kara Yusuf. Djahanxah fou nomenat a Tabriz i va llegir la khutba en nom del sultà timúrida, en el nom del qual també es van encunyar monedes. Amir Khwaja Yusuf, governador de Sultaniyya, Abhar, Qazwin i Zandjan fou atacat i capturat poc després per Iskandar mentre els mogols també van passar a l'ofensiva i el 1435 es van apoderar de Kashghar, i els uzbeks d'Abu l-Khayr assolaven Transoxiana.

Els darrers anys es va veure afectat per la mort d'alguns dels seus fills: Suyurghatmish el 1427, Ghiytah al-Din Baysunkur el 1433, Ibrahim Sultan el 1435, i Muhammad Djuki el 1445. El seu emir principal Alika Kukeltash va morir el 1440 deixant sol a l'altra emir principal Djalal al-Din Firuzxah que va passar a dirigir l'exèrcit i l'administració, i fent-se culpable d'abusos que van arribar a orelles de Xah Rukh, i van culminar amb la mort de Firuzxah. El 1445 Xah Rukh es va posar malalt i van esclatar disturbis a Khurasan. La reina Gawharshad va conspirar per posar al tron al seu nét Abd Allah Ala al-Dawla ibn Baysunkur; el germà d'aquest, Sultan Muhammad ibn Baysunkur (en realitat la revolta seria de Sultan Muhammad Mirza ibn Mihran Xah), es va revoltar i Xah Rukh va marxar per combatre'l però va morir durant la campanya (13 de març de 1447) obrint un greu conflicte successori que va deixar la Pèrsia occidental en mans dels qara qoyunlu; Ulugh Beg fou el successor inicial, però després d'un període de lluita Abu Said ibn Muhammad ibn Mihranxah va aconseguir el poder.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. The Struggle for Supremacy in Persia after the death of Tīmūr situa en aquest any la repressió de la revolta de Baykara el fill d'Umar Shaykh; l'Enciclopèdia de l'Islam ho situa el 1417

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]