Xeic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Xeic!».

Xeic (de l'àrab شيخ, xayẖ, "ancià") és un títol honorífic d'origen àrab el sentit del qual és "venerable" o "mestre". En termes generals, un xeic és una persona respectada a causa de la seva edat, els seus coneixements o la seva autoritat. A l'origen el mot volia dir simplement "home vell", fins que es va començar a utilitzar per a designar el cap d'una tribu beduïna a la península Aràbiga.

Variants del terme[modifica | modifica el codi]

És un terme equivalent al títol tuareg i berber Amghar, que significa home gran (per edat o poder); es dóna a un cap que serveix d'enllaç entre la tribu i l'amenokal. En alguns grups berbers, principalment a la Cabília, l'amghar és el cap de l'assemblea de notables; entre alguns grups de berbers del Marroc el cap de l'assemblea o djamaa s'anomena mukaddam i l'amghar és el que té el poder per la força i no per elecció.

A la regió del golf Pèrsic aquest tractament s'usa per a referir-se a persones prominents, generalment alts càrrecs polítics o homes de negocis (de fet, en l'opinió pública occidental, aquest títol es relaciona quasi exclusivament amb els potentats del petroli). Va ser utilitzat com a títol oficial pels monarques del Kuwait fins que aquest estat va ingressar a la Lliga Àrab el 1961 i va adoptar la denominació d'emirat (els seus dirigents llavors passaren a ser designats com a emirs o prínceps).

En l'islam amb freqüència designa de manera genèrica els homes versats en religió (com un equivalent d'ulema o alfaquí). En una confraria sufí, el xeic és el mestre espiritual o el títol respectuós donat a un sant. Els àrabs cristians també solen usar-lo de la mateixa manera. Els grans caps religiosos o líders de confraries utilitzen sovint el Shaykh com afegit al seu nom per indicar la distinció.

El mot també s'empra com a simple tractament de cortesia dirigit a les persones grans; seria l'equivalent del terme català avi, sense cap connotació de parentiu amb el qui parla. No obstant això, aquest ús és delicat, ja que en determinats contextos pot utilitzar-se per a fer veure a algú que és vell o que ho sembla.

En molts llocs (tant del món àrab com de països musulmans no àrabs) s'ha convertit en nom propi. A l'Àfrica Occidental són molt utilitzades en aquest sentit les derivacions afrancesades Cheïkh, Sékou o Cheikou.

Encara que no sigui massa corrent, el mot també s'utilitza al femení (شيخة xaikha) per a referir-se a la muller o a la filla d'un xeic o, en els països àrabs, a les dones riques. En el sufisme designa el propi xeic (mestre o guia), ja que aquest càrrec que pot ser ocupat per les dones.

Referència[modifica | modifica el codi]

  • Enciclopèdia de l'Islam, IX, 410