Espiritualitat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Tradicionalmenmt l'espiritualitat s'ha definit com un procés de transformació personal d'acord amb els ideals religiosos. A partir del segle XIX l'espiritualitat sovint se separa de la religió, i s'ha tornat més orientada a l'experiència subjectiva i el creixement psicològic. Pot referir-se a gairebé qualsevol tipus d'activitat il·luminadora o experiència meravellosa, però sense una sola definició àmpliament acordada.

Definició[modifica | modifica el codi]

No existeix una única definició, àmpliament acceptada de l'espiritualitat.[1][2] Enquestes de la definició del terme, tal com s'utilitza en la investigació acadèmica, mostren una àmplia gamma de definicions, amb una similitud molt limitada.[3]

Segons Waaijman, el significat tradicional de l'espiritualitat és un procés de re-formació que "té com a objectiu recuperar la forma original de l'home, la imatge de Déu. Per aconseguir això, la re-formació està orientada a un motlle, que representa la forma original: en el judaisme la Torà, en el cristianisme Crist, en el budisme Buda, en l'Islam l'Alcorà "[4]

En els temps moderns es posa l'accent en l'experiència subjectiva.[5] Pot denotar gairebé qualsevol tipus d'activitat il·luminadora[6] o experiència meravellosa.[7] Encara denota un procés de transformació, però en un context independent de institucions religioses organitzades, el que s'anomena "espiritual però no religiós".[8] Houtman i Aupers suggereixen que l'espiritualitat moderna és una barreja de la psicologia humanista, tradicions místiques i esotèriques i les religions orientals.[9]

Waaijman assenyala que "espiritualitat" és només un terme d'una sèrie de paraules que denoten la praxi de l'espiritualitat.[10] Alguns altres termes són "hassidisme, la contemplació, la càbala, l'ascetisme, el misticisme, la perfecció, la devoció i la pietat".[10]

Característiques freqüents en l'espiritualitat[modifica | modifica el codi]

  • Transcendència: l'individu vol anar més enllà dels seus límits, unir-se amb l'entorn o els altres o ser conscient de la realitat no perceptible pels sentits
  • Sentit: la persona busca un sentit a la seva vida, reflexiona sobre la seva existència (pot incloure meditació formal) i incorpora uns valors que l'ajudi en aquesta recerca de significat.
  • No empirisme: l'espiritualitat no es pot mesurar ni localitzar, per a alguns és un sentiment, per a altres un tipus de pensament o l'inconscient i per a uns altres una dimensió de l'ésser (ànima).
  • Està lligada al coneixement veritable

Tipus d'espiritualitat[modifica | modifica el codi]

Es distingeixen dos tipus essencials d'espiritualitat: la religiosa i la no religiosa. La primera busca mitjançant la meditació o la pregària apropar-se a la divinitat i conrear l'ànima humana com un mitjà per anar més enllà del món físic i de facilitar la seva salvació després de la mort. La segona sorgeix com a reacció tant al materialisme extrem i el cientifisme predominant a l'edat contemporània com contra l'excessiu control que proposen les religions tradicionals. Busca una transcendència personal, en el convenciment que hi ha diversos plans d'existència més enllà del material i empíric.

Referències[modifica | modifica el codi]

Fonts[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Espiritualitat Modifica l'enllaç a Wikidata