Gnosi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La gnosi (del grec γνῶσις gnōsis, "coneixement") és la coneixença espiritual intuïtiva i perfecta, adquirida per mitjà d'una experimentació interna directa, i que proporciona una comprensió transcendental i aperceptiva. Es contraposa a la ciència i a la fe religiosa, considerades com a vies de coneixement imperfectes.[1]

Aquesta coneixença s'obté a través de la introspecció o la contemplació, utilitzant sovint tècniques espirituals de tipus místic o d'altres preconitzades en general pels ensenyaments esotèrics, fins a experimentar la il·luminació o epifania.

En les cultures d'on és originari el terme (grega i bizantina) la gnosi definia el coneixement de l'infinit, el diví o l'increat, mentre que el coneixement estricte del món finit, natural o material s'anomenava "coneixement epistemològic".

El judaisme va desenvolupar el coneixement gnòstic a través de la càbala. Durant els primers segles del cristianisme, la gnosi fou molt present a través les escoles conegudes amb el nom de gnosticisme (declarades herètiques més tard); i certes consideracions aportades per aquesta visió encara són presents en les esglésies ortodoxes orientals. En l'islam, el sufisme també es reivindica com a un ensenyament gnòstic.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Gnosi». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.