Sultaniyya

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Sultaniyya o Soltaniyeh (Persa: سلطانيه, romanitzat com Solţānīyeh, Solţāneyyeh, Sultaniye, Sultaniya, Sultānīyeh i altres variacions; coneguda també com a Saīdīyeh) és una ciutat de l'Iran capital del districte de Soltaniyeh del comtat d'Abhar a la província de Zanjan. Al cens del 2006 apareix amb una població de 5.684 habitants. Està situada a 240 kilòmetres al nord-oest de Teheran i 50 kms al sud de Zandjan, i fou capital dels khans ilkhànides de Pèrsia al segle XIV. Es troba a uns 1700 metres sobre el nivell de la mar. El seu nom vol dir una cosa així com "L'Imperial". El 2005 la UNESCO la va posar a la llista de llocs Patrimoni de la Humanitat.

Història[modifica | modifica el codi]

La comarca era anomenada Shahruyaz i la ciutat fou fundada al final del segle XIII pels ilkhànides. La vila va dependre inicialment de Qazvín i va portar el nom de Kongkur Öleng (El Prat dels Alazans [1]) que es conserva en el poble d'Oleng a la vora de la moderna Sultaniyya/Sultaniyeh. La construcció la va començar Arghun Khan i la va engrandir el seu fill i successor Oldjeitu el 1305 per celebrar el naixement del seu fill Abu Said. Oldjeitula va rebatejar i hi va establir la seva residència d'estiu principal i doncs de fet la capital del khanat (durant uns mesos a l'any). El famós visir Rashid al-Din hi va construir un barri amb mil cases i altres notables van fer també construccions considerables; la construcció es va acabar el 1313. Oldjeitu hi fou enterrat (1316). El 1318 el Papa va crear una arxidiòcesi a Sultaniyya.

A la caiguda dels ilkhànides després del 1335, la ciutat va canviar sovint de mans, estant en poder dels cobànides, jalayírides i muzaffàrides. El 1379 un antic comandant jalayírida, Sarik Adil (que havia servit a Shaykh Uways) s'hi va fortificar i va derrotar al muzaffàrida Shah Shudja; però poc després es va sotmetre a aquest i va poder conservar la plaça com a vassall muzaffàrida. Al cap de poc Adil va proclamar sultà a la ciutat a Bayazid Djalayir; el germà d'aquest, Sultan Ahmad, es va queixar a Shah Shudja el qual va expulsar a Adil de Sultaniyya. Un temps després apareix en mans del fill de Sultan Ahmad que la va perdre el 1384 davant de Tamerlà el qual va restablir a Sarik Adil. El 1393 la regió fou integrada al "feu d'Hulegu" (Pèrsia) donda al seu fill Miran Shah. Aquest fou afectat des de 1395 per atacs de bogeria que es manifestaven en la destrucció de monuments; el 1404 Ruy González de Clavijo va visitar la ciutat que va trobar assolada per les destruccions de Miran Shah el qual havia destruït diverses edificacions incloent el castell i havia profanat la tomba d'Oldjeitu i havia tret el seu cadàver; no obstant la vila continuava sent molt poblada i el comerç era considerable (fins i tot més que el de Tabriz). Sota el safàvida Tahmasp I el mausoleu d'Oldjeitu fou restaurat; en canvi el comerç va retornar progressivament a Tabriz i com que la capital s'havia desplaçat a Isfahan, Sultaniyya perdia població i importància; al final del segle XVI estava gairebé abandonada i al segle XVII els monuments van caure en ruïnes i la població va quedar reduïda a uns centenars. Al final del segle XVIII sota Fat·h-Alí Xah Qajar (1797-1834) es va construir un castell de cacera prop de Sultaniyya amb els materials reutilitzats de la ciutat en runes; el pavelló es va dir Sultanabad però fou abandonat després de la guerra russo-persa el 1828. El 1880 el poble tenia 400 o 500 cases (2.000 habitants). No fou fins al final del segle XX que es va recuperar una mica per la proximitat a la carretera Qazvín-Zandjan-Tabriz; el 1991 tenia 5.114 habitants, però posteriorment el creixement fou molt lent i actualment és d'uns sis mil habitants.

Cúpula de Soltaniyeh[modifica | modifica el codi]

La principal de les ruïnes de Sultaniyya és el mausoleu d'Oldjeitu, conegut com la Cúpula de Sultaniyya/Soltaniyeh (Dôme en francès, Dome en angles). L'estructura dels primers anys del segle XIV posseeix una de la més antigues doble cúpules del món, inspiració de futures construccions cupulars més agosarades com el mausoleu de de Khodja Ahmed Yasavi i el Taj Mahal. La major part de la decoració exterior no s'ha conservat però de l'interior es conserven superbs mosaics, lloses i pintures murals; la cúpula pròpia, d'un pes estimat de 200 tones, s'eleva a 49 de la seva base i està sent restaurada.

Altre monument destacat és la tomba de mullà Hasan Kashi Shirazi (monument nacional iranià) de forma octogonal.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. els alazans són els cavall que tenen el pel del color de la canela

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sultaniyya

Coord.: 36° 26′ 05″ N, 48° 47′ 51″ E / 36.434722,48.7975