Rayy

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Rayy, Ray o Rey (en persa ری, Rayy) és una antiga ciutat iraniana de l’ostan o província de Teheran. Les ruïnes es troben a uns 8 km al sud-sud-oest de Teheran al costat del santuari de Shah Abd al-Azim.

Panorama de la ciutat

Història[modifica | modifica el codi]

Època antiga[modifica | modifica el codi]

A l'Avesta és esmentada com a Ragha, sent una de les 12 places sagrades creades per Ahura Mazda. Antigament coneguda en vell persa com Raga (grec Ῥαγαί), pertanyia a la Mèdia Magna i era capital del districte conegut per Raguiana. El rei pretendent de Mèdia Frawartish (Fraortes II) s'hi va voler refugiar sense èxit el 521 aC. Sota el rei Darios el Gran, el governador fou el seu pare Wishnutaspa que va reprimir una revolta dels parts. Fou coneguda com a lloc d'exili dels jueus. Als "Apòcrifs Bíblics" és també esmentada quan Tobies hi fou enviat pel seu pare per recuperar el diner depositat a mans de Gabael fill de Gabries. Alexandre el Gran la va ocupar l'estiu del 330 aC i va tardar 11 dies per anar d'Ecbatana a Raga (Raghae). Estrabó diu que la ciutat fou restaurada pels grecs, probablement per Seleuc I Nicàtor, que la va anomenar Europos. Després fou restaurada pels parts i anomenada Arsàcia (Arsakia) però el nom antic es va recuperar a la caiguda de l'imperi part i va derivar a l'edat mitjana en Rayy (Rhey o Ray o Rey). Entre el 485 i el 553 s'esmenten bisbes sirians orientals, si bé segurament daten d'una mica abans i van subsistir després. El 661 el rei sassànida Yezdegerd III va llençar a Rayy el seu darrer crit a la resistència contra els àrabs abans de fugir al Khurasan.

Dominació islàmica[modifica | modifica el codi]

La conquesta àrab no està datada; les fonts la situen entre 639 i 644. El 646 Sad ibn Abi-Waqqàs va reprimir a la ciutat una revolta. Rayy era feu de la família noble persa dels Mihran i com que Siyawakhx ibn Mihran ibn Bahram va dirigir la resistència, Xubin Nuaym ibn Mukarrin la va fer destruir i va ordenar la construcció d'una nova ciutat al masmughan Farrukhan ibn Zaynabi ibn Kula. Fins al 690 un masmughan de la família Farrukhan és esmentat al costat del governador àrab.

Rayy va passar sense problemes als abbàssides però després de la mort d'Abu-Múslim, el 753 el khurramita Sunbadh es va apoderar de la ciutat per un temps. El 758 Al-Mahdí fou nomenat governador de l'est i va reconstruir Rayy amb el nom de Muhammàdiyya; la ciutat va quedar rodejada d'una rasa. Harun ar-Raixid, fill d'Al-Mahdí, va néixer a la ciutat. L'1 de maig del 811 el general Tàhir ibn al-Hussayn, al servei d'al-Mamun, va derrotar prop de Rayy les forces del seu germà i rival Al-Amín dirigides per Alí ibn Issa ibn Mahan va derrotar l'exèrcit d'Al-Mamun, comandat per Tàhir ibn al-Hussayn.[1]

A partir del 865 els alides del Tabaristan, Gilan i Daylam van començar a disputar Rayy primer als tahírides i després a diversos generals turcs del califa. El 885 el turc Adhgutegin va arrabassar la ciutat als zaydites; el 894 el califa en va nomenar governador al seu fill (el futur califa Al-Muktafí). Poc després va començar el període samànida i Àhmad ibn Ismaïl (907-914) va rebre la investidura de Rayy el 909 de mans del califa Al-Múqtadir, però el 912 Ismaïl ibn Àhmad es va apoderar de la ciutat i la possessió li fou reconeguda pel califa Al-Muqtadí. Poc després el daylamita Muhammad ibn Alí Suluk en fou nomenat governador samànida per Nasr II ibn Àhmad (914-943)

El 916 el sàjida de l'Azerbaidjan, Yússuf ibn Abi-s-Saj la va arrabassar a Ibn Alí Suluk i els samànides, iniciant-se un període de desordres. Rayy va passar al daylamita Alí ibn Wahsudhan, i d'aquest va passar a Wasif Bektyimuti; poc després queia en poder del daylamita Àhmad ibn Ali i de Muflih, esclau de Yússuf el sàjida (925). Els samànides, amb suport califal, la van recuperar però no van tardar gaire a perdre-la davant el general daylamita Asfar ibn Shiroya que es va fer virtualment independent. El 930 Asfar fou assassinat pel seu lloctinent Mardawij ibn Ziyar, originària de Gilan, que va fundar la dinastia ziyàrida. A la mort de Mardawij el 935, Rayy va passar als buwàyhides i fou part del feu d'Imad-ad-Dawla (932-946) i de Rukn al-Dawla (946-976) a la mort del qual es va dividir en dues branques una de les quals va governar a Rayy amb Fakhr-ad-Dawla (976-980), passant llavors a la branca de Muàyyid-ad-Dawla d'Isfahan i Hamadan però el 984 va retornar a Fakhr-ad-Dawla (984-997) i després a Majd-ad-Dawla (997-1029). Sota aquest darrer el samànida Ismaïl II ibn Nuh al-Múntasir (999-1005) va fer un darrer intent d'ocupar Rayy (1000) però va fracassar. El 1027 Madj al-Dawla va demanar suport a Mahmud de Gazni que ho va aprofitar per apoderar-se del seu domini (1029). La dominació gaznèvida fou breu però poc profitosa; càrmates i mutazalites foren perseguits i molts llibres destruïts. El 1035 els seljúcides van devastar la ciutat i la van ocupar el 1042. El darrer buwàyhida, Al-Màlik ar-Rahim (1048-1055) va morir a Rayy, presoner al castell de Tabarak (el 1058 o el 1063 segons les fonts). També a Rayy va morir el sultà Toghril Beg I el 1063.

Després del regnat del sultà Massud ibn Muhàmmad (1134–1152) Rayy fou governada per l'emir Inanj (o Inanj Sunkur) la filla del qual, Inanj Khatun (coneguda com a Qatiba), es va casar amb l'ildeguízida Muhàmmad Pahlawan (+ 1186), fill d'Ildeguiz. Aquest va portar al tron seljúcida a Arslan Shah ibn Toghrul (1160–1174) amb la mare del qual estava casat, Inanj es va oposar al nomenament però fou derrotat i es va haver de retirar a Bistam, però amb ajut del khwarizmshah va poder recuperar Rayy. Finalment fou assassinat per instigació d'Ildeguiz que va donar Rayy al seu fill Muhammad Pahlawan. A la mort d'aquest va repartir els seus dominis, el fill Nusrat-ad-Din Abu-Bakr va rebre Arran i Azerbaidjan; Uzbeg va rebre Hamadan; i dos fillastres de Pahlawan (fills de la seva muller Inanj Khatun, que era filla d'Inanj Sunkur de Rayy) de noms Kutlugh Inanj i Amir-i-Amiran Umar, van rebre petits feus al Jibal, el primer amb capital a Rayy. A petició del seu avi matern aquest va demanar la intervenció del khwarizmshah Tekish (1192). El 1194 Toghrul III ibn Arslan-xah (1174–1194), el darrer sultà seljúcida, va morir en combat prop de Rayy a mans de Kutlugh Inanj, però el territori va passar a Khwarizm. El 1217 se'n va apoderar Sad ibn Zangi, atabeg salgúrida de Fars, però no va tardar a ser expulsat pel khwarizmshah Jalal-ad-Din Mangubertí. El 12220 fou ocupada pels mongols i part de la seva població massacrada; els que van sobreviure van morir en el segon atac el 1224. La ciutat va quedar quasi despoblada, però la vida s'hi va mantenir segons acrediten algunes ceràmiques que s'han trobar datades de 1243.

Va pertànyer al khanat ilkhànida però a la seva decadència, al segle XIV, va caure sota influència de Tugha Timur d'Astarabad fins al 1384 quan va ser ocupada per Tamerlà, sense lluita. Segons el viatger Clavijo, en aquest temps ja estava deshabitada i si quedava algú, l'hauria abandonat llavors, perquè gairebé no torna a ser esmentada.

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Al-Tabari (trans. & ed. Michael Fishbein), "The War Between Brothers (History of al-Tabari, vol. XXXI)" Suny Press (1992) ISBN 0791410854, p. 51

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rayy Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Howorth, Henry Hoyle. History of the Mongols, from the 9th to the 19th Century. Part III, Londres: Longmans, Green and Co, 1880.
  • Cambridge History of Iran

Enllaç extern[modifica | modifica el codi]


Coord.: 35° 35′ N, 51° 26′ E / 35.583°N,51.433°E / 35.583; 51.433