Àhmad ibn Ismaïl

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Abu-Nasr Àhmad ibn Ismaïl as-Samaní o bé, simplement, Àhmad (II) ibn Ismaïl (mort 914) fou un emir samànida conegut, per la seva mort violenta, com al-Amir aix-Xahid, en àrab, o Amir-i Shahid, en persa, literalment "l'Emir Màrtir".

Sota el seu pare Ismaïl ibn Àhmad (892-907) fou governador de la recent conquerida província de Gurgan, i li va succeir el 907. Els seus territoris abraçaven la Transoxiana i el Khurasan conquerit el 900 després de derrotar decisivament al saffàrida Amr ibn al-Layth (que fou capturat) prop de Balkh en aquest any.

Va ser confirmat (907) en el govern pel califa Al-Muktafí (902-908) i l'any següent pel califa Al-Múqtadir (908-932). Després d'assegurar la situació a Bukharà va anar a Rey però va haver de marxar a Samarcanda on va fer presoner al seu oncle Ishaq ibn Mansur que aspirava al tron, per tornar després a Rey (908/909).

El 910 el califa li va concedir oficialment el govern del Sistan que estava en mans dels safàrides, i aprofitant les lluites entre els prínceps saffàrides Muhàmmad ibn Alí ibn al-Layth i el seu germà Al-Muàddal ibn Alí ibn al-Layth, va enviar al general Al-Hussayn al-Marwarrudhí al Sistan; l'emir el va seguir poc després amb un exèrcit que va sortir d'Herat i va passar per Bust. Van trobar poca resistència i el príncep Muhàmmad ibn Alí fou fet presoner, entrant llavors al Sistan i ocupant la capital Zarang. L'emir Al-Muàddal fou fet presoner i deportat a Bukharà on va rebre una pensió; el 911 el cosí de l'emir samànida, Mansur ibn Ishaq, fou nomenat governador de Sistan.

Els abusos en la recaptació per part del governador i el comportament de l'exèrcit d'ocupació van crear molt de descontentament a Sistan i la revolta va esclatar el 912. El governador Mansur fou fet presoner. Un segon exèrcit samànida va haver de tornar a Sistan per reocupar el país (913). En fou nomenat governador el comandant esclau Simjur ad-Dawatí (913).

A Gurgan (ocupat pels samànides a l'imam alida de Tabaristan l'any 900 després de matar en lluita al governant Muhàmmad ibn Zayd) es va produir el 913 la revolta de la població dirigida per l'alida Hàssan al-Utruix i l'emir va enviar al governador de Rey, Muhàmmad ibn Alí Suluk amb un exèrcit que fou rebutjat.

Àhmad ibn Ismaïl va morir abans de poder prendre altres decisions, assassinat el gener del 914 per un grup de turcs de la seva guàrdia de palau suposadament molestos pels contactes excessius de l'emir amb els ulemes, en un complot que segons l'historiador Gardizí estava dirigit pel secretari de la cort Abu-l-Hàssan. El seu successor fou el seu fill Nasr II ibn Àhmad (914-943) que era menor d'edat i van esclatar disturbis; el seu oncle Ishaq ibn Àhmad es va revoltar a Samarcanda reclamant el tron i els saffàrides van recuperar el poder a Sistan.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Cambridge History of Iran IV