Ahura Mazda

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Ahura Mazda, anomenat més tard Ormazd,[1]fou el déu suprem de l'antiga religió politeista persa, que possiblement provenia d'un tronc comú amb la filosofia vèdica, confonent-se a l'origen amb Mitra-Varuna citats al Rigveda (on Varuna és anomenat a vegades Asura, "el Senyor", d'on derivaria Ahura). Representava la saviesa i la justícia, creador del bé.

Zoroastre el presentà com a l'Esperit suprem creador de totes les coses, esdevenint així el principi d'una de les primeres concepcions monoteistes de la Història. És també un déu abstracte, sense imatge concreta, per la qual cosa no és representable. Els zorastrians fan servir el terme del foc i la llum que són manifestacions d'Ahura Mazda, per representar-lo.

En el zoroastrisme, Ahura Mazda fa néixer els dos principis oposats que regeixen l'existència: Spenta Mainyu (l'esperit del bé o la veritat) i Angra Mainyu o Ahriman (l'esperit del mal o la falsedat).

Més endavant, especialment amb la codificació religiosa dels sassànides (226 - 651), Ahura Mazda tornà a esdevenir tan sols un déu principal dins del panteó mazdeista, passant a ser l'oposat directe d'Ahriman en lloc de Spenta Mainyu.

La revelació de Zoroastre[modifica | modifica el codi]

Zoroastre va néixer en un món religiós que adorava molts déus o daevas, juntament amb tres déus majors, cada un amb el títol d'Ahura. La seva reforma proclamar que només un d'aquests tres déus, Ahura Mazda era l'únic creador increat de l'univers. També va afirmar que aquesta font de tota bondat era l'únic Ahura digna d'adoració. A més, va declarar que Ahura Mazda va crear esperits coneguts com a yazatas perquè l'ajudés-in, aquests sers també mereixen devoció. Zoroastre proclamar a tots els iranians que els daevas o dimonis no mereixien adoració. Aquests dimonis van ser creats per una altra entitat increada, Angra Mainyu, l'esperit hostil. L'existència de Angra Mainyu era la font de tot pecat i misèria en l'univers. Zoroastre va afirmar que Ahura Mazda no era un déu omnipotent, sinó que utilitza l'ajuda dels humans en la seva lluita còsmica contra Angra Mainyu. No obstant això, Ahura Mazda és superior a Angra Mainyu. Angra Mainyu i els seus dimonis intenten portar a la gent lluny del camí de la rectitud per destruir-los.

Durant l'imperi[modifica | modifica el codi]

La representació i la invocació de Ahura Mazda es pot veure a les inscripcions reals escrites pels reis aquemènides. La més notable de totes les inscripcions és la de Behistun escrita per Darios I el Gran, que contenen nombroses referències a Ahura Mazda. Durant la major part del regnat de Darios i fins Artaxerxes II, Ahura Mazda és invocat com l'única deïtat del zoroastrisme. Sota el regnat de Artaxerxes II, en les inscripcions reals, es va aturar la invocació exclusiva de Ahura Mazda i va començar la invocació d'una tríada de divinitats, formades per Ahura Mazda, Mithra i Anahita. Una inscripció escrita en grec es va trobar en un temple aquemènida de Persèpolis invocant a Ahura Mazda i dues divinitats més, el més probable Mithra i Anahita. A la fortificació elamita de Persèpolis (Tauleta 377), Ahura Mazda s'invoca juntament amb Mitra i Voruna. Artaxerxes III de Pèrsia fa de nou aquesta invocació a les tres divinitats en el seu regnat. L'ús d'imatges de Ahura Mazda va començar a les satrapies occidentals de l'imperi aquemènida a finals del segle cinquè abans de Crist. Sota Artaxerxes II, la primera referència literària, així com una estàtua de Ahura Mazda va ser construït per un governador persa de Lídia a 365 aC.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ahura Mazda Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Ahura Mazda». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.