Satrapia de Lídia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaSatrapia de Lídia
Imatge

Localització
Dades històriques
Creació546 aC Modifica el valor a Wikidata
Dissolució334 aC Modifica el valor a Wikidata

Lídia (Sparda) fou una satrapia de l'Imperi Persa, formada amb part de l'antic Regne de Lídia. La satrapia va subsistir sota domini dels selèucides, fins a la pau d'Apamea el 188 aC.[1][2]

Després d'una batalla en la qual els perses van obtenir el triomf sobre el rei Cressos de Lídia, els perses van entrar a Lídia i van ocupar tot el país; les ciutats, tribus i pobles sotmesos es van sotmetre al rei de Pèrsia (546 aC), Cir II el gran.[3] Lídia junt amb Mísia i Meònia va formar la satrapia II i contribuïa al tresor persa amb 500 talents. Sardes la capital reial lídia, va esdevenir la capital del sàtrapa persa. La gran satrapia de Lídia estava formada per dues satrapies: Lídia i Capadòcia (Katpatuka).

La satrapia de Lídia, al seu torn, estava formada per fins a cinc satrapies menors:

La satrapia menor de Lídia limitava al nord amb Mísia amb frontera al riu Caicos (Caicus modern Bakir Cay) i al sud amb Cària pel riu Meandre i el Mesogis;[4] a l'est el límit era una columna erigida per Cressos i el naixement del Meandre, més enllà del qual hi havia la satrapia de Frígia o Gran Frígia.

Període hel·lenístic[modifica]

El 334 aC va quedar sotmesa a Alexandre el Gran. Asandre de Cària en fou nomenat sàtrapa,[5] i el 331 aC el va seguir Menandre.[6] A la mort d'Alexandre va conservar la satrapia fins que el 321 aC fou donada a Clitos. El 318 aC fou establerta com a centre del domini d'Antígon el borni que el 306 aC s'hi va proclamar rei.[7] Derrotat i mort Antígon a Issos el 301 aC va passar als selèucides després d'un intent d'Aqueos de mantenir-se independent.[8] Els selèucides la van conservar fins al 189 aC. El tractat de pau d'Apamea la va cedir al Regne de Pèrgam (188 aC).[9]

Satrapia de Pèrsia (546-333 aC)[modifica]

Satrapia de Macedònia (334-301 aC)[modifica]

Es desconeixen els sàtrapes des de 306 fins al 198 aC. A partir del 301 aC i fins al 189 aC, de l'Imperi Selèucida.

Referències[modifica]

  1. Childs, William A. P. «Lycian Relations with Persians and Greeks in the Fifth and Fourth Centuries Re-examined» (en anglès). Anatolian Studies, 31, 1981-12, pàg. 55–80. DOI: 10.2307/3642758. ISSN: 2048-0849.
  2. Payne, Annick. «The Kingdom of Lydia». A: The Oxford History of the Ancient Near East: Volume V: the Age of Persia (en anglès). Oxford University Press, 2023-04-07, p. 174-230. ISBN 978-0-19-068766-3. 
  3. Mallowan, Max «Cyrus the Great (558–529 B.C.)». Iran, 1972, pàg. 1-17.
  4. Hornblower, Simon; Spawnforth, Tony. Diccionario del mundo clásico (en castellà). Grupo Planeta (GBS), 2002-10, p. 27. ISBN 978-84-8432-393-8. 
  5. Bennett, Bob; Roberts, Mike. The Wars of Alexander's Successors, 323–281 BC (en anglès). Casemate Publishers, 2013-01-19. ISBN 978-1-84884-926-6. 
  6. Ramesh, Sangaralingam. Alexander the Great, Bactria and Indo-Greek States: 327 BC to 10 AD (en anglès). Cham: Springer International Publishing, 2023, p. 221–271. DOI 10.1007/978-3-031-42072-6_7. ISBN 978-3-031-42072-6. 
  7. Wheatley, Pat «The Antigonid Campaign in Cyprus, 306 Bc». Ancient Society, 31, 2001, pàg. 133–156. ISSN: 0066-1619.
  8. Hornblower, Simon; Spawforth, Antony; Eidinow, Esther. The Oxford Classical Dictionary (en anglès). OUP Oxford, 2012-03-29, p. 102. ISBN 978-0-19-954556-8. 
  9. Ward, Allen M.; Heichelheim, Fritz M.; Yeo, Cedric A. History of the Roman People (en anglès). Routledge, 2016-05-23, p. 119. ISBN 978-1-315-51120-7.