Imperi Selèucida

De Viquipèdia

L'Imperi Selèucida fou un dels estats sorguits de la descompossició de l'imperi d'Alexandre el Gran. Després de la seva mort es va donar un periòde de guerres i conflictes entre els diàdocs, els quals lluïtaren per preservar algunes porcions del gran imperi. L'imperi Selèucida va ser fundat per Seleuc I Nicátor, després de la derrota i mort del general Antígon Monóftalmos. L'imperi va ser establert en l'any 305 a. C., en plena edat helenística.[1]

Després de la mort d'Alexandre el Gran els seus generals es varen repartir l'Imperi, aquest fet va donar lloc a vint anys de lluïtes per obtindre el poder. Aquests generals, van ser coneguts com a diàdocs (διαδοχος), sucesors o hereus. Després d'aquests antics generals, hi van gobernar els anomenats epígons (επιγονος), –els nascuts després o succesors. La lluïta entre ells per obtindre el poder i l'hegemonia que es va perllongar durant gairebé cinquanta anys, fins el 281 a. C. Any en que va morir Seleuc I Nicátor, l'últim dels diàcocs.

L'enorme imperi d'Alexandre el Gran es va repartir a la seva mort de la següent manera:

• Àsia per Antígon Monóftalmos. Era el que tenia més poder i més extensió de terras. Els seus succesors donarien lloc posteriorment a la dinastia Antigònida a Macedònia.

• Egipte per a Ptolomeu que va esdevenir la dinatia més estable de totes, (dinastia Ptolemaica).

Tracia i Àsia Menor per a Lisímac.

• Babilònia i Síria per a Seleuc, (dinastia Selèucida). S'entenia per Siria a una enorme extensió de terres que arrivaben fins a les fronteres amb la Índia.

• Grecia i Macedònia per a Casandre, fill del veterà general Antipatre.

[edita] Emperadors

• Seleuc I Nicàtor, satràpa 311 aC-301 aC, rei 301 aC-281 aC)
• Antíoc I Sòter associat 291 aC-281 aC, rei 281 aC-261 aC
• Antíoc II Theós o Teos 261 aC-246 aC
• Seleuc II Cal·línic 246-225 aC
• Seleuc III Ceraune (o Soter) (225 aC-223 aC
• Antíoc III el gran 223 aC-187 aC
• Seleuc IV Filopàtor 187 aC-175 aC
• Demetri el jove 175 aC-174 aC, rei nominal (absent)
• Antíoc IV Epífanes 174 aC-164 aC
• Antíoc V Eupator 164 aC-162 aC
• Demetri I Soter 161 aC-150 aC
• Alexandre I Balas 154 aC-147 aC
• Demetri II Nicàtor 147 aC-138 aC
• Antíoc VI Dionisi (o Epífanes) 145 aC-140 aC
• Diodot Trifó 140 aC-138 aC
• Antíoc VII Sidetes (o Evergetes) 138 aC-129 aC
• Demetri II Nicàtor (segona vegada 129 aC-126 aC
• Alexandre II Zabinas 129 aC-122 aC
• Cleòpatra Thea 126 aC-125 aC
• Seleuc V Filomètor 126 aC-125 aC
• Antíoc VIII Grypos 125 aC-96 aC
• Antíoc IX Cyzicenos 114 aC-96 aC
• Seleuc VI Epífanes Nicàtor 96 aC-95 aC)
• Antíoc X Eusebios Filopàtor 94 aC-90 aC (o 83 aC)
• Demetri III Eucàros (o Filopàtor) (95 aC-87 aC
• Antíoc XI Epífanes Filadelf 95 aC-92 aC) (associat)
• Felip I Filadelf 95 aC-83 aC (associat 95 aC-88 aC)
• Antíoc XII Dionisi (88 aC-84 aC) (a Damasc)
• Tigranes I rei d'Armènia (83 aC-69 aC
• Seleuc VII Kybiosaktes o Filomètor, vers 83 aC-vers 70 aC
• Antíoc XIII Asiàtic (69 aC-64 aC
• Felip II Philoromaeus (65 aC-64 aC)