Imperi Selèucida

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mapa de l'Imperi Selèucida

L'Imperi Selèucida fou un dels estats sorguits de la descompossició de l'imperi d'Alexandre el Gran. Després de la seva mort es va donar un periòde de guerres i conflictes entre els diàdocs, els quals lluïtaren per preservar algunes porcions del gran imperi. L'imperi Selèucida va ser fundat per Seleuc I Nicátor, després de la derrota i mort del general Antígon Monóftalmos. L'imperi va ser establert en l'any 305 a. C., en plena edat helenística.[1]

Després de la mort d'Alexandre el Gran els seus generals es varen repartir l'Imperi, aquest fet va donar lloc a vint anys de lluïtes per obtindre el poder. Aquests generals, van ser coneguts com a diàdocs (διαδοχος), sucesors o hereus. Després d'aquests antics generals, hi van gobernar els anomenats epígons (επιγονος), –els nascuts després o succesors. La lluïta entre ells per obtindre el poder i l'hegemonia que es va perllongar durant gairebé cinquanta anys, fins el 281 a. C. Any en que va morir Seleuc I Nicátor, l'últim dels diàcocs.

L'enorme imperi d'Alexandre el Gran es va repartir a la seva mort de la següent manera:

  • Àsia per Antígon Monóftalmos. Era el que tenia més poder i més extensió de terras. Els seus succesors donarien lloc posteriorment a la dinastia Antigònida a Macedònia.
  • Egipte per a Ptolomeu que va esdevenir la dinatia més estable de totes, (dinastia Ptolemaica).

Tracia i Àsia Menor per a Lisímac.

  • Babilònia i Síria per a Seleuc, (dinastia Selèucida). S'entenia per Siria a una enorme extensió de terres que arrivaben fins a les fronteres amb la Índia.


[edita] Emperadors