Antíoc IV de Commagena

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Antíoc IV Epífanes de Commagena (Antiochus, Ἀντίοχος Ἐπιφανής ) fou rei de Commagena. Era fill d' Antíoc III de Commagena i va rebre el regne per decisió de Cal·lígula l'any 38, que el tenia entre els seus amics, i li va incloure una part de Cilícia i les rendes de Commagena durant els 20 anys que havia estat província romana.

Però al cap d'un temps (vers el 39) fou desposseït per Cal·lígula probablement a causa d'alguna baralla. Va estar restaurat el 41 per Claudi.

El seu fill Antíoc Epífanes es va casar amb Drusila, filla d'Agripa.

Va sufocar la revolta tribal dels clites a Cilícia. La primavera del 58, Gneu Domici Corbuló, amb plens poders, va deixar a Síria les legions IV i Legió XII Fulminata al comandament de Cesti Gal i va entrar a l'Armènia des Capadòcia amb les legions III, VI i la Legió XV Apollinaris[1] i va avançar vers Artaxata, mentre que Pharsman I d'Ibèria atacava pel nord, i Antíoc IV de Commagena, un altre client romà, atacava pel sud-oest[2] i va obtenir una part d'Armènia.

El 70 va donar suport a Vespasià i va enviar tropes sota la direcció del seu fill per ajudar a Tit Flavi durant el setge de Jerusalem. El 72 fou acusat per Petus, governador de Síria, de conspiració amb els parts i poc després el seu regne fou suprimit i annexionat (73).

El rei es va retirar a Roma on va viure amb els seus fill Antíoc i Cal·línic, essent tractat respectuosament fins a la seva mort.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Millar, Fergus. The Roman Near East: 31 Bc-Ad 337 (en anglès). Harvard University Press, 1993, p.69. ISBN 0674778863. 
  2. Venning, Timothy. A Chronology of the Roman Empire (en anglès). Continuum International Publishing Group, 2011, p.430. ISBN 1441154787.