Eutidem I
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle III aC unitat perifèrica de Magnèsia (Grècia) |
| Mort | p. segle III aC Bactriana |
| Rei grecobactrià | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | sobirà |
| Període | Període hel·lenístic |
| Altres | |
| Títol | Rei |
| Fills | Demetri I de Bactriana |
Eutidem I Euthydemus, Εὐθύδημος Α΄ (vers 260-200 aC) fou rei grec de Bactriana fundador de la dinastia eutidèmida.
Va néixer presumptament a Magnèsia i s'hauria casat amb una filla de Diòdot I (i germana de Demetri I). Fou possiblement sàtrapa de Sogdiana. Va assassinar al seu cunyat Demetri II vers 225 aC i va usurpar el tron de Bactriana, posant punt final a la dinastia de Diòdot. Polibi data aquests fets el 230 aC.[1] Estrabó relaciona la seva accessió amb guerres selèucides internes entre el 223 i 221 aC. El seu regne sembla que va ser important, estenent-se probablement el seu poder a Sogdiana al nord, i Margiana i Ariana al sud o est de Bactra. Del seu regnat no es coneix gaire cosa, però és evident que l'expansió dels parts i la cessió de la major part de les províncies orientals a l'imperi maurya aïllà i protegí alhora el nou regne.
El 212 o 208 aC (hi ha discrepàncies sobre la data) se sap que fou atacat per Antíoc III el Gran al que va intentar fer front a la riba de l'Arios (modern riu Hari Rud a l'Afganistan). Eutidem disposava de deu mil homes però va perdre la batalla de l'Arius i es va haver de retirar cap a la seva capital Bactres o Zariaspa on va resistir amb èxit un setge de quasi tres anys; finalment Antíoc va acceptar el reconeixent de la seva dignitat reial i va acordar la retirada a canvi de ser reconegut com a sobirà per Eutidem (206 aC), i sembla que mercès als bons oficis de Demetri, el jove fill d'Eutidem, que va impressionar a Antíoc (després fou el rei Demetri I de Bactriana); Demetri va rebre com esposa una filla del rei selèucida.[1] En els relats clàssic s'esmenta que entre els arguments presentats per Eutidem en favor del seu manteniment al front del regne, estava el fet que havia enderrocat al "rebel" Diodot I i que defensava l'Àsia central de les invasions dels nòmades, perquè sense la seva defensa el país acabaria barbaritzat.[2] Es creu que el regne es va recuperar aviat de la guerra, ja que no va afectar el país i només a la capital. Després de la sortida dels selèucides, el regne grec de Bactriana va iniciar la seva expansió a zones del nord-est de l'Iran fins a Pàrtia, que probablement foren les satrapies de Tapúria i Traxiane, dominis que si en algun moment va posseir, mai es van consolidar.
Eutidem va morir en data desconeguda vers 200 o 195 aC. És probable que en els darrers anys del seu regnat hagués enviat al seu fill Demetri a l'Índia (de fet l'expansió cap a l'Índia es data generalment vers el 180 aC quan Eutidem ja feia anys que era mort). El seu successor natural fou el seu fill Demetri I que aviat va abandonar Bactriana per anar a conquerir l'Índia.
Monedes[modifica]
Hi ha nombroses monedes d'Eutidem, on és representat de jove, mitjana edat i vell; això suggereix un regnat llarg d'almenys 25 o 30 anys. Hi ha monedes seves emeses posteriorment per reis indogrecs, per commemorar a Eutidem, emeses per Agàtocles Dikaios, Antímac I i un altre rei que no se sap quin era.[3] Les seves monedes foren imitades per les tribus nòmades de l'Àsia central durant dècades després de la seva mort; aquestes imitacions són anomenades bàrbares pel seu estil poc elaborat.
Notes[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Polybius. The Histories, p. Book XI chap. 34 v. 1.
- ↑ 11.34 Polibi
- ↑ "Two Remarkable Bactrian Coins" R.C. Senior, Oriental Numismatic Society Newsletter 159
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eutidem I |
