Eutidem I

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Moneda d'Eutidem (vers 225-200 aC)

Eutidem I (Euthydemus, Εὐθύδημος Α΄) (vers 260-200 aC) fou rei grec de Bactriana fundador de la dinastia eutidèmida.

Va néixer presumptament a Magnèsia i s'hauria casat amb una filla de Diodot I (i germana de Demetri I). Fou possiblement sàtrapa de Sogdiana. Va assassinar al seu cunyat Demetri II vers 225 aC i va usurpar el tron de Bactriana, posant punt final a la dinastia de Diòdot. Polibi data aquestos fets el 230 aC.[1] Estrabó relaciona la seva accessió amb guerres selèucides internes entre el 223 i 221 aC. El seu regne sembla que va ser important, estenent-se probablement el seu poder a Sogdiana al nord, i Margiana i Ariana al sud o est de Bactra. Del seu regnat no es coneix gaire cosa, però és evident que l'expansió dels parts i la cessió de la major part de les províncies orientals a l'imperi maurya aïllà i protegí alhora el nou regne.

El 212 o 208 aC (hi ha discrepàncies sobre la data) se sap que fou atacat per Antíoc III el Gran al que va intentar fer front a la riba del Arios (modern riu Hari Rud a l'Afganistan). Eutidem disposava de deu mil homes però va perdre la batalla de l'Arius i es va haver de retirar cap a la seva capital Bactres o Zariaspa on va resistir amb èxit un setge de quasi tres anys; finalment Antíoc va acceptar el reconeixent de la seva dignitat reial i va acordar la retirada a canvi de ser reconegut com a sobirà per Eutidem (206 aC), i sembla que mercès als bons oficis de Demetri, el jove fill d'Eutidem, que va impressionar a Antíoc (després fou el rei Demetri I de Bactriana); demetri va rebre com esposa una filla del rei selèucida. .[1] En els relats clàssic s'esmenta que entre els arguments presentats per Eutidem en favor del seu manteniment al front del regne, estava el fet que havia enderrocat al "rebel" Diodot I i que defensava l'Àsia central de les invasions dels nòmades, doncs sense la seva defensa el país acabaria barbaritzat.[2] Es creu que el regne es va recuperar aviat de la guerra, ja que no va afectar al país i només a la capital. Després de la sortida dels selèucides, el regne grec de Bactriana va iniciar la seva expansió a zones del nord-est de l'Iran fins a Pàrtia, que probablement foren les satrapies de Tapúria i Traxiane, dominis que si en algun moment va posseir, mai es van consolidar.

Eutidem va morir en data desconeguda vers 200 o 195 aC. És probable que en els darrers anys del seu regnat hagués enviat al seu fill Demetri a l'Índia (de fet l'expansió cap a l'Índia es data generalment vers el 180 aC quan Eutidem ja feia anys que era mort). El seu successor natural fou el seu fill Demetri I que aviat va abandonar Bactriana per anar a conquerir l'Índia.

copia d'una moneda d'Eutidem feta per bàrbars de Sogdiana; al revers inscripció en arameu; és possible que Eutidem hagués governat temporalment sobre Sogdiana.

Monedes[modifica | modifica el codi]

Hi ha nombroses monedes d'Eutidem, on és representat de jove, mitjana edat i vell; això suggereix un regnat llarg d'almenys 25 o 30 anys. Hi ha monedes seves emeses posteriorment per reis indogrecs, per commemorar a Eutidem, emeses per Agàtocles Dikaios, Antímac I i un altre rei que no se sap quin era.[3] Les seves monedes foren imitades per les tribus nòmades de l'Àsia central durant dècades després de la seva mort; aquestes imitacions són anomenades bàrbares pel seu estil poc elaborat.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Polybius. The Histories, p. Book XI chap. 34 v. 1. 
  2. 11.34 Polibi
  3. "Two Remarkable Bactrian Coins" R.C. Senior, Oriental Numismatic Society Newsletter 159