Seleuc II Cal·línic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Moneda encunyada per Seleuc II, amb l'efígie del rei per una cara i d'Apol·lo per l'altra.

Seleuc II Cal·línic (Bell victoriós) o Pogon (Barbut), fou rei selèucida del 246 aC al 225 aC.

Desheretat pel seu pare Antíoc II Theós el 250 aC en favor del fill de la seva segona dona Berenice d'Egipte, el 246 aC, fou restablert en els seus drets. Per evitar un nou capgirament la seva mare Laodice va assassinar (enverinar) a Antíoc a Efes, i l'exèrcit va reconèixer a Seleuc II com a rei. El fill de Berenice fou assassinat a Antioquia per soldats lleials a Laodice, i després també ho fou Berenice, que abans de morir va poder demanar ajut al seu germà Ptolemeu III Evergetes d'Egipte, el que va originar la III Guerra Síria. La mort de Berenice fou mantinguda en secret.

Les hostilitats es van iniciar el 245 aC quant el governador de Xipre, germà de Ptolomeu III, va desembarcar a Selèucia de Piera des on van marxar contra Antioquia que van ocupar. La flota egípcia va ocupar Solos, a Cilícia. Els soldats egipcis van entrar a Síria sense trobar gairebé resistència i van arribar fins al sud de les muntanyes del Taure, i a l'est fins al riu Eufrates. No se sap perquè a finals d'any Ptolomeu III va tornar a Egipte, però és possible que fos al conèixer que Berenice era ja morta; tot i així els egipcis van mantenir l'ocupació de Síria. Mentre, Seleuc II es va assegurar la lleialtat de les ciutats gregues de l'Àsia Menor, especialment Esmirna, amb l'única excepció d'Efes, el governador de la qual es va declarar a favor de Ptolomeu. Seleuc va fer aliança amb el rei del Pont (la germana de Seleuc, Laodice, es va casar amb l'hereu del Pont Mitridates). Seleuc II va ordenar la construcció d'una flota per reconquerir Síria, Efes i Solon.

El 244 aC Seleuc II es va presentar a Síria on els governadors de les ciutats es van declarar al seu favor, i en va expulsar els egipcis en pocs mesos (entre la primavera i l'estiu); els egipcis però van conservar la Celesíria i Fenícia, així com la base de Selèucia de Piera, prop d'Antioquia (de la que era el port).

El 243 aC Seleuc va concedir al seu germà Antíoc Hierax (Antíoc el voltor) el govern de les regions de l'Àsia Menor al nord del Taure. Antíoc es va comportar com a sobirà independent i va enfortir l'aliança amb el rei del Pont Ariobarzanes III, i va cercar també l'aliança dels gàlates.

La guerra es va acabar el 241 aC amb un tractat de pau pel qual Egipte va conservar Efes, Milet, Priene, Samos, Lebedos, el sud de Jònia, Cària, Lícia, Pamfília, Cilícia Occidental i Celesíria, així com els territoris que dominava a Tràcia (Abdera, Cipsela, Samotràcia, Sestos i els Quersonès.

El 236 aC Seleuc va decidir fer retornar al seu germà Antíoc Hierax a l'obediència i va envair els seus territoris iniciant-se l'anomenada "Guerra dels germans". La victòria de Hierax, gràcies als gàlates, a Ancira (235 aC), va obligar a Seleuc II a retornar a Síria deixant l'Àsia Menor en poder del seu germà que es titulava Rei de Cilícia i Àsia Menor, i estava casat amb una filla del rei de Bitínia Zielas (+ 228 aC).

Seleuc va lluitar després contra els parts. No estan clars els resultats d'aquesta lluita, ja que algunes fonts parlen de què fins i tot fou capturat pels parts i va romandre presoner per uns anys, mentre d'altres diuen que va establir la pau amb Arsaces I de Pàrtia que va reconèixer la seva sobirania.

El 230 aC el rei de Pèrgam Àtal, que havia derrotat als gàlates, va atacar a Antíoc Hierax, que era aliat d'aquestos. Antíoc, després de la derrota gàlata, només tenia el suport egipci, poc significatiu. Després de tres campanyes victorioses d'Àtal, finalment Antíoc va haver de fugir i els seus dominis es van repartir entre pergamides, egipcis, macedonis (Cària), gàlates i capadocis (227 aC). Llavors, el mateix any, Antíoc es va presentar a l'Alt Eufrates on pretenia crear-se un nou regne aprofitant que Seleuc II era a Hircània lluitant contra els parts, i que tenia el suport de la seva tia Estratonice (ex dona de Demetri de Macedònia) els agents de la qual van revoltar el nord de Síria al seu favor. Seleuc va retornar a Síria i va derrotar els rebels amb certa facilitat, i va fer matar a Estratonice. Antíoc va fugir (segons uns cap Egipte o segon d'altres cap a Tràcia) i va morir poc després (vers 227 aC) a mans d'uns lladres.

Seleuc II va morir el 225 aC a causa d'una caiguda de cavall i el va succeir el seu fill Alexandre, amb el nom de Seleuc III Ceraune.


Precedit per:
Antíoc II Theós
Imperi Selèucida Succeït per:
Seleuc III Ceraune


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Seleuc II Cal·línic