Arquelau de Capadòcia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Arquelau (Archelaus, Arkhélaos Ἀρχέλαος), descendent (besnét) del general Arquelau i fill d'Arquelau II de Comana fou rei de la Capadòcia, designat pels romans el 36 aC. Sembla que va tenir el sobrenom de Misinna.

Va pujar al tron molt jove nomenat per Marc Antoni (amb la família del qual els Arquelaus tenien llaços clientelars, però el principal motiu foren els encants de la seva mare Glafira) i va tenir un regnat pacífic i tranquil. Al final de la guerra entre Antoni i Octavi es va decantar per aquest darrer tot i els lligams amb l'altre.

Després d'Accium i vers el 25 aC Octavi va afegir al seu regne Cilícia i la Petita Armènia.

Una acusació dels seus súbdits en temps d'August fou defensada en nom d'Arquelau per Tiberi. Però més tard aquest li va agafar ràbia perquè segons sembla Arquelau va tractar millor a un altre familiar que al mateix Tiberi. Aquest va pujar al tron l'any 14.

Vers l'any 15 dC, ja vell, fou cridat a Roma, i fou acusat davant el senat de plans contraris a Roma, essent condemnat a mort; però com que ja era bastant vell, al tomb dels setanta anys (o almenys això deia) no es va considerar necessari executar la sentència però fou obligat a romandre a Roma sense poder tornar a la Capadòcia. A la seva mort, probablement el 17 dC, el regne de Capadòcia fou declarat província romana.