Berenice IV

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaBerenice IV

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(el) Βερενίκη Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(el) Irypatet Werethesut Berenice IV Epiphaneia Modifica el valor a Wikidata
77 aC Modifica el valor a Wikidata
Alexandria Modifica el valor a Wikidata
Mort55 aC Modifica el valor a Wikidata (21/22 anys)
Alexandria Modifica el valor a Wikidata
SepulturaAlexandria Modifica el valor a Wikidata
Reina regnant període hel·lenístic d'Egipte
58 aC – 55 aC
← Cleòpatra VI – Ptolemeu XII Auletes → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolítica Modifica el valor a Wikidata
PeríodePeríode hel·lenístic Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolFaraó
Princesa Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia Ptolemaica Modifica el valor a Wikidata
CònjugeArquelau I de Comana
Seleuc VII Cibiosactes Modifica el valor a Wikidata
ParesPtolemeu XII Auletes Modifica el valor a Wikidata  i Cleòpatra V Modifica el valor a Wikidata
GermansCleopatra Tryphaena (en) Tradueix, Cleòpatra VII, Arsínoe IV, Ptolemeu XIII Filopàtor i Ptolemeu XIV Filòpator Modifica el valor a Wikidata
Representació de Berenice IV.

Berenice IV (grec antic: Βερενίκη) fou reina d'Egipte del 57 aC al 55 aC. Pertanyia a la dinastia d'origen grec dels Ptolemeus. Es va casar dues vegades, però no se li coneix descendència. Va ser enderrocada pel seu pare amb l'ajut de les tropes romanes.

Lligams familiars[modifica]

Es calcula que Berenice va néixer a Alexandria entre els anys 78 o 75 sent la filla gran i l'única filla legítima del rei Ptolemeu XII Auletes.[1] Probablement la seva mare era Cleòpatra V, germana del seu pare. Tenia diversos germans o germanastres: Arsínoe, Ptolemeu XIII Filopàtor, Ptolemeu XIV Filopàtor, Cleòpatra VI[a] i Cleòpatra VII (l'estimada de Juli Cèsar i Marc Antoni).

Ascens al poder[modifica]

Quan el pare fou enderrocat el 58 aC i va marxar a Roma, després de certes negociacions, Berenice va accedir a posar-se al capdavant del país i acceptar la corona que li oferien els alexandrins, ja que els seus germans eren menors d'edat (Ptolemeu XIII i Ptolemeu XIV).[2] La seva germana Cleòpatra VI fou associada al tron. L'any 58 aC, Ptolemeu XII i Cleòpatra VII van viatjar a Roma cercant suport polític i militar contra Cleòpatra VI, la qual s'havia fet massa poderosa. L'any següent Berenice IV se'n va desfer, suposadament enverinant-la.[3]

Mentrestant el seu pare no es resignava a estar a l'exili i va pagar alguns suborns per intentar enderrocar-la. Com que els romans tardaven a prendre una decisió se'n va anar a viure a Efes, sense renunciar del tot a la idea de tornar a Alexandria per fer fora a Berenice.[4]

Matrimonis[modifica]

Els magistrats que havien entronitzat Berenice la van pressionar perquè es casés amb Seleuc VII Cibiosactes fill de Cleòpatra V Selene, però al cap d'un any o menys el va assassinar per la seva manca de maneres adequades (vers el 56 aC). Llavors es va casar amb Arquelau I de Comana.[5][6]

Enderrocament[modifica]

El 55 aC Aulus Gabini, el procònsol romà de Síria, convenientment subornat per l'enderrocat pare, va entrar al país al cap de pocs mesos, va matar Arquelau en una batalla i va restablir a Ptolemeu Auletes. Aquest va fer matar Berenice.[7][8]

Notes[modifica]

  1. ↑ Alguns historiadors han proposat que Cleòpatra VI no era la seva germana, sinó la seva mare. Per als raonaments que fonamenten aquesta teoria vegeu: Cleòpatra VI

Referències[modifica]

  1. ↑ Estrabó, "Geografia" 17, 1, 11 p. 796
  2. ↑ Cassi Dió, "Història de Roma" 39, 13, 1
  3. ↑ Estrabó, "Geografia", 12.3.34; 17.1.11
  4. ↑ Cassi Dió, "Història de Roma" 39, 12-16
  5. ↑ Cassi Dió,"Història de Roma" 39, 57, 1
  6. ↑ Porfiri, text recollit per Felix Jacoby, en "Die Fragmente der griechischen Historiker" nº 260, F 32, 28
  7. ↑ Plutarc, "Vides paral·leles: Marc Antoni" 3.2 - 3.6
  8. ↑ Cassi Dió,"Història de Roma" 39, 55-58

Vegeu també[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Berenice_IV&oldid=33135170»