Pepi II

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Pepi (II) fou el cinquè faraó de la Dinastia VI de l’antic Egipte, que va regnar durant més de 60 anys al segle XXI aC (vers 2170-2100 aC).

El seu nom d'horus fou Netjerikhau (Aparició divina), el seu nom nebti fou Netjerikhawnebti; el seu nom d'horus d'or fou Biknubsekhem (El falcó daurat es poderós); el seu nom Sa Ra fou Neferkare (L'ànima de Re és bonica) que és el nom amb que apareix a les llistes de reis; i el seu nom de naixement fou Pepi. Manethó li diu Phiops i dona pel seu regnat un període de 94 anys, mentre el Papir de Torí en dona 90. Els egiptòlegs moderns no dubten en donar-li almenys 60 o 70 anys.

Va succeir al seu germanastre Merenre I. Com que la mare de Merenre i la de Pepi II eren germanes, ambdós eren també cosins. A més a més Merenre, al casar-se en segones noces amb la mare de Pepi II va esdevenir el seu padrastre. Pepi II uns anys després es va casar amb una filla de Merenre, així que, si Merenre hagués viscut, també hagués estat el seu sogre.

Com que era molt jove quant va accedir al poder, segurament menys de 10 anys, hi devia haver una regència formada per la seva mare Ankhnesmerire II i el germà d'aquesta Djau, que després fou visir.

Es va casar almenys amb quatre dones: Nieth (filla de Merenre), Ankhnespepi, Wedjebten i Ipuit. Només se li coneix un fill, Merenre II, i una filla, Nitokris, casada amb sa germà.

A aquesta època correspon el famós governador d'[Elefantina] Harkhuf que va efectuar una expedició a Núbia i va arribar al regne de Iam. Se sap que el governador va portar un nan a Elefantina i el faraó li va demanar que el vigiles i l'atengués en tot durant les 24 del dia perquè el volia veure.

Pepi II, tot i el llarg regnat, no va aturar la decadència del poder central ni l'enfortiment dels poders territorials. Potser cap al final de la seva vida, ja vell i amb poca capacitat de decisió, els senyors territorials van assolir una virtual independència i van ignorar l'administració central per les taxes, el que va fer que al final del regne ja no es poder parlar d'un poder central, sinó d'un poder territorial més amb seu a Memfis. En aquesta època es va establir o restablir la divisió administrativa entre el Baix Egipte i l'Alt Egipte amb un visir per cada govern però no va servir de res. El canvi de clima també va accentuar la desertització i va fer minvar les collites; les crescudes del Nil no degueren ser bones, i fins i tot hi va haver problemes amb els asiàtics, segurament al Sinaí o sud de Palestina.

Com a monument més destacat del seu regne es la capella de [Qa] a Abidos que sembla li correspon. S'ha trobat una estàtua d'alabastre del faraó, quant era molt jove, al seu temple funerari; i una estàtua de calcita amb la seva mare. Tot i la joventut del faraó ja porta els signes reials el que confirma que va arribar molt jove al tron.

Es va trobar també un relleu a una pedra de Coptos, amb el seu nom, i cinc decrets a Abidos, Giza i Coptos (aquí tres decrets). Es va trobar un altre decret relatiu a les festes de Sed; una inscripció al temple mortuori de Ipuet II (filla de Merenre I), i inscripcions a les tombes de Djau a Abidos i d'Ibi a Deir al-Gabrawi. Algun petits objectes també porten el seu nom i s'han trobat a diversos llocs inclòs Biblos.

El seu monument funerari és a Saqqara sud, prop de la piràmide de Shepseskaf, i prop de les piràmides del seu pare i el seu germà. La piràmide es va dir "La piràmide establerta per la vida". Tres de les seves dones van ser enterrades a les piràmides subsidiàries properes. La piràmide fou examinada per Perring vers el 1837 que hi va trobar el sarcòfag de granit fosc però no hi havia cap mòmia. El monument és considerat pobre tant en el treball com en la decoració, el que, donat la llargada del regnat, només es pot atribuir a la manca de mitjans.

El va succeir el seu fill Merenre II.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pepi II