Coptos

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Coptos (grec: Koptos, egipci antic Gebtu; els coptes l'anomenen Kebto o Keft) fou una ciutat de l'antic Egipte situada on avui està la ciutat de Qift o Kift (les ruïnes de l'antiga Coptos són al mig de la moderna ciutat). Resten algunes restes grecoromanes (el temple d'Isis, iniciat per Ptolemeu II sobre una capella dedicada a Osiris construïda per Tuthmosis III, i continuat per Ptolemeu IV, Ptolemeu VII, Cal·lígula i Neró), romanes (un petit temple d'Isis avui anomenat temple de Al-Qal'a, una porta de Claudi, part d'una porta de Cal·lígula) i ptolemaiques (restes d'una porta de Ptolomeu XII i una capella de Cleòpatra). Els lleons de Coptos (al Museu Petrie) i tres estàtues monumentals (al Caire i Oxford) van sortir de la ciutat. No gaire lluny el cementiri de Kom el Momanien (Kom el Koffar), té tombes del període de la VIII dinastia en endavant, a més d'alguns túmuls més antics

Molt propera està la ciutat moderna de Qus, antiga Gesa, i a l'altra banda del riu Kuth, que fou l'antiga Nubt (Ombos)

La ciutat moderna vers el 2000 tenia més de 70.000 habitants.

Història[modifica | modifica el codi]

La ciutat, que ja existia vers el 4000 aC, tenia com a patró al deu Min (el Pan dels grecs) a qui es va dedicar un temple. La seva importància derivada de la posició dominant sobre el Wadi Hammamat i els uadis (rierols) cap a la Mar roja, utilitzats per les caravanes que fien el comerç amb productes que arribaven per mar. Fou un port fluvial en el que destacava l'arribada d'elefants

Durant el període Ptolemaic va esdevenir més important, car a la fundació del port de Berenike va seguir més tard la revolta de Tebes (Luxor) el 207 aC i la ruta cap a Berenike va quedar tallada i les caravanes es van haver de desviar cap a Coptos.

La ciutat es va revoltar contra els romans i fou destruïda per Dioclecià el 292 però va ser reconstruïda i encara va recuperar una certa importància de ciutat provincial.

Amb els bizantins fou seu d'un bisbat (amb autoritat sobre els pobles beges) i amb Justinià I va agafar el nom de Justiniàpolis sent centre d'una pagarquia (districte). Els arabs li van donar el nom de Qift i fou capital de la kura del mateix nom. El 750 s'hi van refugiar temporalment alguns membres de la família omeia. Posterior fou atacada pels beges el 819 (en aquest temp els beges eren encara teòricament cristians); el 828 es va construir una muralla de protecció. Al segle X havia quedat allunyada del Nil, per un canvi en el curs, i havia perdut importància sent sobrepassada per Kus que estava a la vora del riu i llavors era l'única ruta comercial. Hi havien emigrat durant un cert temps famílies alides de l'Hedjaz i al segle X s'havia difós el xiisme. Al segle XI el comerç va retornar per les pistes interiors i Kift es va recuperar però com que Kus fou feta capital provincial no la va poder atrapar. Fou fidel als fatimites quan els aiúbites van agafar el poder i una revolta el 1177 fou durament reprimida. La ciutat no va tenir madrassa i estava sota jurisdicció del cadi suplent de Kus. El seu territori va esdevenir un wakf o propietat religiosa amb els ingressos reservats pels xerifs de Medina. Sota els mamelucs va esdevenir un petit poble agrícola i va acabar de perdre tota importància durant el període otomà. El cultiu principal es la canya de sucre.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Coptos

Coord.: 25° 59′ 44″ N, 32° 48′ 57″ E / 25.99556,32.81583