Nekhen

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Nekhen
en jeroglífic
O48
niwt

o bé
O47
n
niwt
Excavacions a la zona de Neken (1910)

Nekhen és el nom egipci antic per la ciutat anomenada en els temps clàssics Hierakonpolis o Hieracompolis (català Hieracòmpolis). El seu nom modern és Kom al-Ahmar (Monticle vermell) prop de la qual el 2005 es va trobar una necròpoli predinàstica. Fou capital del nomós III del Alt Egipte. Està situada a uns 650 kms al sud del Caire entre les ciutats d'Esna (Isna) i `d'Edfú (Idfú).

Se la coneixia com la ciutat dels falcons perquè el déu adorat a la ciutat era el falcó (Horus). Va substituir en l'hegemonia a Nubt (Naqada) vers el 3300 aC. Narmer (Nemes) fou sobirà de Nekhen abans de ser faraó de l'Alt i el Baix Egipte. Han quedat a la ciutat algunes restes de temples dels faraons Narmer i Khasekhemui, però al no esdevenir capital de l'Egipte unificat va anar perdent importància, tot i que fou objecte d'atenció per part d'alguns faraons, i a l'Imperi Nou la capital de la província (el nomós III de l'Alt Egipte, anomenat Ten o Capella rural) va passar a Nekheb o Eileithiàspolis (Al-Kab) a la vora oposada del riu, ciutat dedicada a la deessa Nekheb (en forma de voltor).

Detall de la paleta de Narmer.

A Hierakonpolis es va trobar la famosa Paleta de Narmer, datada el 3168 aC, avui al Museu d'Antiguitats Egípcies, que explica la victòria del rei al delta i la unificació de les terres. Altres troballes destacades foren: la primera estàtua humana de mida natural (c. 3000 aC), la primera tomba decorada amb pintures (predinàstica); els més llargs ganivets de pedra (c. 3100 aC), l'estàtua de metall més antiga (corresponent al faraó Pepi i datada prop del 2200 aC), la imatge destinada al culte més antiga del món (c. 2300 aC), la casa més antiga conservada (3600 aC), la primera fàbrica (c. 3600 aC), el temple més antic (3400 aC), la primera mòmia (3600 aC), el primer pentinat (3500 aC), el primer zoològic (3500 aC), la primera tomba per a un elefant (3500 aC) i altres. També s'han trobat molts altres objectes alguns relacionats amb el culte a Horus, estàtues del faraó Khasekhemui (c. 2700 aC), joies i ceràmiques. S'hi han trobat també tombes excavades a la roca decorades amb inscripcions de les Dinasties VI i posteriors fins a la XVIII.

Reproducció de les pintures de la Tomba 100.

El temple d'Horus[modifica | modifica el codi]

El temple dedicat al patró de la ciutat, el déu Horus, ocupava una sisena part de l'espai, i fou descobert durant les excavacions de finals del segle XIX per J. E. Quibell i F. W. Green. Les ofrenes al temple eren dipositades en un forat conegut com el "dipòsit principal" on es van trobar importants objectes, com la Paleta de Narmer, el cap de la maça cerimonial de pedra calcària del rei Escorpí II, barques de pedra, figures de marfil i altres.

També es van trobar al temple monuments de tots els períodes posteriors destacant dos grans estàtues de coure de Pepi I (Dinastia VI) i de Merenre, i una estela de granit de Pepi I acompanyat d'Horus i Hathor.

El "Fort"[modifica | modifica el codi]

Al costat d'un rierol hi ha una estructura de maons coneguda com "El Fort",[1] el tancat cerimonial de del faraó Khasekhemui, l'últim rei de la segona dinastia. No es coneix la funció exacta d'aquest recinte, però sembla que podria tenir la mateixa finalitat que les "fortificacions" o "forts" d'Abidos, segurament servien per a rituals o d'altres actes religiosos o culturals relacionats amb el propi faraó, i no tindrien finalitats militars.[2]

La tomba pintada[modifica | modifica el codi]

Una mica més al sud es troba una famosa tomba pintada (apareixien barques, animal i homes) del final del període predinàstic, coneguda per "Tomba 100", actualment malmesa. Es tracta de la tomba més antiga amb murals sobre parets de guix. Es creu que data del període Naqada IIc (entre el 3500 i el 3200aC). Les imatges que hi apareixen mostren temes representats durant tota la història de l'Antic Egipte: diversos animals i plantes, una processó funerària en una barca que creua el Nil, etc.

El zoològic[modifica | modifica el codi]

El 2009 es van descobrir a Hieracòmpolis les restes d'un antic zoològic que data del 3500 aC. Entre les restes animals es van trobar mostres d'animals exòtics com: hipopòtams, antílops, elefants, papions i gats salvatges.[3]

Excavacions[modifica | modifica el codi]

Fou explorada en primer lloc per Vivant Denon, membre del cos expedicionari de Napoleó, el 1798, durant la campanya d'Egipte. Els egiptòlegs Quibell i Green anglesos hi van ser el 1897, d'ells és el descobriment de la Paleta de Narmer i del cap de maça; Garstang el 1905 i 1906; De Morgan el 1908; Burton el 1927; Lansing el 1934. Hoffman va supervisar un equip multi disciplinar que va estar excavant a Hieracòmpolis durant 35 anys, fins a la mort de Hoffman el 1990. Barbara Adams, que havia treballat amb l'equip de Hoffman, va prendre el relleu i va continuar excavant a la zona, en col·laboració amb Renée Friedman, fins a la seva mort el 2002. Friedman continua els treballs d'excavació i de restauració a la zona. Les modernes expedicions segueixen traient a la llum noves troballes.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Barbara Adams Ancient Hierakonpolis Warminster 1974. Dins de: Bibliotheca Orientalis 33, 1976, ISSN 0006-1913, pàgs. 24-25. (anglès)
  • Barbara Adams The Fort Cementery at Hierakonpolis. (Excavated by John Garstang). KPI, London 1987, ISBN 0-7103-0275-4, (Studies in Egyptology) (anglès)
  • A. J. Spencer Early Egypt. The Rise of Civilisation in the Nile Valley. Press, London 1993, ISBN 0-7141-0974-6 (anglès)
  • Toby A.H. Wilkinson: Early Dynastic Egypt. Routledge, New York NY 1999, ISBN 0-415-18633-1 (anglès)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Fixing the Fort at Hierakonpolis. (anglès)
  2. Renee Friedman, The "Fort" at Hierakonopolis, pàg.31, Ancient Egypt June/July 2006. (anglès)
  3. World's First Zoo - Hierakonpolis, Egypt. Article de Mark Rose. Febrer 2010. (anglès)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nekhen

Coord.: 25° 5′ 50″ N, 32° 46′ 46″ E / 25.09722,32.77944