Al-Amārna

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Al-Amārna
Small aten temple.jpg

Temple petit d'Aton a Amarna

Nom egipci Akhet-Aton
Horitzó d'Aton
Nom en jeroglífics
N27
X1 O1
M17 X1
N35
N5

3ḫ.t-Jtn
Localització Governació d'Al-Minya
País Egipte Egipte
Coordenades 27° 39′ 42″ N, 30° 54′ 20″ E / 27.66167°N,30.90556°E / 27.66167; 30.90556Coord.: 27° 39′ 42″ N, 30° 54′ 20″ E / 27.66167°N,30.90556°E / 27.66167; 30.90556
Període Període d'Amarna (Dinastia XVIII)
Documentada 1714 (Claude Sicard)
Excavacions Del segle XVIII fins a l'actualitat (amb interrupcions)
Gestor Consell Suprem d'Antiguitats
Arqueòlegs Des del 1977: Barry J. Kemp (Amarna Project)
Ubicació d'Al-Amārna dins d'Egipte

Al-Amārna, també conegut com a Tell al-Amarna, Till el-Amarna o simplement Amarna, és el lloc on el faraó Akhenaten va construir la seva nova capital al sisè any de regnat, quan va optar per l'adoració d'un déu únic, el déu-sol Aten o Aton.[1] Les restes de la ciutat es troben aproximadament a mig camí entre les dues grans capitals de l'Antic Egipte: Memfis i Tebes.

La ciutat construïda per Akhenaten es va anomenar Akhetaton (Horitzó d'Aten) i tenia al nord un palau, i al nord-est la necròpoli; al centre la Per Ankh (ciutat de la vida), que era la zona central de la ciutat; al sud i havia un suburbis i una altra necròpoli; i en direcció sud-est hi havia la tomba reial. La seva fundació s'explica a les inscripcions de les esteles dels límits d'Akhenaten. El faraó la considerava un regal a l'únic déu Aten o Aton. Després de la seva mort la ciutat va deixar de ser capital amb el seu fill i successor Tutankhamon i els monuments de la ciutat foren desmuntats en els segles següents. Ramsès II va fer esborrar el nom de Akhenaten per excloure'l de l'eternitat en càstig per l'exclusió dels altres déus.[2]

Història[modifica | modifica el codi]

Va ser la ciutat ordenada construir pel faraó Akhenaten cap al cinquè any del seu regnat i ocupada cap al nové, encara que es va convertir en la nova capital de Egipte dos anys abans. Donant-li un nou lloc al culte hegemònic d'Aton, representat iconogràficament per un disc solar els rajos del qual acaben en mans portadores de la clau de la vida. Akhetaton «L'Horitzó d'Aton», es va localitzar a mig camí entre Tebes i Memfis, les dues ciutats més influents de l'Antic Egipte.

Construcció[modifica | modifica el codi]

Estàtues a les restes d'una de les esteles que marcaven els límits de la ciutat

La capital va ser dissenyada amb un traçat geomètric ortogonal (hipodàmic), esculpint-se 14 grans esteles per marcar els límits. En el seu interior, Akhenaten va ordenar construir majestuosos edificis, com:

  • El gran temple a Aton, caracteritzat per la seua construcció a l'aire lliure (sense sostre) per permetre l'entrada de llum solar. El mateix consistia de dues seccions importants: "La casa de jubileu" amb un piló i sala hipòstila de 16 columnes, i "El descobriment d'Aton" amb sis patis consecutius en els quals se situaven 365 taules d'ofrenes. El temple va ser construït en proporció allargada amb petits blocs de pedra i els millors materials.[3]
  • Els palaus reals, que es van construir per a Akhenaten, la reina Nefertiti i les princeses reals. Un d'ells tenia la finestra de les aparicions, des de la qual la família real es mostrava als seus súbdits i era de gran importància simbòlica. També es podia trobar el palau del nord edificat per a la reina com un món en miniatura conformat per jardins i estanys on hi havia diversos animals.[4]
  • Edificis administratius com l'edifici d'arxius que contenia les "Tablilles d'Al-Amarna" o "Cartes d'Amarna" (correspondència diplomàtica reial).
  • Els habitatges dels nobles, de planta rectangular que transcorrien per la ciutat.
  • Els hipogeus (tombes excavades en la roca), situades al nord i sud de la ciutat. En aquestes es podia veure escenes de la vida diària de l'antiga ciutat, com les aparicions públiques de la parella reial.
  • Una ciutat per als treballadors de la necròpoli.

Transcurs i decadència[modifica | modifica el codi]

La ciutat es va construir així per escenificar els canvis de culte que ara se centraran en Aton. Ara Akhenaten serà l'intermediari entre el déu suprem i la humanitat. Es va produir llavors una relació tibant entre els detractors d'Akhenaten (entre ells els sacerdots d'Amon) i els seus seguidors. Després de la mort d'Akhenaten es va perseguir el seu nom i el del déu Aton, sent esborrats de tombes, temples i escultures, tal com va fer l'antic faraó amb Amon en els seus últims anys. Horemheb, comandant en cap, es va nomenar faraó (després d'alguns breus faraons). Es va produir seguidament la sistemàtica destrucció de la ciutat, aprofitant les seues ruïnes (entre elles els anomenats talatat) per a construir altres edificacions. La ciutat havia sigut abandonada 15 anys després de la seua fundació, cap al tercer any del regnat de Tutankhaton, posteriorment anomenat Tutankhamon.

Exploracions arqueològiques[modifica | modifica el codi]

Article principal: Amarna Project

La ciutat fou explorada per primer cop el 1714 pel jesuïta francès Claude Sicard que va descriure les "esteles dels límits". El 1798 i 1799 l'expedició napoleònica francesa va visitar el lloc i va traçar un mapa; el 1824 i 1826 l'anglès Gardner Wilkinson la va identificar com l'Alabastron dels escriptors clàssics. El 1843 i 1845 l'expedició prussiana dirigida per Karl Richard Lepsius va visitar la zona i en va fer dibuixos i mapes i va copiar les inscripcions de les tombes. El 1887 una dona de la zona va descobrir a un lloc proper un centenar de tauletes amb inscripcions cuneïformes, conegudes com les Cartes d'Amarna, una correspondència diplomàtica del temps d'Akhenaten; el 1881 i 1882 Alessandro Barsanti del Servei d'Antiguitats egipci va excavar la tomba del rei a la ciutat; el 1891 i 1892 Flinders Petrie va excavar parts de la ciutat; el 1892 Howard Carter va visitar la tomba reial i va publicar alguns dels dibuixos del seu interior.

Ja al segle XX, el 1903-1908 Norman de Garis Davies va publicar un llibre en sis volums sobre les altres tombes d'Amarna; el 1907-1914 la Deutsche Orient-Gesellschaft (DOG o Societat Oriental Alemanya), sota la direcció de Borchardt, va excavar parts de la ciutat i el 1912 hi va trobar el famós bust de Nefertiti avui al Museu de Berlín; el 1921-1936 es van fer excavacions per l'Egypt Exploration Society (EES) sota la direcció de Thomas Eric Peet, Leonard Woolley, Francis Newton, Henri Frankfort i J.D.S. Pendlebury; finalment, des del 1977 es fan excavacions dirigides per Barry J. Kemp de l'Egypt Exploration Society.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Al-Amārna». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Rotger, Agnès. «Akhetaton. La ciutat del sol». Sàpiens [Barcelona], núm. 93, juliol 2010, p. 52-53. ISSN: 1695-2014.
  3. Lange, J., Ilbert, R., Rondot, V. &Vaillant, N. (2007). Egypt (Rev. and completely updated. Ed.). (pp.42,85 & 378-379) New York: Alfred A. Knopf..
  4. Wassef, A. (1991). Akhet-Aton, City of the Sun. The Unessco Courier, 2, 22-24. Recuperat de proquest.com

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Al-Amārna