Amenofis III
 |
L'article necessita algunes millores pel que fa a l'ortografia i la gramàtica. (Col·laboreu-hi!) S'han trobat faltes ortogràfiques, gramaticals, barbarismes o altres aspectes lingüístics incorrectes. |
| Amenofis III | |||
|---|---|---|---|
| ' | |||
 |
|||
| Estàtua d'Amenofis III | |||
| Faraó d'Egipte | |||
| Anys de regnat: | 1391–1353 o 1388–1351 aC |
||
| Dinastia: | dinastia XVIII | ||
| Predecessor: | Tuthmosis IV | ||
| Successor: | Akhenaten | ||
| Consort(s): | Tiye, Gilukhepa, Tadukhepa | ||
| Fills: | Akhenaten, Thutmose, Sitamun, Iset, Henuttaneb, Nebetah, Smenkhkare (?), Beketaten | ||
| Pare: | Tuthmosis IV | ||
| Mare: | Mutemwiya | ||
| Lloc de defunció: | 1353 aC o 1351 aC | ||
| Sepultura: | WV22 | ||
| Monuments: | Malkata, Temple mortuori d'Amenofis III, Colossos de Memnon | ||
Amenofis III o Amenhotep III fou un faraó de la dinastia XVIII. Va regnar uns 40 anys, que foren un període de prosperitat i estabilitat. Durant el seu regnat no hi va haver campanyes militars excepte algunes petites accions a Núbia que en general va fer el seu virrei Merymose o algun altre virrei.
Era fill de Tuthmosis IV i de la seva esposa principal Mutemwiya, possible filla del rei Artatama I de Mitanni. Quant va pujar al tron era jove (entre 6 i 12 anys). Probablement la seva mare no fou regent al no ser egípcia.
El seu nom de tron fou Nubmaatre El senyor de la veritat es Ra. El seu regnat es pot situar a una data entre el 1390/1380 i el 1350/1340 aC.
Al segon any de regnat, quan devia tenir entre 8 i 14 anys, es va casar amb Tiy filla de Yuya i de Tuya. La tomba de Tiy es va trobar a la Vall dels reis (KV46). El germà de Tiy, Anen, fou canceller del Baix Egipte, segon profeta d'Amon, sacerdot d'Heliòpolis i pare diví, acumulant un gran poder, però no es pot assegurar que fos aquesta família la que exercia la regència.
Es va casar altres vegades, algunes d'elles per qüestions diplomàtiques, com Gilukhepa o Giluhepa de Mitanni (filla de Shuttarna II) i després Taluhepa (filla de Tushratta). També es va casar al menys amb dues filles, Isis o Aset (a l'any trenta de regnat) i Sitamon (en època desconeguda, però portava el títol de gran reina al mateix temps que la mare).
Estan documentats al menys set fills, dos mascles i cinc femelles. El seu fill més gran sembla que fou Tuthmosis, un sacerdot d'Amon que va morir abans que Amenofis III, deixant obert el camí a la successió d'Amenofis IV (Akhenaton). Els fills que li són atribuïts són Tuthmosis (fill gran), Amenofis IV, Sitamon (filla gran i esposa), Henutaneb, Nebetah, Aset (filla i esposa) i Baketaton (filla mes jove).
Els primers anys no hi ha cap activitat destacada excepte una expedició a Núbia al 5è any del regnat que va arribar fins més enllà de la cinquena cascada del Nil, i de la que es fa esment en inscripcions a Aswan i Konosso (Núbia) i a una estela avui al Museu Britànic. Una revolta que es va produir a Núbia en època indeterminada, fou aplanada pel seu fill (per la qual cosa devia ser ja avançat el regne) i s'esmenta a les inscripcions que es van capturar 150 homes, 250 dones, 175 nois, 110 arquers, 55 servents, i van morir 312 nubis amb seguretat. Va construir a Soleb, en front de Kerma, la fortalesa de Khaemmaat i un temple. El comerç es va desenvolupar extraordinàriament i va aportar molta riquesa al país. Es sap que al menys va enviar una expedició al Punt.
A partir de l'any 25è de regnat va iniciar una etapa constructiva finançat pel benefici del comerç i per les mines d'or de Wadi Hammamat i Núbia. En aquest moment tenia contactes diplomàtics amb Faistos, Cnossos, Micenes, Arzawa, Mitanni i Babilònia.
Les seves construccions principals foren a Tebes i rodalies: a Karnak amb diverses parts del temple; el temple de Luxor (dissenyat per l'arquitecte Amenhotep fill d'Hapu); un temple mortuori a l'oest de Tebes (el temple reial mes gran conegut però que fou destruït ràpidament per una inundació a la dinastia XIX i el material reutilitzat) del que només queden les restes de dos estàtues colossals conegudes com els colossos de Memnon però que en realitat representaven al faraó i tenien a més les imatges de la seva mare Mutemwiya i la seva dona, la reina Tiy; el palau de Malqata amb un port no gaire llunyà; un pavelló una mica al sud a Kom al-Samak; a Sumeno (a uns 20 km al sud de Tebes) un temple dedicat a Sobek.
Altres construccions, reformes o afegits foren a Amada (Amon i Ra-Horakhty), Hebenu i Hermòpolis.[4] Altres projectes son coneguts a Memfis (temple de Nebmaatra i de Ptah), Elefantina, Elkab, Bubastis, Athribis, Letòpolis i Heliòpolis.
A Núbia va construir diverses capelles a Quban, Wadi es-Sebua, Sedinga, Soleb i l'illa Tabo i edificis o esteles a Aniba, Buhen, Mirgissa, Kawa i Djebel Barkal.
Del seu regnat s'han trobat nombroses estàtues i relleus. Destaquen, entre les privades, les trobades a les tombes TT47 (d'Userhet) i TT192 (de Khereuf).
Amenofis III fou deïficat en vida es va identificar amb la deïtat solar Aton i altres i, es considera que el seu fill, quan va establir el culte d'Aton, indirectament estava adorant al seu pare, si bé no era probablement la seva intenció. Va morir durant el 39è any de regnat quan tenia entre uns 45 i uns 50 anys. La seva dona Tiy fou enterrada probablement amb el seu marit a una tomba de la Vall dels Reis assenyalada com WV22.
La mòmia del rei no s'ha trobat ja que la que es pensava que era seva ha resultat que era o bé del seu fill o bé d'Ay, un altre rei del final de la dinastia.
Referències [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Amenofis III |
- ↑ William L. Moran, The Amarna Letters, Baltimore: Johns Hopkins University Press, (1992), EA 3, p.7
- ↑ Clayton, Peter. Chronicle of the Pharaohs, Thames & Hudson Ltd., 1994. p.112
- ↑ Grajetzki, Wolfram. «Amenhotep III (about 1388-1351/50 BC)» (en anglès). Digital Egypt for Universities. University College London, 2000. [Consulta: 11/12/2011].
- ↑ «Amenhotep III and Amarna». The Journal of Egyptian archaeology, anglès, vol.82, 1996, p.80.
