Amenofis III

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Amenofis III
Nibmu(`w)areya,[1] Mimureya, Amenophis, Amenhotep
Estàtua d'Amenofis III
Estàtua d'Amenofis III
Faraó d'Egipte
Anys de regnat: 1391–1353 o
1388–1351 aC
Dinastia: dinastia XVIII
Predecessor: Tuthmosis IV
Successor: Akhenaten
Consort(s): Tiye, Gilukhepa, Tadukhepa
Fills: Akhenaten, Thutmose, Sitamun, Iset, Henuttaneb, Nebetah, Smenkhkare (?), Beketaten
Pare: Tuthmosis IV
Mare: Mutemwiya
Lloc de defunció: 1353 aC o 1351 aC
Sepultura: WV22
Monuments: Malkata, Temple mortuori d'Amenofis III, Colossos de Memnon

L'Amenofis III o l'Amenhotep III fou un faraó de la dinastia XVIII que governà uns quaranta anys (ca. 1390-80 i 1350-40 aC), essent el seu regnat pròsper i estable. Excepte algunes petites accions a Núbia, que en general dugué a terme el seu virrei Merymose o algun altre, no hi hagué campanyes militars. El seu nom de tron fou: Nubmaatre (El senyor de la veritat és Ra).

Era fill d'en Tuthmosis IV i de la seva esposa principal la Mutemwiya, filla, possiblement, del rei Artatama I de Mitanni. Quan pujà al tron, era encara molt jove -tenia entre sis i dotze anys-, però, tot i així, la seva mare no fou regent perquè no era egípcia.

En el seu segon any de regnat, quan tenia entre vuit i catorze anys, s'amullerà amb la Tiy, filla de Yuya i de Tuya. El germà de la Tiy, l'Anen, fou canceller del Baix Egipte, segon profeta d'Amon, sacerdot d'Heliòpolis i pare diví. Va aconseguir acumular un gran poder, malgrat no es pugui assegurar que fos aquesta família la que exercia la regència.

Es casà tres vegades més, a voltes per qüestions diplomàtiques, com fou el cas de la Gilukhepa o Giluhepa de Mitanni -la filla d'en Shuttarna II- i després el de la Taluhepa -la filla d'en Tushratta-. També contragué matrimoni, almenys, amb dues filles: la Isis o Aset -al regat de l'any trenta- i la Sitamon -en època desconeguda; portà el títol gran reina al mateix temps que la mare-.

Amenofis III

Hi ha documentació d'almanco cinc filles i dos fills que se li atribueixen: en Tuthmosis (fill gran), l'Amenofis IV, la Sitamon -filla gran i esposa-, l'Henutaneb, en Nebetah, l'Aset -filla i esposa- i la Baketaton -filla més jove-. Sembla que el primogènit fou en Tuthmosis, un sacerdot d'Amon que morí abans que l'Amenofis III i deixà obert un camí cap a la successió que seguí l'Amenofis IV (Akhenaton).

Durant els primers anys, no hi hagué cap activitat cabdal, més enllà d'una expedició a Núbia organitzada al cinquè any de regnat i que ultrapassà la cinquena cascada del Nil, de la qual es fa esment en inscripcions a Aswan i Konosso (Núbia), com també en una estela que avui es conserva en el Museu Britànic. Hi hagué una revolta, a Núbia, en època indeterminada, però fou abatuda pel seu fill, fet que fa pensar que el regnat es trobava ja, en aquells moments, en una etapa avançada. Unes inscripcions fan referència a les baixes, tot indicant que es capturaren 150 homes, 250 dones, 175 nois, 110 arquers, 55 servents i que moriren 312 nubis. S'edificà a Soleb, envers Kerma, la fortalesa de Khaemmaat i també un temple. El comerç es desenvolupà extraordinàriament i aportà molta riquesa al país. Es sap que, almenys, va enviar una expedició al Punt.

A partir del vint-i-cinquè any de regnat, començà una etapa constructiva finançada amb els beneficis que reportaren el comerç i les mines d'or de Wadi Hammamat i Núbia. Mantingué contactes diplomàtics amb Faistos, Cnossos, Micenes, Arzawa, Mitanni i Babilònia. Es construïren, sobretot a Tebes i la seva rodalia: a Karnak, amb diverses parts del temple; el temple de Luxor (dissenyat per l'arquitecte Amenhotep fill d'Hapu); un temple mortuori a l'oest de Tebes -el temple reial més gran conegut, malgrat fou destruït per una inundació a la dinastia XIX i per la reutilització dels seus material-, del qual sols en queden les restes de dues escultures colossals conegudes com els Colossos de Mèmnon, però que, en realitat, representaven al faraó juntament amb les imatges de la seva mare Mutemwiya i la seva dona, la reina Tiy; el palau de Malqata, amb un port no gaire llunyà; un pavelló una mica al sud a Kom al-Samak; i a Sumeno -a uns vint quilòmetres al sud de Tebes-, un temple dedicat a Sobek.

Foren realitzades altres construccions, reformes o afegits a Amada (Amon i Ra-Horakhty), a Hebenu i a Hermòpolis.[4] I es coneixen altres projectes a Memfis -temple de Nebmaatra i de Ptah-, a Elefantina, a Elkab, a Bubastis, a Athribis, a Letòpolis i a Heliòpolis.

A Núbia, s'alçaren diverses capelles a Quban, a Wadi es-Sebua, a Sedinga, a Soleb i a l'illa Tabo; i edificis o esteles a Aniba, a Buhen, a Mirgissa, a Kawa i a Djebel Barkal.

Del seu regnat s'han localitzat nombroses escultures i relleus; entre les privades, aquelles trobades a les tombes TT47 (d'Userhet) i a les TT192 (de Khereuf).

L'Amenofis III fou deïficat en vida, identificant-se amb la deïtat solar Aton i també altres. Es considera que el seu fill, en establir el culte d'Aton, indirectament adorava al seu pare, malgrat no fos, probablement, la seva intenció. Morí durant el 39è any de regnat, quan tenia entre quaranta-cinc i cinquanta. És probable que s'enterrés a seva dona, la Tiy (KV46), amb el seu marit, ambdós a la Vall dels Reis, en una tomba assenyalada com WV22.

La mòmia del rei no s'ha trobat perquè la que es considerava seva va resultar ser del seu fill o d'Ay, un altre rei del final de la dinastia.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Amenofis III
  1. William L. Moran, The Amarna Letters, Baltimore: Johns Hopkins University Press, (1992), EA 3, p.7
  2. Clayton, Peter. Chronicle of the Pharaohs, Thames & Hudson Ltd., 1994. p.112
  3. Grajetzki, Wolfram. «Amenhotep III (about 1388-1351/50 BC)» (en anglès). Digital Egypt for Universities. University College London, 2000. [Consulta: 11/12/2011].
  4. «Amenhotep III and Amarna». The Journal of Egyptian archaeology, anglès, vol.82, 1996, p.80.