Hatxepsut

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Hatshepsut)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Hatxepsut
Fragment d'una estàtua de la reina(1498-1483 aC)
Fragment d'una estàtua de la reina
(1498-1483 aC)
Faraó d'Egipte
Anys de regnat: c. 1479 a 1458 aC
Dinastia: Dinastia XVIII d'Egipte
Coregència: Tuthmosis III (i potser amb Tuthmosis I)
Predecessor: Tuthmosis I i Tuthmosis II
Successor: Tuthmosis III
Consort(s): Tuthmosis II
Fills: Neferure
Pare: Tuthmosis I
Mare: Ahmosis
Lloc de defunció: Tebes
Sepultura: Tomba KV20, i després KV60, a la Vall dels Reis (Hipogeus)
Monuments: Djeser Djeseru a Deir el-Bahari; Capella roja i obelisc de Karnak; Speos Artemidos

Hatxepsut[2] (Maatkare Hatxepsut), nascuda cap al 1508 aC,[3] fou reina i faraó d'Egipte durant la dinastia XVIII que va viure a la primera meitat del segle XV aC. Era filla de Tuthmosis I i de la reina Amosis. Considerada la primera dona en ser faraó,[4] va regnar vers el 1480 al 1460 aC, més de vint anys. Flavi Josep diu que va regnar 21 anys i 9 mesos, i l'Africà diu que foren 22 anys, tots dos segons Manetó.

Reina i faraó[modifica | modifica el codi]

Estatua de la reina Hatxepsut
La capella roja de Karnak.
Entrada al temple rupestre Speos Artemidos.
Obelisc de Hatxepsut al temple de Karnak (Tebes).
Djeser Djeseru, a Deir el-Bahari.

A la mort del seu pare vers el 1490 aC es va casar amb únic fill d'aquest (i germanastre de la pròpia Hatxepsut) Tuthmosis II i va assolir el títol de reina. Segons la seva propaganda la legitimat venia d'ella i no del seu marit i ella era reina per dret propi per damunt del espòs que era nascut d'una esposa secundaria. En tot cas va exercir gran influencia sobre Tuthmosis II. El matrimoni va tenir una filla, anomenada Neferure que fou declarada hereva, però va morir jove.

A la mort de Tuthmosis II la corona va passar al seu fill Tuthmosis III però, com que era molt jove, Hatxepsut va assumir la regència. Vers el 1475 aC, quan s'acostava la majoria d'edat de Tuthmosis III, es va coronar com a faraó per dret propi i va prendre el nom de tron de Maatkare (Maàt és l'esperit de Ra).

Es va rodejar de servidors lleials, entre ells Hapuseneb, el Summe Sacerdot d'Amon, i el conseller reial Senemut, que alguns pensen que fou el seu amant, per certes concessions protocol·làries poc freqüents i perquè la seva tomba era propera a Hatxepsut, però el fet és ara com ara dubtós.

Va restablir en plenitud el comerç, va enviar expedicions al País de Punt (cinc vaixells amb 1210 homes cada un) d'on va portar mirra i encens, entre altres mercaderies.

En general va ser un regnat pacífic però va fer algunes expedicions a Kush i a Síria. També va fer diverses construccions, la principal el temple de Djeser-Djeseru (sublim dels sublims), el seu temple mortuori a Deir el-Bahari, dissenyat per Senemut i exemple de perfecte simetria. Un altre arquitecte al seu servei fou Ineni, que ja havia treballat pel seu pare. Al temple de Karnak té dos obeliscs. També va deixar un gran nombre d'estàtues.

Hatxepsut va portar tots els elements propis dels faraons: el khat (barret), la falsa barba, etc. Les seves estàtues i pintures la presenten en forma masculina i femenina, i finalment només en masculina amb la regalia dels faraons. Va portar els mateixos títols que el seu pare però va renunciar al de "brau fort".

Les tombes[modifica | modifica el codi]

Hatxepsut es va fer construir una tomba quan era la Gran Esposa Reial de Tuthmosis II però una vegada va esdevenir faraó en va construir una segona. La primera tomba era una tomba rupestre penjant, a un quilòmetre i mig dels temples de Deir el-Bahari.[5] La tomba que s'ha identificat com la tomba KV20 de la Vall dels Reis era seva, i es va fer enterrar allà amb son pare, primer es creia que havia fet portar al pare des de la tomba KV38 de la Vall, però investigacions posteriors han determinat que va ser a l'inrevés. Tuthmosis III va traslladar Tuthmosis I a la segona tomba (la KV38) i potser llavors la mòmia de Hatxepsut fou traslladada a la de la seva assistenta Sitre (KV60).

El destí de la reina[modifica | modifica el codi]

Després de la seva mort molts monuments amb la seva imatge foren destruïts o alterats i el seu nom es va esborrar de les inscripcions, suposadament per Tuthmosis III com a venjança per haver-lo tingut apartat del tron mentre va viure. La qüestió però és avui posada en dubte, ja que s'han trobat cartutxos amb els noms de Hatxepsut i de Tuthmosis III.

El juny de 2007, un grup científics del Museu d'Antiguitats Egípcies del Caire encapçalats per l'aleshores cap del Consell Suprem d'Antiguitats, Zahi Hawass, van fer públic que havien aconseguit determinar la identitat d'una de les mòmies que tenien al soterrani del museu; tal com se sospitava la que es pensava que era la mòmia de l'assistenta personal de la reina, Sitre, és en realitat la mòmia de la mateixa dona faraó.[6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Queen Hatshepsut». Phouka. [Consulta: 19 juliol 2013]. (anglès)
  2. Padró Parcerisa, Josep. L'Egipte faraònic. Editorial UOC, 1997, p. 30. ISBN 8483181703. 
  3. Wilford, John Noble. «Tooth May Have Solved Mummy Mystery.». New York Times, 27 juny 2007 [Consulta: 30 juny 2014]. «A single tooth and some DNA clues appear to have solved the mystery of the lost mummy of Hatshepsut, one of the great queens of ancient Egypt, who reigned in the 15th century B.C.» (anglès)
  4. Ellis, Ralph. Solomon, Pharaoh of Egypt (en anglès). Edfu Books Ltd, 2010, p. 79. ISBN 1905815239. 
  5. Tomba de Hatxepsut a Deir el-Bahari (anglès)
  6. Article sobre les investigacions de les mòmies reials (anglès)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Fernando Estrada Laza, Una mujer en el trono de Egipto - Hatshepsut, Revista Historia National Geographic, nº40 (RBA).
  • Maite Mascort Roca, El faraón conquistador - Tutmosis III, Revista Historia National Geographic, nº29 (RBA).


Precedit per:
Tuthmosis II
Faraó
Dinastia XVIII
Succeït per:
Tuthmosis III


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hatxepsut Modifica l'enllaç a Wikidata